18.11.17

PRESÓ MODEL de BARCELONA

BARCELONA'S MODEL PRISON



It was inaugurated on June 9, 1904. It was closed on March 6, 2017. 113 years of history. After November 27, 2017 the building will be demolished.  The Model prison was designed according to a rationalist approach, with a radial system of galleries.  At that time, the prison was located Barcelona's outskirts.

Inaugurada el 9 de Juny del 1904, la presó model de Barcelona, en aquell moment situada a les afores de la ciutat,  es va dissenyar seguint unes directrius de caire  racionalista, amb un sistema radial de galeries. El 6 e Març del 2017 en va sortir l'últim presoner deixant rera seu 113 anys d'història. El proper 27 de Novembre d'aquest 2017, tancarà definitivament les seves portes i bona part de l'edifici serà enderrocat. 
Segon cancell d'accés >< Second gateway

Locutoris. >


Convicted prisoners were allowed visits by friends and relatives for 20 minutes two times each month. Press: previously censored. TV, during the Franco dictatorship, only official channel. After dictatorship, only official chanel.

Els presos podien rebre visites d'amics i familiars durant 20 minuts dues vegades al mes. Tenien accés a certa premsa, prèviament censurada.i podien veure la tele; Només TVE.

Quarta Galeria >< Fourth gallery


Cel.la original >< Original Cell


Every cell will have a separate toilet but not shower. In each gallery one cell was the common showers, six showers. At time of construction this jail had a capacity of 850 prisoners. At one point had almost 13.000 inmates. In these cells of picture there were 6-8 prisoners. The conditions were appalling and many died or committed suicide due to the poor sanitary conditions and lack of space. 

Totes les cel·les disposaven d'un lavabo independent, però no tenien dutxa. A cada galeria, hi havia una cel·la adaptada amb sis dutxes. Quan es va construir la presó tenia una capacitat de 850 presoners. En un moment, hi havia gairebé 13.000 reclusos. A cel·les com les de la imatge hi van arribar a haber-hi 6-8 presoners. Les condicions eren terribles i molts van morir o es van suïcidar a causa de les males condicions sanitàries i la manca d'espai.
Infermeria >

Every gallery is like a world on its own. Almost self-sufficient. Some cell are adapted as hairdressing, library, classrooms, infirmary ...

Cada galeria era quasi un món autosuficient en ell mateix.  Algunes cel·les estan adaptades com a perruqueria, biblioteca, aules, infermeria ...



A large number of political prisoners have been held within these walls since the prison opened its doors in 1904 and it has been the scene of almost 1,000 executions. 
In the model prison was executed the last political prisoner of the Franco regime: Salvador Puig Antic. The "garrote vil" was the method used. That was march 2nd 1974.

A la presó model hi han estat tancats, a part dels presos comuns, molts presos polítics, per dir-ne uns quants:
Joan Rull i Queraltó. Anarquista. Executat per garrot vil el 1908
Francesc Ferrer i Guardia. Fundador de l'escola moderna. "Jutjat" a la model. Afusellat a Montjuïc el 1909
Salvador Seguí, "el noi del sucre". Dirigent de la CNT
Lluís Companys, empresonat a la model el 1920, com a advocat.  Posteriorment, 1940, ja com a president de la Generalitat va ser entregat per la gestapo a les autoritats franquistes, i afusellat a Montjuïc.
Josep Fortuny. Alcalde de Mollet. Detingut a la model el 1939 i afusellat al camp de la bota.
Salvador Puig Antic. Anarquista. detingut el setembre 1973 i executat el 2 de març de 1974 per garrot vil a la model.











14.1.17

Santa Magdalena de Conangle



L'església es construí entorn el 1231, En els anys successius es documenten diversos llegats testamentaris.


Cap a les darreries del segle XIII, s'hi va aplegar una comunitat de religioses que fou erigida canònicament com a monestir d'augustinianes. Un grup que mai va sobrepassar el nombre de quatre o cinc religioses, compromeses a conviure en comunitat i portar l'hàbit segons la regla de Sant Agustí. També estaven obligades a mantenir i millorar el patrimoni per tal de garantir-ne la conservació i el manteniment del culte. Son les dones conegudes amb el nom de "Donades".


Les guerres, epidèmies i despoblacions de mitjan segle XIV i XV, foren el detonant d'una profunda crisi econòmica que originà una davallada important de les rendes percebudes per a la comunitat de religioses instal·lada a Santa Magdalena de Conangle, fins el punt que cap a 1450 van abandonar la capella.


Aleshores, la capella va romandre com a santuari sota la cura d'ermitans o simplement masovers.
El lloc de Conangle, fou durant l'època moderna refugi de bandolers i escenari favorit de dimonis, bruixes i bruixots. Està documentada l'estada el 1610 del bandoler Perot Rocaguinarda refugiat als boscos de Santa Magdalena amb una partida de 200 homes, i perseguits per soldats, membres del Sometent i la Unió de Vic.

El 1927 el bisbat va vendre els terrenys a una família particular,que es va comprometre a preservar, conservar i mantenir la capella.


El 1960 hi adossaren el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic, quan aquest es va veure afectat per unes reformes urbanístiques i es va enderrocar. L'any 1984 fou cobert amb teules.

Els edificis que avui podem veure formen un conjunt en bon estat de conservació, que des dels seus orígens remots s'ha anat modificant. L'origen romànic hi és ben palès en l'articulació originària de l'edifici, i no es pot descartar que l'origen fos més remot.

En època barroca s'hi feren les addicions de la construcció de dues capelles laterals, un campanar de planta quadrada amb teulada de quatre vessants de lloses amb barbacana, amb aiguafonts i gàrgoles.

L'absis és cobert amb volta de punt d'ametlla, poc acusat, i en el mur del fons de l'absis hi ha un nínxol excavat al mur, com si hagués estat fet per ubicar-hi una imatge.

 

Informació: Ajuntament Masies de Roda



The church built surroundings the 1231, In the successive years document several bequeathed testamentary.

From 1304-1450 he hosted a small community of deodatas devout women committed to live in community and wear the habit under the rule of St. Augustine.

The cloister of Sant Josep convent (in Vic), When this one was overthrown was relocated here, stone by stone, in 1960.




6.1.17

St. Paul. Munic


Després de molt temps, reprenem el nostre blog. I ho fem amb l'església de St Paul a Munic. 
After a long time, we continue our blog. The restart is with Saint Paul Church in Munich.



Construida entre el 1892 i el 1906 seguint els plànols de G. von Hauberrisser. El seu estil neo-gòtic la converteix en un punt d'atracció visual.

It was built in 1892-1906, designed by G. von Hauberrisser, in Gothic Revival architecture.


Originalment el seu interior era ric en ornamentació però la Segona Guerra Mundial en va destruir bona part. La seva reconstrucció durant la dècada dels 50 va optar per una interpretació més austera i moderna de l'nterior.
The interior was very rich and decorated.During WWII St. PAul was heavily damaged. With the reconstructio (1950's) chose a modern style.



El púlpit data de 1900 i és obra del mateix Georg von Hauberrisser.
Pulpit by Georg von Hauberrisser (1900)





Capella lateral // Side chape 

Vista de l'entrada des de l'interior. / Main entrance



 Detall dels vitralls moderns  // Modern stained glass

 Detall del púlpit // Pulpit detail
  
Detalls de l'exterior. Outside details





23.3.14

Barcelona singular. Casa Rafael Puig. Casa Manuel Felip

Més enllà dels grans i coneguts edificis Barcelona, és una ciutat plena d'altres "petites joies arquitectòniques", podríem dir. Edificis escampats per a tota la ciutat, plens de detalls, finestrals,  mènsules, balcons de ferro forja, vitralls, escultures... .
Construccions que conformem una ciutat que va créixer i "fer-se" a recer de les acaballes del segle XIX, principis del XX.
Si bé el modernisme és un estil força preponderant,  també podem trobar-hi exemples historiscistes, noucentistes,  medievalistes, eclèctics i tota mena de neos, (des de neogòtic a neomudèjar). Igualment hi sabrem veure mostres de racionalisme, art decó, o cubisme  És doncs una ciutat ideal per a què les càmeres treguin fum.
Agafem les mascaretes filtrants (per lo del fum, dic) i fem un petit tomb:

CASA RAFAEL PUIG.
Intentant defugir de les tendències modernistes, que ja tenien un pes específic important, el 1899 en Rafael Puig i Puig va projectar un altre dels seus treballs, amb un marcat accent classicista / historicista.

El cos central de l'edifici ve emmarcat per un continuum vertical de columnes, que, al principal són d’estil jònic tot i que amb el fust llis,

les que van del primer i segon, d’un bloc sencer, son corínties (aquestes sí, amb el fust acanalat),

i les del tercer són dues cariàtides.

Acabaré ressenyant la cara riallera d'una dona a la llinda de la finestra balconera del principal.
(Carrer València, 199)

CASA MANUEL FELIP
Obra de Telm Fernandez, aquest edifici es pot incloure de ple en el modernisme. Ens presenta una façana encoixinada, amb dues tribunes laterals que uneixen els dos primers pisos.



 Les baranes i permòdols dels balcons i la balconada del principal són de pedra, en un treball artesà de primer ordre.

El coronament de l'edifici, agafa uns aires barroquitzants.

És de destacar, també el bon treball de l'arrambador del vestíbul i la portalada d'accés a l'ascensor.
(Carrer d'Ausiàs Marc, 20)
Si us ve de gust veure més imatges d'altres llocs singulars de Barcelona podeu mirar aquest enllaç

22.12.13

Munic. Mercat de Nadal

Estem en vigílies de festes i, de cop i volta ens diem: podríem anar fins a Munic a visitar els seus mercats de Nadal. Som-hi !

El Christkindlmarkt és un dels més antics d'Europa, competint frec a frec amb la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. (No entrarem ara a discutir quin va ser primer, tampoc és que tingui més importància).

De dia està bé, però de nit te un encant especial.

Fem una volta per Marienplatz i voltants





















Visitem paradetes






















Carrers guarnits, edificis il·luminats, colles d'amics compartint vi calent ...
























Música per tot arreu.





























Per menjar i beure no hem de patir.














Bratwurstherzl, Hofbräuhouse,  Augustiner ... Compartir taula amb gent del país, o turistes com nosaltres.

















---




































Us desitgem unes bones festes !
Munic és una ciutat molt interessant de la que ja en parlarem un altre dia.

9.7.13

Masia Freixa.

El que avui és la Masia Freixa, una des obres més emblemàtiques del modernisme de Terrassa, va ser, en un principi una nau industrial de l'empresa tèxtil Freixa i Sans, de plata rectangular i coberta a dues vessants amb teula àrab. No se sap perquè, el 1905 el propietari, Josep Freixa, va optar per reconvertir la nau, just acabada, en residència personal, i l'hi encarregà la tasca a Lluís Muncunill, al mateix arquitecte que l'hi havia fet les obres anteriors. El seu camí vers el modernisme ja era patent. 


Modifica l'edifici. Obra portes i finestres amb arcs parabòlics.


L'arrambador de ceràmica va ser dissenyat pel mateix Muncunill i fabricat per Pujol i Bausis



Afegeix a la cara sud una galeria amb arcades d'inspiració gaudinianes coronades per voltes de maó en forma de petites cúpules. 


A la cara Nord , es cobreix l'entrada amb un pòrtic de formes sinuoses, i a la cara oest s'amplia amb una rotonda amb finestrals que recorda l'estructura d'un absis. Al pis superior de la rodona s'hi instal·la un dipòsit d'aigua.


L'antiga coberta queda amagada sota les voltes. Un any més tard s'aixeca un doble pis parcial, sobre la part central, amb estances dedicades al primer a cuina i sala de jocs, i al superior a les cambres del servei. 

El taller de forja d'en Pau Bros és qui du a terme el treballs de ferro de les baranes.

A l'interior avui en dia encara hi ha part del mobiliari original, obra de l'ebanista Pere Sabater.

Els treballs de fusteria interior (portes, finestres) va anar a càrrec d'en Pere Grau i Mach.

Per acabar d'arrodonir l'obra es va començar la torre o minaret exterior, tot i que no es va acabar fins el 1917.

(info: 
Freixa, Mireia: La Masia Freixa revisitada . 
Modernistes punt com)

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.