És curiós que a vegades anem a fora i visitem castells, catedrals, palaus o ermites i els nostres, els de casa, els desconeixem. Comencem doncs a fer un repàs per les esglésies de casa nostra, aquelles que tenim més aprop, les que tot sovint passem per davant sense quasi ni mirar. Ni les podrem veure totes, és evident, ni és aquesta la nostra intenció. Com dèiem en el nostre perfil, les imatges més properes ens dibuixen històries, ens parlen de la nostra gent, ens fan coneixedors de les nostres arrels. Som-hi doncs.
Sant Josep Oriol. Situada al carrer Diputació de Barcelona. És una obra del 1917 de l’arquitecte Enric Sagnier Villavechia. (el mateix de la coneguda casa Arnus a la carretera del Tibidabo). L’edifici fou modificat desprès de la guerra civil. El fris de mosaic és una al.legoria de la canonització de Sant Josep Oriol, i les figures representades són retrats de persones que intervingueren o bé en el procés eclesiàstic o bé en la construcció de l’església.
Sant Josep Oriol. Situada al carrer Diputació de Barcelona. És una obra del 1917 de l’arquitecte Enric Sagnier Villavechia. (el mateix de la coneguda casa Arnus a la carretera del Tibidabo). L’edifici fou modificat desprès de la guerra civil. El fris de mosaic és una al.legoria de la canonització de Sant Josep Oriol, i les figures representades són retrats de persones que intervingueren o bé en el procés eclesiàstic o bé en la construcció de l’església.
Sant Gervasi i Sant Protasi, a la plaça de la Bonanova. A mitjans de segle XIII Pere de Montjuïc va fundar una parròquia dedicada a aquests dos sants. Durant el segle XV, dins l’església s’hi erigí una capella en honor de la Mare de Déu dels Afortunats, que fou derruïda el 1706 per l’exèrcit que assetjava Barcelona. Fou tornada a reedificar i, posteriorment, tornada a destruir durant la guerra civil. El 1939 sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés Torras fou reconstruïda de nou.
3 comentaris:
Quina vergonya, la del c Diputació no la conec. Ja teniu raó en lo de conèixer el que tenim més a prop.
Jordi, no crec que tingueu que tenir vergonya de res. És més. penso que reconèixer que no se sap alguna cosa diu molt a favor d'un. L'església em sembla que està més o menys al núm 160 del c/diputació.
Pel que fa al desconeixement del nostre entorn suposo que bé donat pel fet que, a casa ens acostumem a moure, amb presa, per feina, i no parem atenció al que tenim davant.
M'has deixat de pasta de boniato... quina gràcia m'ha fet les fotografies i el document històric! Doncs ja veus La tinc al devant, però a la cantonada... és a dir unas visió formidable. Crec que en el Portafoli n'he penjat alguna de fotografia en una posta de sol magnífica. Escolto las hores i les campanes que criden a Misa... Me encanta escoltar-les... La meva filla si va casar... Fes la volta al mon i tornaràs al born... Bona feina amiga! Una abraçada a la familia... bona feina! Adela
Publica un comentari a l'entrada