23.3.14

Barcelona singular. Casa Rafael Puig. Casa Manuel Felip

Més enllà dels grans i coneguts edificis Barcelona, és una ciutat plena d'altres "petites joies arquitectòniques", podríem dir. Edificis escampats per a tota la ciutat, plens de detalls, finestrals,  mènsules, balcons de ferro forja, vitralls, escultures... .
Construccions que conformem una ciutat que va créixer i "fer-se" a recer de les acaballes del segle XIX, principis del XX.
Si bé el modernisme és un estil força preponderant,  també podem trobar-hi exemples historiscistes, noucentistes,  medievalistes, eclèctics i tota mena de neos, (des de neogòtic a neomudèjar). Igualment hi sabrem veure mostres de racionalisme, art decó, o cubisme  És doncs una ciutat ideal per a què les càmeres treguin fum.
Agafem les mascaretes filtrants (per lo del fum, dic) i fem un petit tomb:

CASA RAFAEL PUIG.
Intentant defugir de les tendències modernistes, que ja tenien un pes específic important, el 1899 en Rafael Puig i Puig va projectar un altre dels seus treballs, amb un marcat accent classicista / historicista.

El cos central de l'edifici ve emmarcat per un continuum vertical de columnes, que, al principal són d’estil jònic tot i que amb el fust llis,

les que van del primer i segon, d’un bloc sencer, son corínties (aquestes sí, amb el fust acanalat),

i les del tercer són dues cariàtides.

Acabaré ressenyant la cara riallera d'una dona a la llinda de la finestra balconera del principal.
(Carrer València, 199)

CASA MANUEL FELIP
Obra de Telm Fernandez, aquest edifici es pot incloure de ple en el modernisme. Ens presenta una façana encoixinada, amb dues tribunes laterals que uneixen els dos primers pisos.



 Les baranes i permòdols dels balcons i la balconada del principal són de pedra, en un treball artesà de primer ordre.

El coronament de l'edifici, agafa uns aires barroquitzants.

És de destacar, també el bon treball de l'arrambador del vestíbul i la portalada d'accés a l'ascensor.
(Carrer d'Ausiàs Marc, 20)
Si us ve de gust veure més imatges d'altres llocs singulars de Barcelona podeu mirar aquest enllaç

1 comentari:

El pare ha dit...

Amb aquest post descobriu una veta de possibilitats enormes, i és que d'edificis molt interessants i dels que ho desconeixem gairebé tot, n'hi ha un munt.
Les explicacions acurades són el complement imprescindible i en això hi teniu la mà trencada.
Espero amb delit veure'n més.
Una abraçada.

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.