26.3.11

Avinguda del Tibidabo (1)

Una mica d’introducció.



A finals del segle XIX es va estendre entra la burgesia catalana el costum d’anar a passar els estius fora ciutat. Adaptant les idees d’urbanisme anglès d’Ebenezer Howard que es van conèixer gràcies a la revista “Civitas” i a Cebrià de Montoliu, el Doctor Andreu va endegar la urbanització de la finca coneguda com el Frare Blanc, al peu de la muntanya del Tibidabo.

El 1889 es va constituir la “Sociedad Anónima del Tibidabo” i l’enginyer militar Marià Rubió i Bellvé va dissenyar la zona a modus de ciutat lineal, amb una gran avinguda amb voreres amples, tramvia al centre fent d’eix vertebrador de la zona

El conjunt s'inaugurà l'any 1901, i les construccions que durant les tres primeres dècades de segle s'hi bastiren, són un excel.lent conjunt de l'arquitectura d'estiueig i de primera residència de la burgesia catalana, especialment del moviment modernista, amb obres dels arquitectes Enric Sagnier i Villavecchia, Adolf Ruiz i Casamitjana , Joan Rubió i Bellvé , Josep Puig i Cadafalch , Nicolau Mª Rubió i Tudurí , a més d'altres.

La zona ha sofert una importantíssima modificació d'usos abandonant-se progressivament el d'habitatge excepte en aquells edificis que s'han transformat en plurifamiliars i el de la part alta del conjunt, per acollir usos d'oficines, docents, hostaleria , etc
 


Residència escola. 1913 Arquitecte Josep Pujol .

Torre unifamiliar d'estiueig i actualment residència d’un col.legi que consta de planta baixa, planta pis i torre de planta circular en l'aresta que conforma un xamfrà. Utilitzant un llenguatge noucentista proper al “beaux arts” francès compon la façana a partir d’aquesta torre, remarcant l’entrada amb la terrasseta superior

Les façanes tenen gran proliferació d'elements ornamentals de formigó prefabricat, coronant l'edifici amb baranes de balustres ritmats i teulades de pissarres amb finestres en mansarda.





































Torre unifamiliar de 1915. Arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana

Torre unifamiliar, originàriament d'estiueig, de planta baixa, dues plantes i torre-mirador angular, amb proliferació de volums regulars. L'edifici, tractat amb estucs que imiten carreus conformant paredats comuns, té un caire feixuc, tot i que se'n destaca la lleugeresa del porxo.










































Casa Fornells. 1903 . Arq. Joan Rubió i Bellvé. Ampliació de 1940.

Habitatge unifamiliar que, per l'època en què va ser construït i pels materials i elements formals, hem de qualificar com a modernista amb unes façanes de forta influència medievalista. Es desenvolupa en tres plantes esglaonades, formant un volum compacte que queda coronat per una torre-mirador, que s’aixeca sobre l’espai del vestíbul ,de planta rectangular i amb unes galeries adossades formades per columnes.

El medievalisme és present a les façanes, totes de maó vist, en el disseny de l'emmarcament petri de la porta principal, en el de les finestres (bífores i amb guardapols), en les gàrgoles i en les espitlleres. En altres elements, especialment en els ferros, les formes són típicament modernistes.

És un dels edificis més antics i característics del conjunt de l'avinguda.


Casa Arnús ( o el pinar)

Casa Arnús

Tècnicament no està a l’avinguda del Tibidabo, és, de fet la seva continuació però com que aquest és un edifici que em té el cor robat em permeto la llicència d’incloure’l en aquesta entrada.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar , de grans dimensions, voltat per una pineda limitada per una tanca de maçoneria . La porta principal acompanya la casa del guarda, tota ella també de pedra.

La mansió està pensada com un palau-castell. El plànol de construcció s'organitza al voltant d'una estructura en forma de creu amb teulades a doble vessant molt pronunciada, cobertes amb ceràmica vidriada de colors. Diversos cossos amb coberta plana uneixen les ales entre si. A la façana oest hi ha dues torres, una quadrada, amb teulada piramidal i una altre octogonal i emmerletada. Aquesta última havia tingut una coberta punxeguda.

La façana és de pedra i decorada amb esgrafiats.




















Tramvia blau (foto penjada aquí gràcies a la idea d'en Manel, el dels fogons)

Informació extreta de www.bcn.es i www.gaudiallgaudi.com


























8 comentaris:

albert ha dit...

Fotos molt interessants d'una part de la ciutat que desconec a la qual he de visitar,adeu.

albert smith

Els fogons del pare ha dit...

Si fins ara el vostre treball em semblava interessant, avui hi veig un pas endavant molt important, la detalladíssima descripció de cadascun d'aquests singulars edificis és tot un luxe. Esplèndid!!
Com a frivolitat diré, tot i que trenca la idea arquitectònica del treball, que només hi faltaria la cirereta, una fotografia del tramvia blau.
Felicitats!!!

Familía Vidal ha dit...

Albert, m’alegra veure’t per aquí . I... tranquil que ja hi aniràs algun dia d’aquest a fer una volta amb la teva càmera. Com diem en català: Hi ha més dies que llonganisses.
Gràcies per entrar al bloc.

Familía Vidal ha dit...

Manel, gràcies. Això de fer el bloc em porta feina i temps però m’ho passo molt bé, i a més sempre aprenc coses.

En honor teu ara mateix vaig a busca una foto del tramvia blau i la poso al final del post.
Salut !!!!

Els fogons del pare ha dit...

Ara sí... perfecte!
Gràcies.

DoEnJo ha dit...

Fantastico reportaje,muchas gracias por el paseo. Saludos, MªAngeles.

DORA ha dit...

M'agrada molt el bloc ,a mes d'aprendre molt també, ho aniré fent a poc a poc això d'anar mirant! Felicitats perquè realment és ben entretingut .....

Dora

DORA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.