20.6.09

Sant Tomàs de Riudeperes.

Tot i que sovint no s’hi pot entrar, fer una petita volta per l’exterior també paga la pena. Si esteu per la plana, no deixeu d’allargar-vos-hi.


























UNA MICA D'HISTÒRIA:Hi ha documentada a l'any 1045 una església dedicada a Sant Tomàs molt a prop del lloc a on es va alçar a finals del s.XI el monestir canonical gràcies a la família dels Riudeperes. L’any 1095 es va consagrar la nova església. El 1560 el bisbe Caçador i el seu nebot Guillem van transformar el canònic en un convent de pares franciscans. Durant la Guerra del Francès (1808 -14), les tropes napoleòniques van ocupar el monestir de manera reiterada, destruint-lo en bona part. Ja des de 1813 es va començar la seva reconstrucció. L’església, el col·egi, les cel·es, el refectori, la biblioteca, van anar essent reconstruïdes, rectificades i ampliades. Entre 1901 i 1970 va ser noviciat i residència dels pares Camils. A partir del 1966, any en el que es va fundar l'Associació Sant Tomàs, l'edifici és un centre dedicat a l'aprenentatge i al desenvolupament humà de persones amb discapacitats intel·lectuals.













                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     HDR

1 comentari:

Els fogons del pare ha dit...

Doncs no, no l'havia vist i tampoc el conec. Serà qüestió de tornar a la Plana.
M'agrada més el conjunt i aquestes imatges que el portal sol.
Salut!

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.