24.4.10

Ponte Vecchio. Florència

Símbol de Florència, el ponte vecchio és el pont de pedra en arc segmentat més antic d’Europa. Va ser construït pels volts de 1170 sobre la base d’un antic pont de fusta, i posteriorment reconstruït en diferents ocasions (1222, 1322, 1333) degut a que les riades del Arno el malmetien. El disseny actual data del 1345 i es creu que és obra d’en Taddeo Gaddi.


Des d’un bon principi va acollir locals i punts de venda. Primer adobers, peixaters i carnissers. Tots aquest oficis comportaven unes olors diguem que poc agradables als narius de la rica Florència i el 1565 Cosimo de Medici va fer construir un corredor que comuniqués directament el Palazzo Vecchio amb el Palazzo Piti amb l’excusa de connectar directament els centres politics i administratius amb les seves estances. Així nasqué , de mans de Giorgio Vasari el conegut “corridoio vasariano”, que fa més d’un quilòmetre de llarg. El 1593 el gran duc Ferran I va ordenar fer fora del pont, definitivament aquests comerços, i van ocupar el seu lloc orfebres i joiers monopolitzant, encara avui dia el pont.


Amb la retirada de les tropes nazis el 1944, va ser l’únic pont de Florència que no es va aterrar. Diuen que per ordre expressa de Hitler.


Sigui com sigui, tant de nit com de dia, paga la pena anar a fer-hi una volta.
 
Vista des de la Galeria dels Uffizi. Es pot observar perfectament el corredor Vasariano per sobre del lungarno dels Archibusieri.
Imatge des del Ponte a la Carraia

Informació extreta de > http://it.wikipedia.org/wiki/Ponte_Vecchio  i

de > http://numberonestars.com/travel/ponte_vecchio_florence.htm.

2 comentaris:

El pare ha dit...

Per a mi és dels llocs més emblemàtics de la ciutat, i això que a Florència hi ha un munt de coses interessantíssimes. Segurament en aquesta preferència hi pesa la vessant fotogènica del pont a qualsevol hora del dia o de la nit.

Un bon apunt històric.
Salut.

jordi c. ha dit...

és curiós, he représ els posts del meu bloc també amb un pont, més modest i menys conegut.

Florència a l'igual que Venècia i altres ciutats italianes té un encant amagat sota els ramats de turistes atrafegats que cal descobrir seient a veure passar la gent i no corrent darrera monuments que sembla que vulguin fugir dels nostres ulls, ja que per molt que hi anem sempre ens deixarem alguna cosa per veure.

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.