23.3.14

Barcelona singular. Casa Rafael Puig. Casa Manuel Felip

Més enllà dels grans i coneguts edificis Barcelona, és una ciutat plena d'altres "petites joies arquitectòniques", podríem dir. Edificis escampats per a tota la ciutat, plens de detalls, finestrals,  mènsules, balcons de ferro forja, vitralls, escultures... .
Construccions que conformem una ciutat que va créixer i "fer-se" a recer de les acaballes del segle XIX, principis del XX.
Si bé el modernisme és un estil força preponderant,  també podem trobar-hi exemples historiscistes, noucentistes,  medievalistes, eclèctics i tota mena de neos, (des de neogòtic a neomudèjar). Igualment hi sabrem veure mostres de racionalisme, art decó, o cubisme  És doncs una ciutat ideal per a què les càmeres treguin fum.
Agafem les mascaretes filtrants (per lo del fum, dic) i fem un petit tomb:

CASA RAFAEL PUIG.
Intentant defugir de les tendències modernistes, que ja tenien un pes específic important, el 1899 en Rafael Puig i Puig va projectar un altre dels seus treballs, amb un marcat accent classicista / historicista.

El cos central de l'edifici ve emmarcat per un continuum vertical de columnes, que, al principal són d’estil jònic tot i que amb el fust llis,

les que van del primer i segon, d’un bloc sencer, son corínties (aquestes sí, amb el fust acanalat),

i les del tercer són dues cariàtides.

Acabaré ressenyant la cara riallera d'una dona a la llinda de la finestra balconera del principal.
(Carrer València, 199)

CASA MANUEL FELIP
Obra de Telm Fernandez, aquest edifici es pot incloure de ple en el modernisme. Ens presenta una façana encoixinada, amb dues tribunes laterals que uneixen els dos primers pisos.



 Les baranes i permòdols dels balcons i la balconada del principal són de pedra, en un treball artesà de primer ordre.

El coronament de l'edifici, agafa uns aires barroquitzants.

És de destacar, també el bon treball de l'arrambador del vestíbul i la portalada d'accés a l'ascensor.
(Carrer d'Ausiàs Marc, 20)
Si us ve de gust veure més imatges d'altres llocs singulars de Barcelona podeu mirar aquest enllaç

22.12.13

Munic. Mercat de Nadal

Estem en vigílies de festes i, de cop i volta ens diem: podríem anar fins a Munic a visitar els seus mercats de Nadal. Som-hi !

El Christkindlmarkt és un dels més antics d'Europa, competint frec a frec amb la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. (No entrarem ara a discutir quin va ser primer, tampoc és que tingui més importància).

De dia està bé, però de nit te un encant especial.

Fem una volta per Marienplatz i voltants





















Visitem paradetes






















Carrers guarnits, edificis il·luminats, colles d'amics compartint vi calent ...
























Música per tot arreu.





























Per menjar i beure no hem de patir.














Bratwurstherzl, Hofbräuhouse,  Augustiner ... Compartir taula amb gent del país, o turistes com nosaltres.

















---




































Us desitgem unes bones festes !
Munic és una ciutat molt interessant de la que ja en parlarem un altre dia.

9.7.13

Masia Freixa.

El que avui és la Masia Freixa, una des obres més emblemàtiques del modernisme de Terrassa, va ser, en un principi una nau industrial de l'empresa tèxtil Freixa i Sans, de plata rectangular i coberta a dues vessants amb teula àrab. No se sap perquè, el 1905 el propietari, Josep Freixa, va optar per reconvertir la nau, just acabada, en residència personal, i l'hi encarregà la tasca a Lluís Muncunill, al mateix arquitecte que l'hi havia fet les obres anteriors. El seu camí vers el modernisme ja era patent. 


Modifica l'edifici. Obra portes i finestres amb arcs parabòlics.


L'arrambador de ceràmica va ser dissenyat pel mateix Muncunill i fabricat per Pujol i Bausis



Afegeix a la cara sud una galeria amb arcades d'inspiració gaudinianes coronades per voltes de maó en forma de petites cúpules. 


A la cara Nord , es cobreix l'entrada amb un pòrtic de formes sinuoses, i a la cara oest s'amplia amb una rotonda amb finestrals que recorda l'estructura d'un absis. Al pis superior de la rodona s'hi instal·la un dipòsit d'aigua.


L'antiga coberta queda amagada sota les voltes. Un any més tard s'aixeca un doble pis parcial, sobre la part central, amb estances dedicades al primer a cuina i sala de jocs, i al superior a les cambres del servei. 

El taller de forja d'en Pau Bros és qui du a terme el treballs de ferro de les baranes.

A l'interior avui en dia encara hi ha part del mobiliari original, obra de l'ebanista Pere Sabater.

Els treballs de fusteria interior (portes, finestres) va anar a càrrec d'en Pere Grau i Mach.

Per acabar d'arrodonir l'obra es va començar la torre o minaret exterior, tot i que no es va acabar fins el 1917.

(info: 
Freixa, Mireia: La Masia Freixa revisitada . 
Modernistes punt com)

20.5.13

NO ÉS CAP LLOC, ÉS ALLÒ QUE ENS HI PORTA

Avui faré un post diferent. No serà de cap visita, ni de cap lloc, ni de cap viatge. Avui el protagonisme serà d'un mitjà de transport. 


Efectivament, si heu pensat que la cosa va de trens, l'heu encertat. 

Us sona allò que en diuen la catenària ? doncs fem-hi una breu aproximació.

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix la catenària com a : Estesa de cables que constitueix la línia aèria de contacte dels ferrocarrils elèctrics i tramvies, disposada de manera que el cable de contacte resti en tots els seus punts a la mateixa altura sobre la via

Veiem-ne alguns elements.
COMPENSACIONS
 Els cables que formen la catenària, degut a la dilatació tèrmica provocada pels canvis de temperatura poden variar de longitud. Aquest problema és resol amb un sistema de compensacions mecàniques.
MÈNSULA PENJANT D'UN PÒRTIC
 La mènsula és l'element estructural que subjecta els cables. En el cas de la foto està penjant d'un pòrtic rígid que travessa de part a part l'espai de les vies
PÈNDULES
 Les pèndules (n'hi de diferents tipus i formes) uneixen el cable portador (el de dalt) amb els fils de contacte. 
MÀSTIL I TENSORS
POLITJA DE SUSTENTACIÓ
 Aquesta roldana facilita que els cables de la catenària s'aguantin. És molt similar a les politges de compensació, que és un joc de tres rodes que intervenen en algun sistema de contrapesos.
DESCARREGADOR D'ANTENES
 Fa la funció d'un parallamps en cas que en caigui un sobre la catenària dissipant la tensió a terra. Actua igual en cas de sobretensió.

AÍLLADOR

PANTÒGRAF
És l'aparell que, situat al sostre dels vagons del tren, capta l'energia elèctrica dels cables de la catenària
PANTÒGRAF
En aquesta imatge es veu perfectament tota la zona de contacte dels fregadors.

Au, ara només ens cal comprar un bitllet i fer un viatge en tren, destí ? Qualsevol lloc és un bon lloc si hi anem de gust !  ( ... i en aquest cas, si hi ha estació)


(info: GEC, Adif.es, Ferropedia.es, Diccionari tecnologia ferroviària, Gitel.unizar.es)

11.4.13

Colònia Rusiñol, Can Remisa. Manlleu


Per la gent de la comarca, especialment de Manlleu, la fàbrica continua sent  Can Remisa, però des del Museu industrial del Ter ( que és qui fa les visites guiades) es vol potenciar el nom de Colònia Rusiñol. 

El 1845 Josep Dulcet i Remisa comprà uns terrenys vora el riu Ter per a edificar-hi una fàbrica de filatures. A l’any següent adquirí també els drets de l’aigua indispensable per a poder fer anar la fàbrica, ja que el carbó era escàs, llunyà i car.  S’edifiquen també les cases del treballadors. Avui en dia no en queda cap.  Cal dir que Can Remisa mai va ser una gran colònia industrial, tipus la Colònia Vidal o la Colònia Borgonya. A l’època de més treballadors hi van arribar a viure una setantena de persones. (A colònia Borgonyà, se n’hi arriben a comptabilitzar 1000)


La industria treballa amb els seus alts i baixos però va adquirint cada vegada més deutes, sobre tot amb el seu proveïdor de cotó en Jaume Rusiñol, avi d’en Santiago Rusiñol i Prats, el conegut pintor, escriptor i periodista. En morir-se el senyor Dulcet, Can Remisa passa a mans del màxim creditor i el 1879 es crea la “Fàbrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol”.


 El 1887 mor Jaume Rusiñol i hereten el negoci els seus néts, Santiago, Albert i Josep M., ja que el seu únic fill, Joan, ja havia mort. Un any més tard Santiago Rusiñol cedeix la gestió directa de la fàbrica al seu germà Albert per dedicar-se en exclusiva a l’art, encara que segueix formant part del negoci. El 1889 l’empresa passa a dir-se “Rusiñol Hermanos”, tot i que sense la participació del germà petit, Josep M. Durant aquests anys la fàbrica s’amplia, es construeixen noves dependències i habitatges, s’edifica l’església i la torre dels propietaris, seguint el model de les altres colònies.
Edifici de la cooperativa a la plata baixa i l'escola a dalt


La torre de l'amo es tracta d’un edifici d’arquitectura molt singular, de tres pisos i planta quadrangular i per exprés desig d’en Santiago  Rusiñol a la casa n’hi diuen Cau Faluga. El nom prové de la primera casa que en Rusiñol va comprar a Sitges, i va fer aterrar, junt amb la del costat, per edificar-hi el Cau Ferrat. Aquestes cases de pescadors eren Can Faluga i Can Sense.





Dins de l’habitatge, cal destacar la sala principal on destaca la llar de foc, de grans dimensions i esculpida per Enric Clarassó entre els anys 1893 i 1895. L’element està ornamentat fins dalt el sostre, i entre els diferents gravats destaquen un escut amb les quatre barres amb els colors canviats  situat a la part central, al qual per un costat apareix una roda dentada i una llançadora (en clara referència al món fabril), i per l’altre una paleta de pintor com a símbol del vessant artístic de Santiago Rusiñol.
La recuperació de la llar de foc, la part més emblemàtica del Cau Faluga, es realitza l’any 2008, a mans de Joaquim Camps i Giralt, gràcies a un document fotogràfic de 1920 de Lluís Coll i a un profund estudi d'Isabel Coll.

A partir de 1912, la família Rusiñol finalitza l’activitat a la colònia i la lloguen  a diverses empreses.
El 1940 la societat “Llobet i Guri”,  compra la colònia a la família Rusiñol per aprofitar-ne el salt d’aigua. 



Després de molts anys d’estar aturada, el 1980 les famílies Claramunt i Rovira, compren la colònia i posen de nou en marxa la filatura per a produir-hi filats de cotó i altres fibres naturals, artificials i sintètiques, amb el nom de “Hilados Rusiñol”. 
Entrada


Laboratori de qualitat


Metxeres a la continua

Carda de xapons
La producció s’atura el 2009.




Info: Webs Museu Industrial del Ter, i Patrimoni industrial de Catalunya.
        Visita guiada a Can remisa.



Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.