30.7.12

Abandó

De tant en tant, vaig de visita virtual a llocs abandonats. Blogs com Abandonalia, Obsoletum o Ultima Visita,  o bé pagines com Abandonat.com  en son els meus guies. Sempre visites virtuals. Sempre fins ara fa uns dies. 


Una industria tancada de fa temps. Una porta oberta.


Una temptació irresistible. 


Incomplint una de les regles dels especialistes en aquests tipus de reportatges que és no anar-hi mai solament una persona, vaig entrar-hi. Val a dir que les altres regles d'or, com ara no tocar res, no malmetre res i no desvetllar l'emplaçament del lloc les vaig complir i compliré fil per randa.


La desolació exterior és evident. Només queda de peus el en el seu dia va ser l'edifici de les oficines.




Sense desaigües ni escomesa



Ni telèfons, ni llum.


Quasi sense número.


  No hi ha ningú per respondre.
  No hi ha ningú per llegir-ho.






Una volta per l'interior ens ofereix un paisatge de desolació i vandalisme.

En un racó de l'escala, un vell maletí potser guarda encara la darrera comanda.

Escales amunt hi ha una porta tancada. 
Al entreobrir-la, just treure-hi el nas es fa evident que és el lloc de residència d'alguna persona: terra net, prestatges endreçats... Per respecte, obvi, ni una sola foto, mitja volta i cap a fora.


De fora estant , malgrat tot, una imatge per l'esperança:

5 comentaris:

DORA ha dit...

Bones fotografies i molt bon reportatge , nomes una cosa , la regla d'anar acompany@t s'hauria de complir ...
Una abraçada!

Familía Vidal ha dit...

Ja ho se Dora, no em renyis, però estava sola i ja saps allò que diuen de com pinten l'ocasió.

Gràcies per passar.

Graciel·la

joanloam ha dit...

Ostres, si que ets valenta Graciel·la, jo no sé pas si n'hauria tingut prous. Sembla però, que ha valgut la pena la petita temeritat.

Salutacions.

Joan

Une Angevine ha dit...

on peut y trouver des trésors de famille dans ces maisons abandonnées

kenkiz ha dit...

belle trouvaille

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.