Amb l’excusa de la celebració a Barcelona dels jocs olímpics de 1992, la ciutat va patir una important transformació. Molts llocs van ser dissenyats de cap i de nou i d’altres reinventats a partir dels edificis ja existents. Entre els uns i el altres, crec que podríem inscriure-hi l’anella olímpica de Montjuïc.
D’una banda es va aprofitar l’antic estadi del 1929, (conservant-ne només l’exterior), obra de Pere Domènech i Roura (fill de Domènech i Montaner), i es van actualitzar les instal.lacions de les piscines Picornell que dataven de 1970. De l’altre es va edificar el Palau Sant Jordi, i la seu de l’Institut Nacional d’Educació Fisica.
Tota aquesta extensió està presidida per la torre de comunicacions coneguda com a torre Calatrava, tot i que originàriament se’n deia torre de Montjuïc. Amb els seus 136 metres d’alçada ha esdevingut una de les referències visuals de Barcelona. La seva orientació, a més la converteix en un rellotge de sol.
Unificant-t’ho tot plegat hi tenim un bosc metàl.lic, anomenat Canvi, format per 36 tubs de formigó, segons un disseny de l’escultora Aiko Miyawaki, que (casualitats de la vida) és l’esposa de Arata Isosaki, l’arquitecte del Palau.
Diuen que el millor moment del dia per gaudir de la bellesa estètica del conjunt és el capvespre. Així us l’oferim.
D’una banda es va aprofitar l’antic estadi del 1929, (conservant-ne només l’exterior), obra de Pere Domènech i Roura (fill de Domènech i Montaner), i es van actualitzar les instal.lacions de les piscines Picornell que dataven de 1970. De l’altre es va edificar el Palau Sant Jordi, i la seu de l’Institut Nacional d’Educació Fisica.
Tota aquesta extensió està presidida per la torre de comunicacions coneguda com a torre Calatrava, tot i que originàriament se’n deia torre de Montjuïc. Amb els seus 136 metres d’alçada ha esdevingut una de les referències visuals de Barcelona. La seva orientació, a més la converteix en un rellotge de sol.
Unificant-t’ho tot plegat hi tenim un bosc metàl.lic, anomenat Canvi, format per 36 tubs de formigó, segons un disseny de l’escultora Aiko Miyawaki, que (casualitats de la vida) és l’esposa de Arata Isosaki, l’arquitecte del Palau.
Diuen que el millor moment del dia per gaudir de la bellesa estètica del conjunt és el capvespre. Així us l’oferim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada