Durant l’edat
mitjana i fins a mitjans segle XIX, la ciutat de Barcelona tenia entre els seus
privilegis el d’ajusticiar els malfactors. Amb aquesta finalitat tenia de
manera permanent primer quatre i després cinc forques, a diferents entrades de
la ciutat i així servien , de passada
d’avís a aquells que s’hi apropaven amb males intencions.
Segons Huertas Claveria: “En temps molt reculats, en cadascun dels quatre camins principals que duien
a Barcelona hi havia un element més aviat sinistre: una forca. Un dels camins
més coneguts era el que venia de Sants, que passava per un petit coll conegut
precisament com a coll dels Forcats, on més endavant s'hi instal·laria la Creu
Coberta per purificar-lo.
Era ben clar que, a més de considerar la ciutat un
arxiu de cortesia, les autoritats volien demostrar que qui la feia la pagava.
Asseguren que també hi havia hagut forques al que avui coneixem com a Pla de
Palau, aleshores una mena de porta de la ciutat que donava al mar, per advertir
els mariners de què li esperava a qui cometés un greu delicte.”
D’aquesta de Pla de Palau se sap que
el 1382 els veïns van demanar al rei que la traslladés. Les altres dues forques
estaven al portal de Sant Antoni i al pla de la Boqueria, ja que també es
considerava un bon lloc per a penjar als sentenciats: Per a més escarni, a prop d’un escorxador.
Però... i la quinta forca????
Continua Huertas Claveria:
“A més de les quatre forques situades als camins que anaven a Barcelona,
es va decidir aixecar-ne una cinquena al camí que duia de la ciutat cap al
Vallès, que després va ser la carretera de Ribes i més tard l'avinguda
Meridiana. La quinta forca es va situar en el turó de la Trinitat, conegut
també com Finestrelles, en un terreny propietat del duc de Montcada que per a
la majoria de ciutadans quedava molt lluny; tant que es va fer popular
l'expressió «sembla que és a la quinta forca»per indicar que hi havia una gran
distància fins a un lloc.
S'hi va fer construir amb la mateixa idea que les
altres quatre: perquè era un camí força concorregut, en aquest cas per aquells
que arribaven del Vallès o que hi anaven provinents de Barcelona. Així es volia
avisar els nouvinguts del que podia passar en cas que algú actués com un
malfactor. “
El 1994-95 es va instal.lar una reproducció de la creu
de terme de Sant Andreu de Palomar, al coll de Finestrelles, a on
aproximadament es pensa que hi havia la quinta forca i on possiblement
també hi havia una fita o creu marcant el terme de Barcelona.
El 2009 la creu es va traslladar uns 200 metres a causa
d’unes obres.
 |
| Creu de Terme de Sant Andreu de Palomar. Coll de Finestrelles |
 |
| Detall |
 |
| Detall
Info:
Huertas Claveria, Josep Maria. Mites i gent de Barcelona. Ed. 62.
http://modernistespuntcom.blogspot.com
|
2 comentaris:
Mira per on !!!... no sabia d'on venia l'expressió **a la quinta forca**. Gràcies per la informació i per les fotografies .
Una abraçada, Dora
Bona aquesta entrada.
És d'aquelles dites molt repetides però que en desconeixia l'origen.
Gràcies família.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada