11.4.13

Colònia Rusiñol, Can Remisa. Manlleu


Per la gent de la comarca, especialment de Manlleu, la fàbrica continua sent  Can Remisa, però des del Museu industrial del Ter ( que és qui fa les visites guiades) es vol potenciar el nom de Colònia Rusiñol. 

El 1845 Josep Dulcet i Remisa comprà uns terrenys vora el riu Ter per a edificar-hi una fàbrica de filatures. A l’any següent adquirí també els drets de l’aigua indispensable per a poder fer anar la fàbrica, ja que el carbó era escàs, llunyà i car.  S’edifiquen també les cases del treballadors. Avui en dia no en queda cap.  Cal dir que Can Remisa mai va ser una gran colònia industrial, tipus la Colònia Vidal o la Colònia Borgonya. A l’època de més treballadors hi van arribar a viure una setantena de persones. (A colònia Borgonyà, se n’hi arriben a comptabilitzar 1000)


La industria treballa amb els seus alts i baixos però va adquirint cada vegada més deutes, sobre tot amb el seu proveïdor de cotó en Jaume Rusiñol, avi d’en Santiago Rusiñol i Prats, el conegut pintor, escriptor i periodista. En morir-se el senyor Dulcet, Can Remisa passa a mans del màxim creditor i el 1879 es crea la “Fàbrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol”.


 El 1887 mor Jaume Rusiñol i hereten el negoci els seus néts, Santiago, Albert i Josep M., ja que el seu únic fill, Joan, ja havia mort. Un any més tard Santiago Rusiñol cedeix la gestió directa de la fàbrica al seu germà Albert per dedicar-se en exclusiva a l’art, encara que segueix formant part del negoci. El 1889 l’empresa passa a dir-se “Rusiñol Hermanos”, tot i que sense la participació del germà petit, Josep M. Durant aquests anys la fàbrica s’amplia, es construeixen noves dependències i habitatges, s’edifica l’església i la torre dels propietaris, seguint el model de les altres colònies.
Edifici de la cooperativa a la plata baixa i l'escola a dalt


La torre de l'amo es tracta d’un edifici d’arquitectura molt singular, de tres pisos i planta quadrangular i per exprés desig d’en Santiago  Rusiñol a la casa n’hi diuen Cau Faluga. El nom prové de la primera casa que en Rusiñol va comprar a Sitges, i va fer aterrar, junt amb la del costat, per edificar-hi el Cau Ferrat. Aquestes cases de pescadors eren Can Faluga i Can Sense.





Dins de l’habitatge, cal destacar la sala principal on destaca la llar de foc, de grans dimensions i esculpida per Enric Clarassó entre els anys 1893 i 1895. L’element està ornamentat fins dalt el sostre, i entre els diferents gravats destaquen un escut amb les quatre barres amb els colors canviats  situat a la part central, al qual per un costat apareix una roda dentada i una llançadora (en clara referència al món fabril), i per l’altre una paleta de pintor com a símbol del vessant artístic de Santiago Rusiñol.
La recuperació de la llar de foc, la part més emblemàtica del Cau Faluga, es realitza l’any 2008, a mans de Joaquim Camps i Giralt, gràcies a un document fotogràfic de 1920 de Lluís Coll i a un profund estudi d'Isabel Coll.

A partir de 1912, la família Rusiñol finalitza l’activitat a la colònia i la lloguen  a diverses empreses.
El 1940 la societat “Llobet i Guri”,  compra la colònia a la família Rusiñol per aprofitar-ne el salt d’aigua. 



Després de molts anys d’estar aturada, el 1980 les famílies Claramunt i Rovira, compren la colònia i posen de nou en marxa la filatura per a produir-hi filats de cotó i altres fibres naturals, artificials i sintètiques, amb el nom de “Hilados Rusiñol”. 
Entrada


Laboratori de qualitat


Metxeres a la continua

Carda de xapons
La producció s’atura el 2009.




Info: Webs Museu Industrial del Ter, i Patrimoni industrial de Catalunya.
        Visita guiada a Can remisa.



7 comentaris:

El pare ha dit...

Una interessant visita, que d'alguna manera, i salvant totes les distàncies, m'ha fet pensar en la de can Gasull a Reus.
Està bé que es mantingui en condicions de ser visitada evitant-ne la degradació.
Salut!

Familía Vidal ha dit...

Tens raó. De fet encara hi treballa una persona, en Joan, que s'encarrega de mantenir les instal·lacions i la maquinària a punt de ser engegades en qualsevol moment. La tasca més important que fa, i per la que realment està treballant encara a sou de l'empresa, és el manteniment i cura de la turbina, que és la que genera ingressos.

Gràcies per la visita (la teva).

Milketa ha dit...

m'he quedat impressionada per aquest excel · lent treball. un text i unes imatges precioses, i els detalls .... encantadors.
ja tinc un altre magnífic bloc per fer les meves consultes de viatges i gaudir del seu contingut.
moltes gràcies
MPilar

Familía Vidal ha dit...

MPilar t'agraeixo que em facis aquesta confiança. La veritat és que, d'un temps ençà, el blog el tinc molt abandonat. Porta una mica de feina i no sempre es disposa de l'estona mínima requerida.

Gràcies de nou.

DORA ha dit...

Si que feia temps que no publicaves res , però paga la pena esperar per veure aquest reportatge, de com molt bé saps uns dels llocs (colònies) que més m'agraden . Magnifiques fotografies i detalls . Enhorabona!!

Una abraçada! :)

Familía Vidal ha dit...

Moltes gràcies Dora. Això de les colònies és una més de les nostres coincidències.
Una abraçada.

joanloam ha dit...

M'alegro que torni a tenir activitat el teu bloc, sempre interessant. Com interessants són los colònies, que també m'encanta visitar.

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.