25.2.10

Backstage -1- . Egipte

A vegades, al anar a un lloc tenim la sensació d’estar en una mena de decorat. Com si la realitat no fos ben bé allò que ens estan ensenyant. És una sensació que , per exemple, hem notat de manera bastant acusada en llocs tant distants i diferents com Lituània i Egipte, per motius ben diferents l’un de l’altre però la percepció ha estat la mateixa. ...i , de fet, només sortir una mica dels carrers que “et volen” ensenyar, sovint anant tant sols al carrer de darrera , o fer una mica de volta ja veus un altre món, una altre realitat.

Vindria a ser els que els anglesos en diuen backstage, però no entès com a entre bambolines, sinó com a darrera l’escenari. Aquí no tot és polit i net, ni brillant, ni restaurat. És a on hi ha la vida, els racons, la pols, les cases a mig caure, els velles andròmines...

De la mateixa manera, Barcelona és la Sagrada Família, però també el carrer Romans que no té rés d’especial , o els habitatges que encaren queden a CanTunis. (sense que ningú se m’enfadi)

Avui ens anem, doncs al “backstage” de Egipte.




Luxor

Mahamid.


El Caire.


Camí de Saqara


Hauamdiya

2 comentaris:

El pare ha dit...

Aquesta sensació jo l'he tinguda arreu, tret potser dels països escandinaus.
Ens agrada viatjar per lliure, anar a la nostra, perdre'ns per una ciutat i sembre acabes, com bé dius, entrant en un món ben diferent, aquell que no surt a les guies turístiques, ni a les postals.

Una idea ben original per a parlar-ne i mostrar-la.

Salut.

Unknown ha dit...

Hola creo que es algo común en todas las ciudades, una es la cara que se muestra de cara al turismo y otra la realidad que viven algunos de sus habitantes. Saludos, MªAngeles.

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.