Per la gent de la comarca, especialment de Manlleu, la fàbrica continua
sent Can Remisa, però des del Museu
industrial del Ter ( que és qui fa les visites guiades) es vol potenciar el nom
de Colònia Rusiñol.
El 1845 Josep Dulcet i Remisa comprà uns terrenys vora el
riu Ter per a edificar-hi una fàbrica de filatures. A l’any següent adquirí
també els drets de l’aigua indispensable per a poder fer anar la fàbrica, ja
que el carbó era escàs, llunyà i car.
S’edifiquen també les cases del treballadors. Avui en dia no en queda
cap. Cal dir que Can Remisa mai va ser
una gran colònia industrial, tipus la Colònia Vidal o la Colònia Borgonya. A
l’època de més treballadors hi van arribar a viure una setantena de persones.
(A colònia Borgonyà, se n’hi arriben a comptabilitzar 1000)
La industria treballa amb els seus alts i baixos però va
adquirint cada vegada més deutes, sobre tot amb el seu proveïdor de cotó en
Jaume Rusiñol, avi d’en Santiago Rusiñol i Prats, el conegut pintor, escriptor
i periodista. En morir-se el senyor Dulcet, Can Remisa passa a mans del màxim
creditor i el 1879 es crea la “Fàbrica de
Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol”.
El 1887 mor Jaume Rusiñol i hereten el negoci
els seus néts, Santiago, Albert i Josep M., ja que el seu únic fill, Joan, ja
havia mort. Un any més tard Santiago Rusiñol cedeix la gestió directa de la
fàbrica al seu germà Albert per dedicar-se en exclusiva a l’art, encara que
segueix formant part del negoci. El 1889 l’empresa passa a dir-se “Rusiñol
Hermanos”, tot i que sense la participació del germà petit, Josep M. Durant
aquests anys la fàbrica s’amplia, es construeixen noves dependències i
habitatges, s’edifica l’església i la torre dels propietaris, seguint el model
de les altres colònies.
 |
Edifici de la cooperativa a la plata baixa i l'escola a dalt
|
La torre de l'amo es tracta d’un edifici d’arquitectura
molt singular, de tres pisos i planta quadrangular i per exprés desig d’en
Santiago Rusiñol a la casa n’hi diuen
Cau Faluga. El nom prové de la primera casa que en Rusiñol va comprar a Sitges,
i va fer aterrar, junt amb la del costat, per edificar-hi el Cau Ferrat.
Aquestes cases de pescadors eren Can Faluga i Can Sense.
Dins de l’habitatge, cal
destacar la sala principal on destaca la llar de foc, de grans dimensions i
esculpida per Enric Clarassó entre els anys 1893 i 1895. L’element està ornamentat fins dalt el sostre, i entre els diferents gravats destaquen un
escut amb les quatre barres amb els colors canviats situat a la part central, al qual per un costat
apareix una roda dentada i una llançadora (en clara referència al món fabril),
i per l’altre una paleta de pintor com a símbol del vessant artístic de
Santiago Rusiñol.
La recuperació de la llar de
foc, la part més emblemàtica del Cau Faluga, es realitza l’any 2008, a mans de
Joaquim Camps i Giralt, gràcies a un document fotogràfic de 1920 de Lluís Coll
i a un profund estudi d'Isabel Coll.
A partir de 1912, la família
Rusiñol finalitza l’activitat a la colònia i la lloguen a diverses empreses.
El 1940 la societat “Llobet i
Guri”, compra la colònia a la família
Rusiñol per aprofitar-ne el salt d’aigua.
Després
de molts anys d’estar aturada, el 1980 les famílies Claramunt i Rovira, compren
la colònia i posen de nou en marxa la filatura per a produir-hi filats de cotó
i altres fibres naturals, artificials i sintètiques, amb el nom de “Hilados
Rusiñol”.
 |
| Entrada |
 |
| Laboratori de qualitat |
 |
| Metxeres a la continua |
 |
| Carda de xapons |
La producció s’atura el 2009.
Info: Webs Museu Industrial del Ter, i Patrimoni industrial de Catalunya.
Visita guiada a Can remisa.
