Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castella i LLeó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castella i LLeó. Mostrar tots els missatges

22.3.10

Madrigal de las Altas Torres. Extramuros.

“Las torres de la muralla de Madrigal se recortaron en el horizonte y un suspiro se escapó del pecho de María, siendo acompañado por otro de Joaquina. Volvían al hogar después de un largo viaje que había durado cinco meses. (...)
Habían transcurrido seis largos años sin que ningún acontecimiento especial turbara la tranquilidad de su retiro. El monasterio seguía siendo el único motivo de la alegrías y preocupaciones de María. (...)
Desde la torre, a la que seguía subiendo para meditar y, de paso, contemplar el atardecer, María podía ver los tejados del palacio del rey Juan, segundo de su nombre. “

Paràgrafs extrets de “La Abadesa. Maria, la Excelenta”, de Toti Martínez de Lezea.

La lectura d’aquest llibre va contribuir molt al viatge fins a Madrigal de las Altas Torres. Estàvem per Castella i no vam deixar passar l’oportunitat d’arribar-nos-hi. I, podeu donar per cert, que s’ho va valer.

Us presentem ara unes quantes imatges del que queda del convent d’Extramuros. Un lloc impressionant.

L’edifici data del segle XIV. Si voleu conèixer una mica la seva història podeu a anar a
http://www.guiarte.com/noticias/el-convento--de-extramuros-de-madrigal.html.


Escut de Gaspar de Quiroga, Arquebisbe de Toledo i Inquisidor general 1577-1594

Un lloc que, si no s’hi fa res aviat tampoc en quedarà res, com ha passat fa poc a la torre del homenatge del castell de Constantina tal i com ens explica la nostra amiga MªAngeles al seu blog: http://doenjo.blogspot.com/2010/03/la-historia-por-los-suelos.html
Enllaç noticia mobilització ciutadana a Madrigal: http://www.madrigal-aatt.net/info/info/resultados.asp?msgid= 2108

24.11.09

Àvila a l'hivern.

No fa fred. N’hauria de fer però no en fa. Com a mínim comerçar a fer-ne. Però no!...com a molt una mica de fresca a primera hora i ja està. Per això ens vé molt de gust recordar l’hivern de l’any passat. Llavors si que en va fer de fred. Un fred continuat i constant. En castellà diuen “La luna de octubre siete lunas cubre”. És a dir que el temps que fa durant la lluna , (nova suposo) de l’octubre es manté durant els mesos propers. I l’any passat es va complir fil per randa.

Us ensenyem avui unes imatges d’Àvila. Si ja de per sí és un lloc on paga la pena desplaçar-s’hi en qualsevol època de l’any per poder gaudir del seu patrimoni, la seva història o el seu art, tenir la sort d’anar-hi si està nevat ens ofereix unes imatges impagables.
Palau dels Dávila. Aquest foto no ens mostra res de fred, però en agrada. HDR lleu
Vista del dia 5 de Febrer de 2008. HDR lleu
Vista del 6 de Febrer de 2008. HDR lleu
" Los cuatro postes" el 5 de Febrer de 2008. HDR lleu
"Los cuatro postes" el dia 6 de Febrer 2008. HDR lleu



15.2.09

Resina de pi

Dels pins, a part d’ombra i uns paisatges que fan tremolar també en podem obtenir la resina. Abans l’extracció comportava amb facilitat la mort de l’arbre però des de mitjans del segle XIX s’aplica una nova tècnica consistent en fer unes incisions a l’escorça d’una determinada fondària a fi efecte que l’arbre no pateixi però prou com per que “plori” resina i pugui ser recollida amb unes fulles de zinc cap a pots de ceràmica (semblants als testos). S'estableix també un període de descans entre operacions. De la resina se n’obté, entre d’altres substàncies, trementina, aiguarràs, cua de peix, o colofònia (que en els seus derivats intervé en la fabricació del cautxú, els xiclets, els vernissos etc).





Bosc de pins entre Peñafiel i Coca a Castella i Lleó

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.