MASIES. Les cases de la terra -7- MAS CERDÀ

Mas documentat des de 1160 quan encara eren dues cases, els masos Cerdà Jussà i Cerdà Sobirà pertanyents als terrenys dels Castell de Sant Martí. Al s. XVI van passar a dependre del mas Rovira de Dalt, i es van unir en una sola. El gran casal que coneixem avui data del 1750, tot i que ha estat un mas que ha viscut moltes renovacions i ampliacions.

Antic corró

El Mas Cerdà és bon exponent de les gran masies catalanes, envoltades de masoveries independents i , fins i tot  se sap que durant una llarga època va disposar d’una torre de defensa.  

   

Monument a Ildefons Cerdà. Centelles. 2010. esc. J. Diez.

El 1815 hi va néixer l’enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà, que va heretar la casa el 1850.

Tres racons de Nova York

Viatjarem avui a Nova York , però veurem tres racons que no són pas els més coneguts. Tres  indrets diferents, de diferents èpoques, estils i utilitats. Una esglèsia del s. XIX , un hotel de l’any 2002 i un edifici d’apartaments del 2005. Som-hi!

Christ Church de Cobble Hill.

Seguint un disseny de Richart Upjohn ( el mateix arquitecte de la Trinity Churh de Wall street, el 1842 es va consagrar aquest petita església.

El 1916 L. C Tiffany (dels Tiffany de tota la vida) va fer-ne el vitralls, que malauradament van desaparèixer en un incendi l’any 1939, quedant-ne només un de sà i estalvi.

Westin New York at Times Square.

Un espectacular edifici de 49 plantes , (4 del complex d’entreteniment e-walk, i 45 d’hotel), portat a terme pels arquitectes Bernardo Ford-Brescia i Laurinda Spear l’estudi Arquitectonica. Finalitzat l’any 2002 està destinat a esdevenir una de les noves icones de la ciutat.

 

 

Astor Place .

Edifici del 2005 , de 21 plantes, d’us residencial i comercial seguint un projecte de Gwathmey Siegel & associates, amb Ismael Leiva com a arquitecte associat. De formes curvilínies i façana de mirall, no us recorda una mica les torres Trade?

 informació extreta de:

http://cchf.tripod.com/history.html

http://www.arquitectonica.com/

http://www.gwathmey-siegel.com/firm/firmprofile.html

Casa Comalat. Barcelona

Edifici modernista , obra de l’arquitecte Salvador Valeri i Popurull, de l’any 1906 – 1911.


Es de destacar el fet que les dues façanes de la casa són totalment diferents.

La façana principal ( Avinguda Diagonal) respon a criteris urbans clàssics. És simètrica i està abundantment decorada amb escultures.

És de remarcar el frontó, amb garlandes que l’emmarquen, ressaltant les finestres ovalades i les figures de dóna que el limiten.

 
 

La façana posterior (Carrer Còrsega), està clarament influenciada per l’obra d’en Gaudi, amb un aspecte molt més lleuger, abundància de ceràmica i vitralls i profusió de colors.

Tot i constar al catàleg del patrimoni de Barcelona és un obra no molt coneguda, però interessant.

Bell Esguard (Casa Figueras)

Entre 1900 i 1909 Antoni Gaudí va construir per a la família Figueres, a instàncies de la Senyora Maria Sagués , la coneguda torre del Bell Esguard. El nom , no cal dir-ho , l’hi ve donat per la magnífica vista que des d’aquí es té de la ciutat.

Diuen les cròniques que aquest projecte va tenir una significació especial per en Gaudí, pel fet de construir-se en el mateix lloc a on hi havia les restes d’un castell, residència d’estiu de l’últim rei de la dinastia catalana Martí, “l’humà”. Aquest fet va portar-lo a idear una casa amb aspecte de castell gòtic, com a homenatge a la història.

Detall del vitrall de l'entrada

Destaca la creu de quatre braços, element força habitual a les construccions gaudinianes. Aquest creu va haver de ser desmuntada i reforçada l’any 2008 perquè s’hi van trobar esquerdes que amenaçàven la seva estabilitat. La polèmica va venir quan es va insinuar que les deformacions de la creu eren degudes a les explosions per a construir una canonada d’aigua que havia fet l’ajuntament a Collserola. Els responsables polítics van assegurar que eren degut a l’esgotament de materials i a "l'arriscada" estructura de la torre.

Detall de la creu de quatre braços

MASIES: Les cases de la terra -6 - L'OMS

D’aquest gran casal, m’haureu de disculpar, però no n’he pogut trobar massa informació. Tot està una mica per aquí una mica per allà. Amb tot vull creure que encara en sortirà un post mitjanament correcte.

Situat pràcticament al centre geogràfic del terme de Gurb, el mas Oms compleix amb totes les característiques històriques de les masies.

Apareix documentada el 955 quan els marmessors del sacerdot Elmon van donar a l’església de St. Andreu 1 casa, 1 cort, 1 hort i 2 peces de terra de la vil.la d’Oms.

El nom de la casa prové com moltes d’aquelles èpoques del lloc a on estava situada. Era una manera de localitzar-les.

Se sap que el 1487 el batlle (1) de Gurb era en Pere d’Oms, quan seguint amb la tradició va convocar a una reunió de la universitat (2) a tots els prohoms del terme per escollir la terna que es presentaria al batlle general de Catalunya, a fi efecte que aquest en tries un per als propers 3 anys.

De la riquesa de la casa en dóna fe els imports que pagaven en concepte de talla (3), situats entre el 1,50% i el 1,99% del total recaptat l’any 1564 i de més del 2% els altres anys que s’aplicà (1564, 1656, 1661, 1681, 1719, i 1738)

La seva estructura actual segurament data del s.XVIII, amb 2 pisos de galeries al cos central i un ample barri.

1.- batlle. No només era el recaptador sinó que també era el representant del senyor, i encarregat d’impartir judica en delictes menors i de promulgar, aplicar i regular les normes per a la bona convivència dels veïns.

2.- universitat entès com a reunió dels caps de casa i funcionant de fet com poder civil de la vila o del terme. Se’n té coneixement des del s.XIII, i se l’hi reconeixien alguns privilegis i una certa representativitat davant el poder reial, senyorial o tercers. Una mena de corporació municipal, vaja.

3.- talla. Impost veïnal extraordinari (tot i que utilitzat amb molta freqüència) destinat a satisfer les exigències financeres del monarca i suplir la manca de recursos de la hisenda local. Era decidida, organitzada i cobrada pel mateix consell municipal. A Gurb s’aplicava el sistema “per sou i liura” (es feia una comparativa de totes les cases, que prèviament havien declarat els seu inventari de bens i propietats i es decidia quan aportava cada mas)

 

La informació ha estat extreta, bàsicament de:



CANADELL, Gerard i altres. Ajuntament de Gurb. “Gurb. Un poble arrelat a la terra”. Edicions L’Àlber s.l. 2002

Ponte Vecchio. Florència

Símbol de Florència, el ponte vecchio és el pont de pedra en arc segmentat més antic d’Europa. Va ser construït pels volts de 1170 sobre la base d’un antic pont de fusta, i posteriorment reconstruït en diferents ocasions (1222, 1322, 1333) degut a que les riades del Arno el malmetien. El disseny actual data del 1345 i es creu que és obra d’en Taddeo Gaddi.

Des d’un bon principi va acollir locals i punts de venda. Primer adobers, peixaters i carnissers. Tots aquest oficis comportaven unes olors diguem que poc agradables als narius de la rica Florència i el 1565 Cosimo de Medici va fer construir un corredor que comuniqués directament el Palazzo Vecchio amb el Palazzo Piti amb l’excusa de connectar directament els centres politics i administratius amb les seves estances. Així nasqué , de mans de Giorgio Vasari el conegut “corridoio vasariano”, que fa més d’un quilòmetre de llarg. El 1593 el gran duc Ferran I va ordenar fer fora del pont, definitivament aquests comerços, i van ocupar el seu lloc orfebres i joiers monopolitzant, encara avui dia el pont.

Amb la retirada de les tropes nazis el 1944, va ser l’únic pont de Florència que no es va aterrar. Diuen que per ordre expressa de Hitler.

Sigui com sigui, tant de nit com de dia, paga la pena anar a fer-hi una volta.
 

Vista des de la Galeria dels Uffizi. Es pot observar perfectament el corredor Vasariano per sobre del lungarno dels Archibusieri.

Imatge des del Ponte a la Carraia

Informació extreta de > http://it.wikipedia.org/wiki/Ponte_Vecchio  i

de > http://numberonestars.com/travel/ponte_vecchio_florence.htm.

Barcelona. Carrer Balmes.

Dius... avui em vindria de gust anar a veure algun edifici però... no vull caminar massa, em fan mal les cames (per exemple) ... Doncs, cap problema: Vas fins a Barcelona ( si no és que ja hi estiguis) i tens tots aquest edificis, de l’època modernista, al mateix carrer, a tocar l’un de l’altre.

Estem al carrer Balmes, entre València i Mallorca.

Edifici del 1908. Arquitecte J.B. Pons i Trabal. Crec que son de destacar la rica ornamentació floral de tota la façana i els esgrafiats. He llegit que també es digne de remarcar la manca de simetria que mostra.

Detall balcó i esgrafiats, núm 81





Detalls del edifici del núm. 85

Ja ho heu vist?, doncs ara ... Sorpresa !!!! : Entre aquests edificis n’hi ha un altre, també modernista, de l’any 1905-6 que no apareix en aquest post. És la casa Larcegui, de l’arquitecte E. Mercader i Sacarella. Si el voleu veure... ja ho sabeu, carrer Balmes entre Mallorca i València.

Madrigal de las Altas Torres. Extramuros.

“Las torres de la muralla de Madrigal se recortaron en el horizonte y un suspiro se escapó del pecho de María, siendo acompañado por otro de Joaquina. Volvían al hogar después de un largo viaje que había durado cinco meses. (...)
Habían transcurrido seis largos años sin que ningún acontecimiento especial turbara la tranquilidad de su retiro. El monasterio seguía siendo el único motivo de la alegrías y preocupaciones de María. (...)
Desde la torre, a la que seguía subiendo para meditar y, de paso, contemplar el atardecer, María podía ver los tejados del palacio del rey Juan, segundo de su nombre. “
Paràgrafs extrets de “La Abadesa. Maria, la Excelenta”, de Toti Martínez de Lezea.

La lectura d’aquest llibre va contribuir molt al viatge fins a Madrigal de las Altas Torres. Estàvem per Castella i no vam deixar passar l’oportunitat d’arribar-nos-hi. I, podeu donar per cert, que s’ho va valer.

Us presentem ara unes quantes imatges del que queda del convent d’Extramuros. Un lloc impressionant.

L’edifici data del segle XIV. Si voleu conèixer una mica la seva història podeu a anar a http://www.guiarte.com/noticias/el-convento--de-extramuros-de-madrigal.html.


Escut de Gaspar de Quiroga, Arquebisbe de Toledo i Inquisidor general 1577-1594

Un lloc que, si no s’hi fa res aviat tampoc en quedarà res, com ha passat fa poc a la torre del homenatge del castell de Constantina tal i com ens explica la nostra amiga MªAngeles al seu blog: http://doenjo.blogspot.com/2010/03/la-historia-por-los-suelos.html
Enllaç noticia mobilització ciutadana a Madrigal: http://www.madrigal-aatt.net/info/info/resultados.asp?msgid= 2108

Santuari de Montserrat. Montferri

Va ser iniciat el 1926 segons projecte de l’arquitecte modernista Josep Mª Jujol, deixeble de Gaudí. Les obres s’aturaren per motius econòmics el 1931, i desprès la guerra i la postguerra van deixar-lo en l’oblit, fins el punt que quasi va caure. A mitjans dels anys 80 es va re-emprendre la seva construcció acabant a finals de segle.

Jujol volgué fer una obra molt lligada a la terra, que suggerís elements naturals del medi, i que representés la muntanya de Montserrat. Es va edificar amb una barreja de ciment, sorra i carbonet que l’hi ofereix una tonalitat semblant a la de muntanya sagrada.

Backstage -1- . Egipte

A vegades, al anar a un lloc tenim la sensació d’estar en una mena de decorat. Com si la realitat no fos ben bé allò que ens estan ensenyant. És una sensació que , per exemple, hem notat de manera bastant acusada en llocs tant distants i diferents com Lituània i Egipte, per motius ben diferents l’un de l’altre però la percepció ha estat la mateixa. ...i , de fet, només sortir una mica dels carrers que “et volen” ensenyar, sovint anant tant sols al carrer de darrera , o fer una mica de volta ja veus un altre món, una altre realitat.

Vindria a ser els que els anglesos en diuen backstage, però no entès com a entre bambolines, sinó com a darrera l’escenari. Aquí no tot és polit i net, ni brillant, ni restaurat. És a on hi ha la vida, els racons, la pols, les cases a mig caure, els velles andròmines...

De la mateixa manera, Barcelona és la Sagrada Família, però també el carrer Romans que no té rés d’especial , o els habitatges que encaren queden a CanTunis. (sense que ningú se m’enfadi)

Avui ens anem, doncs al “backstage” de Egipte.



Luxor

Mahamid.

El Caire.

Camí de Saqara

Hauamdiya

MASIES : les cases de la terra -5- LA TORRE D'EN FRANCH

Expliquen les llegendes que els amos de la casa, fa molt molt temps es van aventurar a fer un viatge per l’Orient. Diuen que, sovint, les van passar magres però que també van tenir temps per establir contactes amb la reialesa. Però no una reialesa de pa sucat amb oli, no! Ni més ni menys que amb els Tres Reis d’Orient, que també estaven de viatge per aquelles terres. Va ser tanta l’amistat que els amos de la Torre d’en Franch i ses majestats van fer que els van convidar a casa seva. I així, cada any els reis preparen la seva comitiva, amb els patges, els portadors de torxes, les carrosses engalanades.... tot, a la Torre d’en Franch i surten cada dia 5 de Gener al vespre per que tots els nens i nenes de Vic els hi puguin donar la benvinguda.

La Torre d'en Franch.
En el seu temps va ser un dels grans casals de Vic. La torre d’en Franch és espectacular vista de qualsevol cantó. La seva estructura quadrada la fan contundent, la seva situació dalt d’un turonet imponent.
El 1919 l’arquitecte vigatà Josep Mª Pericas hi va construir l’església que hi ha a la part posterior. (consagrada el 1926). L’interior està decorada pel pintor Llucià Costa Bosch.
És propietat privada i no s’hi pot accedir.

Un dels vigilants és aquesta fera ferotge.