6.5.10

MASIES: Les cases de la terra -6 - L'OMS

D’aquest gran casal, m’haureu de disculpar, però no n’he pogut trobar massa informació. Tot està una mica per aquí una mica per allà. Amb tot vull creure que encara en sortirà un post mitjanament correcte.

Situat pràcticament al centre geogràfic del terme de Gurb, el mas Oms compleix amb totes les característiques històriques de les masies.

Apareix documentada el 955 quan els marmessors del sacerdot Elmon van donar a l’església de St. Andreu 1 casa, 1 cort, 1 hort i 2 peces de terra de la vil.la d’Oms.



El nom de la casa prové com moltes d’aquelles èpoques del lloc a on estava situada. Era una manera de localitzar-les.



Se sap que el 1487 el batlle (1) de Gurb era en Pere d’Oms, quan seguint amb la tradició va convocar a una reunió de la universitat (2) a tots els prohoms del terme per escollir la terna que es presentaria al batlle general de Catalunya, a fi efecte que aquest en tries un per als propers 3 anys.



De la riquesa de la casa en dóna fe els imports que pagaven en concepte de talla (3), situats entre el 1,50% i el 1,99% del total recaptat l’any 1564 i de més del 2% els altres anys que s’aplicà (1564, 1656, 1661, 1681, 1719, i 1738)



La seva estructura actual segurament data del s.XVIII, amb 2 pisos de galeries al cos central i un ample barri.

1.- batlle. No només era el recaptador sinó que també era el representant del senyor, i encarregat d’impartir judica en delictes menors i de promulgar, aplicar i regular les normes per a la bona convivència dels veïns.



2.- universitat entès com a reunió dels caps de casa i funcionant de fet com poder civil de la vila o del terme. Se’n té coneixement des del s.XIII, i se l’hi reconeixien alguns privilegis i una certa representativitat davant el poder reial, senyorial o tercers. Una mena de corporació municipal, vaja.



3.- talla. Impost veïnal extraordinari (tot i que utilitzat amb molta freqüència) destinat a satisfer les exigències financeres del monarca i suplir la manca de recursos de la hisenda local. Era decidida, organitzada i cobrada pel mateix consell municipal. A Gurb s’aplicava el sistema “per sou i liura” (es feia una comparativa de totes les cases, que prèviament havien declarat els seu inventari de bens i propietats i es decidia quan aportava cada mas)


 






























La informació ha estat extreta, bàsicament de:



CANADELL, Gerard i altres. Ajuntament de Gurb. “Gurb. Un poble arrelat a la terra”. Edicions L’Àlber s.l. 2002

4 comentaris:

Els fogons del pare ha dit...

Se'm fa estrany el color blanc, girebé encalat de les parets i l'estil d'aquestes balconades de forja, pel poc que hi entenc més pròpies d'altres zones del sud de la península, però no en forma exclusiva doncs també són totalment habituals al sud d'Itàlia i a Sicília.
Molt interessant la documentació històrica.

Salut.

Familía Vidal ha dit...

Gràcies, Manel, la documentació m'ha costat lo meu! .

Del fet que estigui la casa emblanquinada, tens raò quan dius que no és habitual. El més tradicional és que siguin de pedra, o bé deixar-les arrebossades, tot i que també hi ha, de manera m´s recent el costum de pintar-les de colors terrossos o ocres.

Salut i fins la setmana que ve.

DoEnJo ha dit...

Unas tomas magníficas,sin duda debe ser un lugar impresionante. Saludos, MªAngeles.

maria moncal ha dit...

has canviat el format, m'agrada les fotos resalten més.
interessant aquest recorregut i la documentació.
una abraçada

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.