No serem nosaltres els qui intentem desxifrar les incògnites que envolten les piràmides de Gizeh, ni desvetllar-ne el misteris.
No buscarem explicacions sobre com es van transportar i moure milions de blocs de pedra.
No ens preguntarem d’on van sortir els coneixements matemàtics que fan que el perímetre de la piràmide de Keops, dividit pel doble de la seva alçada sigui igual a PI (número que, d’altre banda no fou descobert pels matemàtics grecs centenars d'anys més tard).
Tampoc raonarem sobre l’alienació exacte de la gran piràmide vers els punts cardinals, donat que segons sembla la brujula encara no existia. Ni l'orientació entre elles mateix i el triangle perfecte que formen.
Ni intentarem esbrinar com es van fer forats al granit que avui dia serien difícil d’aconseguir amb broques de punta de diamant. Ni com van aconseguir que els canals interns (alló que alguns en diuen galeries de ventilació) apuntin directament a dues estrelles que sembla eran importants pels egipcis.
No discutirem si les piràmides eren tombes, o temples iniciàtics, o estructures catalitzadores d’energia, o màquines astronòmiques.
No.
Tot aixó ho deixarem pels egiptòlegs. Si busquem una mica, trovarem teories de tots colors, explicacions de totes menes i raonaments per a tots els gustos.
Senzillament us convidem a que les mireu, que en gaudiu. Són una meravella.
A nosaltres, personalment, un cop allà se’ns va posar la pell de gallina.
