PRESÓ MODEL de BARCELONA

BARCELONA'S MODEL PRISON

It was inaugurated on June 9, 1904. It was closed on March 6, 2017. 113 years of history. After November 27, 2017 the building will be demolished.  The Model prison was designed according to a rationalist approach, with a radial system of galleries.  At that time, the prison was located Barcelona's outskirts.

Inaugurada el 9 de Juny del 1904, la presó model de Barcelona, en aquell moment situada a les afores de la ciutat,  es va dissenyar seguint unes directrius de caire  racionalista, amb un sistema radial de galeries. El 6 e Març del 2017 en va sortir l'últim presoner deixant rera seu 113 anys d'història. El proper 27 de Novembre d'aquest 2017, tancarà definitivament les seves portes i bona part de l'edifici serà enderrocat. 

Segon cancell d'accés >< Second gateway

Locutoris. >

Convicted prisoners were allowed visits by friends and relatives for 20 minutes two times each month. Press: previously censored. TV, during the Franco dictatorship, only official channel. After dictatorship, only official chanel.

Els presos podien rebre visites d'amics i familiars durant 20 minuts dues vegades al mes. Tenien accés a certa premsa, prèviament censurada.i podien veure la tele; Només TVE.

Quarta Galeria >< Fourth gallery

Cel.la original >< Original Cell

Every cell will have a separate toilet but not shower. In each gallery one cell was the common showers, six showers. At time of construction this jail had a capacity of 850 prisoners. At one point had almost 13.000 inmates. In these cells of picture there were 6-8 prisoners. The conditions were appalling and many died or committed suicide due to the poor sanitary conditions and lack of space. 

Totes les cel·les disposaven d'un lavabo independent, però no tenien dutxa. A cada galeria, hi havia una cel·la adaptada amb sis dutxes. Quan es va construir la presó tenia una capacitat de 850 presoners. En un moment, hi havia gairebé 13.000 reclusos. A cel·les com les de la imatge hi van arribar a haber-hi 6-8 presoners. Les condicions eren terribles i molts van morir o es van suïcidar a causa de les males condicions sanitàries i la manca d'espai.

Infermeria >

Every gallery is like a world on its own. Almost self-sufficient. Some cell are adapted as hairdressing, library, classrooms, infirmary ...

Cada galeria era quasi un món autosuficient en ell mateix.  Algunes cel·les estan adaptades com a perruqueria, biblioteca, aules, infermeria ...

A large number of political prisoners have been held within these walls since the prison opened its doors in 1904 and it has been the scene of almost 1,000 executions. 

In the model prison was executed the last political prisoner of the Franco regime: Salvador Puig Antic. The "garrote vil" was the method used. That was march 2nd 1974.

A la presó model hi han estat tancats, a part dels presos comuns, molts presos polítics, per dir-ne uns quants:

Joan Rull i Queraltó. Anarquista. Executat per garrot vil el 1908

Francesc Ferrer i Guardia. Fundador de l'escola moderna. "Jutjat" a la model. Afusellat a Montjuïc el 1909

Salvador Seguí, "el noi del sucre". Dirigent de la CNT

Lluís Companys, empresonat a la model el 1920, com a advocat.  Posteriorment, 1940, ja com a president de la Generalitat va ser entregat per la gestapo a les autoritats franquistes, i afusellat a Montjuïc.

Josep Fortuny. Alcalde de Mollet. Detingut a la model el 1939 i afusellat al camp de la bota.

Salvador Puig Antic. Anarquista. detingut el setembre 1973 i executat el 2 de març de 1974 per garrot vil a la model.

Barcelona singular. Casa Rafael Puig. Casa Manuel Felip

Més enllà dels grans i coneguts edificis Barcelona, és una ciutat plena d'altres "petites joies arquitectòniques", podríem dir. Edificis escampats per a tota la ciutat, plens de detalls, finestrals,  mènsules, balcons de ferro forja, vitralls, escultures... .
Construccions que conformem una ciutat que va créixer i "fer-se" a recer de les acaballes del segle XIX, principis del XX.
Si bé el modernisme és un estil força preponderant,  també podem trobar-hi exemples historiscistes, noucentistes,  medievalistes, eclèctics i tota mena de neos, (des de neogòtic a neomudèjar). Igualment hi sabrem veure mostres de racionalisme, art decó, o cubisme  És doncs una ciutat ideal per a què les càmeres treguin fum.
Agafem les mascaretes filtrants (per lo del fum, dic) i fem un petit tomb:

CASA RAFAEL PUIG.
Intentant defugir de les tendències modernistes, que ja tenien un pes específic important, el 1899 en Rafael Puig i Puig va projectar un altre dels seus treballs, amb un marcat accent classicista / historicista.

El cos central de l'edifici ve emmarcat per un continuum vertical de columnes, que, al principal són d’estil jònic tot i que amb el fust llis,

les que van del primer i segon, d’un bloc sencer, son corínties (aquestes sí, amb el fust acanalat),

i les del tercer són dues cariàtides.

Acabaré ressenyant la cara riallera d'una dona a la llinda de la finestra balconera del principal.
(Carrer València, 199)

CASA MANUEL FELIP
Obra de Telm Fernandez, aquest edifici es pot incloure de ple en el modernisme. Ens presenta una façana encoixinada, amb dues tribunes laterals que uneixen els dos primers pisos.

 Les baranes i permòdols dels balcons i la balconada del principal són de pedra, en un treball artesà de primer ordre.

El coronament de l'edifici, agafa uns aires barroquitzants.

És de destacar, també el bon treball de l'arrambador del vestíbul i la portalada d'accés a l'ascensor.

(Carrer d'Ausiàs Marc, 20)
Si us ve de gust veure més imatges d'altres llocs singulars de Barcelona podeu mirar aquest enllaç

La Quinta Forca

Durant l’edat mitjana i fins a mitjans segle XIX, la ciutat de Barcelona tenia entre els seus privilegis el d’ajusticiar els malfactors. Amb aquesta finalitat tenia de manera permanent primer quatre i després cinc forques, a diferents entrades de la ciutat i així servien , de passada  d’avís a aquells que s’hi apropaven amb males intencions.

 Segons Huertas Claveria: “En temps molt reculats, en cadascun dels quatre camins principals que duien a Barcelona hi havia un element més aviat sinistre: una forca. Un dels camins més coneguts era el que venia de Sants, que passava per un petit coll conegut precisament com a coll dels Forcats, on més endavant s'hi instal·laria la Creu Coberta per purificar-lo.

Era ben clar que, a més de considerar la ciutat un arxiu de cortesia, les autoritats volien demostrar que qui la feia la pagava. Asseguren que també hi havia hagut forques al que avui coneixem com a Pla de Palau, aleshores una mena de porta de la ciutat que donava al mar, per advertir els mariners de què li esperava a qui cometés un greu delicte.”

 D’aquesta de Pla de Palau se sap que el 1382 els veïns van demanar al rei que la traslladés. Les altres dues forques estaven al portal de Sant Antoni i al pla de la Boqueria, ja que també es considerava un bon lloc per a penjar als sentenciats: Per a més escarni,  a prop d’un escorxador.   

Però... i la quinta forca????

Continua Huertas Claveria:

“A més de les quatre forques situades als camins que anaven a Barcelona, es va decidir aixecar-ne una cinquena al camí que duia de la ciutat cap al Vallès, que després va ser la carretera de Ribes i més tard l'avinguda Meridiana. La quinta forca es va situar en el turó de la Trinitat, conegut també com Finestrelles, en un terreny propietat del duc de Montcada que per a la majoria de ciutadans quedava molt lluny; tant que es va fer popular l'expressió «sembla que és a la quinta forca»per indicar que hi havia una gran distància fins a un lloc.

S'hi va fer construir amb la mateixa idea que les altres quatre: perquè era un camí força concorregut, en aquest cas per aquells que arribaven del Vallès o que hi anaven provinents de Barcelona. Així es volia avisar els nouvinguts del que podia passar en cas que algú actués com un malfactor. “

El 1994-95 es va instal.lar una reproducció de la creu de terme de Sant Andreu de Palomar, al coll de Finestrelles, a on  aproximadament es pensa que hi havia la quinta forca i on possiblement també hi havia una fita o creu marcant el terme de Barcelona.

El 2009 la creu es va traslladar uns 200 metres a causa d’unes obres.

Creu de Terme de Sant Andreu de Palomar. Coll de Finestrelles

Detall

Detall

Info:

Huertas Claveria, Josep Maria.  Mites i gent de Barcelona.  Ed. 62. 

http://modernistespuntcom.blogspot.com

http://w110.bcn.cat/portal/site/SantAndreu/

http://vivianita.cadiretes.cesca.cat/index.php/Finestrelles/index

Mercats i Teulats

Mercat de Santa Caterina. Està situat al solar que hi havia hagut el convent de Santa Caterina.Data del 1848, i en foren arquitectes en Josep Mas i en Josep Buxareu. D'aquest primer edifici només es conseven la façana i els laterals. El 2005 es va remodelar tot seguint un projecte d'Enric Miralles i Benetta Tagliabue.

Mercat del Born. Edificat entre el 1874 i 1878 segons un projecte d'Antoni Rovira i Trias. L'estructura metàl·lica va ser produïda per la Maquinista Terrestre i Marítima  El 1977 es va reformar i va deixar de ser un mercat per passar a ser un centre d'activitats culturals, el 2002 durant l'execució de les obres per instal·lar-hi la Biblioteca provincial de Barcelona s'hi van trobar les restes de la ciutat del s. XVII -XVIII. Donada el seu bon estat i la seva importància, es va aturar el projecte. Ara sembla ser que ja hi ha un nou pla que convertirà l'antic mercat en un museu de l'edat moderna de la ciutat, conservant i valorant el jaciment arqueològic i alhora  explicant la realitat i la societat catalana del 1714.

Avinguda del Tibidabo (2)

Seguim la visita per l’Avinguda del Tibidabo

Casa Ignacio Portabella o Casa Bernat i Creus 1905. Mestre d’obres Josep Perez Terraza. Modernista.

Es tracta d’una torre unifamiliar, de dues plantes pis i una torre-mirador circular coronada amb balustres i garlandes.

Les pintures de l’últim pis , que representen les quatre estacions de l’any, es van poder recuperar amb la darrera rehabilitació, totes menys la que representava l’Hivern, ja que no s’havien trobat cap document fotogràfic o escrit que la descrivís. Es va fer una interpretació seguint els altres models.

Casa Roviralta o El frare blanc. Arquitecte  Joan Rubió i Bellvé- Arq. 1903 -13 Restauració 1986-89.

“Casa unifamiliar, resultat d'una profunda reforma de la masia existent anomenada El Frare Blanc, nom que li ve dels antics ocupants i propietaris de l'ordre dels dominics. De l'antiga masia conserva l'estructura i disposició dels volums amb lleugeres ampliacions com són la tribuna, la galeria sobre el jardí i l'esplèndida planta de les golfes, i més concretament la capella, com a peça original amb la seva decoració. La rica i complexa distribució i decoració dels espais interiors és poc apreciable exteriorment, on el protagonisme és assumit pel preciosisme artesanal amb què se solventen els elements constructius tradicionals. Llindes de portes i finestres, balustrades i pòrtics, coronaments i ràfecs, estan resolts amb l'ús de maons i altres materials ceràmics, contrastant amb els paraments llisos emblanquinats”  

 

Torre Salvador Andreu. 1915-18. Arquitecte: Enric Sagnier i Vilavechia. Estil  Noucentista

Torre unifamiliar, originàriament per a l'estiueig i en l'actualitat utilitzada com a centre mèdic que consta de planta baixa,  pis i golfes.

L'edifici es resol amb un llenguatge classicista d'inspiració francesa, en què la planta de les golfes conforma la coberta, de pissarres amb finestres en mansarda.

La volumetria de l'edifici es resol a partir d'un cos únic molt compacte flanquejat per quatre torres que componen les cantonades, emfasitzant-se amb la solució cupular de les cobertes coronades amb els corresponents parallamps.

El tractament de les façanes es realitza a base d'estucs llisos i material prefabricat en els relleus de les arestes, pilastres, ràfecs i guardapols de finestrals.

(Textos extrets del Web de Patrimoni Urbanístic de Barcelona i Itineraris Tibidabo)

Avinguda del Tibidabo (1)

Una mica d’introducció.

A finals del segle XIX es va estendre entra la burgesia catalana el costum d’anar a passar els estius fora ciutat. Adaptant les idees d’urbanisme anglès d’Ebenezer Howard que es van conèixer gràcies a la revista “Civitas” i a Cebrià de Montoliu, el Doctor Andreu va endegar la urbanització de la finca coneguda com el Frare Blanc, al peu de la muntanya del Tibidabo.

El 1889 es va constituir la “Sociedad Anónima del Tibidabo” i l’enginyer militar Marià Rubió i Bellvé va dissenyar la zona a modus de ciutat lineal, amb una gran avinguda amb voreres amples, tramvia al centre fent d’eix vertebrador de la zona

El conjunt s'inaugurà l'any 1901, i les construccions que durant les tres primeres dècades de segle s'hi bastiren, són un excel.lent conjunt de l'arquitectura d'estiueig i de primera residència de la burgesia catalana, especialment del moviment modernista, amb obres dels arquitectes Enric Sagnier i Villavecchia, Adolf Ruiz i Casamitjana , Joan Rubió i Bellvé , Josep Puig i Cadafalch , Nicolau Mª Rubió i Tudurí , a més d'altres.

La zona ha sofert una importantíssima modificació d'usos abandonant-se progressivament el d'habitatge excepte en aquells edificis que s'han transformat en plurifamiliars i el de la part alta del conjunt, per acollir usos d'oficines, docents, hostaleria , etc

 


Residència escola. 1913 Arquitecte Josep Pujol .

Torre unifamiliar d'estiueig i actualment residència d’un col.legi que consta de planta baixa, planta pis i torre de planta circular en l'aresta que conforma un xamfrà. Utilitzant un llenguatge noucentista proper al “beaux arts” francès compon la façana a partir d’aquesta torre, remarcant l’entrada amb la terrasseta superior

Les façanes tenen gran proliferació d'elements ornamentals de formigó prefabricat, coronant l'edifici amb baranes de balustres ritmats i teulades de pissarres amb finestres en mansarda.

Torre unifamiliar de 1915. Arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana

Torre unifamiliar, originàriament d'estiueig, de planta baixa, dues plantes i torre-mirador angular, amb proliferació de volums regulars. L'edifici, tractat amb estucs que imiten carreus conformant paredats comuns, té un caire feixuc, tot i que se'n destaca la lleugeresa del porxo.

Casa Fornells. 1903 . Arq. Joan Rubió i Bellvé. Ampliació de 1940.

Habitatge unifamiliar que, per l'època en què va ser construït i pels materials i elements formals, hem de qualificar com a modernista amb unes façanes de forta influència medievalista. Es desenvolupa en tres plantes esglaonades, formant un volum compacte que queda coronat per una torre-mirador, que s’aixeca sobre l’espai del vestíbul ,de planta rectangular i amb unes galeries adossades formades per columnes.

El medievalisme és present a les façanes, totes de maó vist, en el disseny de l'emmarcament petri de la porta principal, en el de les finestres (bífores i amb guardapols), en les gàrgoles i en les espitlleres. En altres elements, especialment en els ferros, les formes són típicament modernistes.

És un dels edificis més antics i característics del conjunt de l'avinguda.

Casa Arnús ( o el pinar)

Casa Arnús

Tècnicament no està a l’avinguda del Tibidabo, és, de fet la seva continuació però com que aquest és un edifici que em té el cor robat em permeto la llicència d’incloure’l en aquesta entrada.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar , de grans dimensions, voltat per una pineda limitada per una tanca de maçoneria . La porta principal acompanya la casa del guarda, tota ella també de pedra.

La mansió està pensada com un palau-castell. El plànol de construcció s'organitza al voltant d'una estructura en forma de creu amb teulades a doble vessant molt pronunciada, cobertes amb ceràmica vidriada de colors. Diversos cossos amb coberta plana uneixen les ales entre si. A la façana oest hi ha dues torres, una quadrada, amb teulada piramidal i una altre octogonal i emmerletada. Aquesta última havia tingut una coberta punxeguda.

La façana és de pedra i decorada amb esgrafiats.



Tramvia blau (foto penjada aquí gràcies a la idea d'en Manel, el dels fogons)

Informació extreta de www.bcn.es i www.gaudiallgaudi.com

Casa Comalat. Barcelona

Edifici modernista , obra de l’arquitecte Salvador Valeri i Popurull, de l’any 1906 – 1911.


Es de destacar el fet que les dues façanes de la casa són totalment diferents.

La façana principal ( Avinguda Diagonal) respon a criteris urbans clàssics. És simètrica i està abundantment decorada amb escultures.

És de remarcar el frontó, amb garlandes que l’emmarquen, ressaltant les finestres ovalades i les figures de dóna que el limiten.

 
 

La façana posterior (Carrer Còrsega), està clarament influenciada per l’obra d’en Gaudi, amb un aspecte molt més lleuger, abundància de ceràmica i vitralls i profusió de colors.

Tot i constar al catàleg del patrimoni de Barcelona és un obra no molt coneguda, però interessant.

Bell Esguard (Casa Figueras)

Entre 1900 i 1909 Antoni Gaudí va construir per a la família Figueres, a instàncies de la Senyora Maria Sagués , la coneguda torre del Bell Esguard. El nom , no cal dir-ho , l’hi ve donat per la magnífica vista que des d’aquí es té de la ciutat.

Diuen les cròniques que aquest projecte va tenir una significació especial per en Gaudí, pel fet de construir-se en el mateix lloc a on hi havia les restes d’un castell, residència d’estiu de l’últim rei de la dinastia catalana Martí, “l’humà”. Aquest fet va portar-lo a idear una casa amb aspecte de castell gòtic, com a homenatge a la història.

Detall del vitrall de l'entrada

Destaca la creu de quatre braços, element força habitual a les construccions gaudinianes. Aquest creu va haver de ser desmuntada i reforçada l’any 2008 perquè s’hi van trobar esquerdes que amenaçàven la seva estabilitat. La polèmica va venir quan es va insinuar que les deformacions de la creu eren degudes a les explosions per a construir una canonada d’aigua que havia fet l’ajuntament a Collserola. Els responsables polítics van assegurar que eren degut a l’esgotament de materials i a "l'arriscada" estructura de la torre.

Detall de la creu de quatre braços

Barcelona. Carrer Balmes.

Dius... avui em vindria de gust anar a veure algun edifici però... no vull caminar massa, em fan mal les cames (per exemple) ... Doncs, cap problema: Vas fins a Barcelona ( si no és que ja hi estiguis) i tens tots aquest edificis, de l’època modernista, al mateix carrer, a tocar l’un de l’altre.

Estem al carrer Balmes, entre València i Mallorca.

Edifici del 1908. Arquitecte J.B. Pons i Trabal. Crec que son de destacar la rica ornamentació floral de tota la façana i els esgrafiats. He llegit que també es digne de remarcar la manca de simetria que mostra.

Detall balcó i esgrafiats, núm 81





Detalls del edifici del núm. 85

Ja ho heu vist?, doncs ara ... Sorpresa !!!! : Entre aquests edificis n’hi ha un altre, també modernista, de l’any 1905-6 que no apareix en aquest post. És la casa Larcegui, de l’arquitecte E. Mercader i Sacarella. Si el voleu veure... ja ho sabeu, carrer Balmes entre Mallorca i València.