A vegades, al anar a un lloc tenim la sensació d’estar en una mena de decorat. Com si la realitat no fos ben bé allò que ens estan ensenyant. És una sensació que , per exemple, hem notat de manera bastant acusada en llocs tant distants i diferents com Lituània i Egipte, per motius ben diferents l’un de l’altre però la percepció ha estat la mateixa. ...i , de fet, només sortir una mica dels carrers que “et volen” ensenyar, sovint anant tant sols al carrer de darrera , o fer una mica de volta ja veus un altre món, una altre realitat.
Vindria a ser els que els anglesos en diuen backstage, però no entès com a entre bambolines, sinó com a darrera l’escenari. Aquí no tot és polit i net, ni brillant, ni restaurat. És a on hi ha la vida, els racons, la pols, les cases a mig caure, els velles andròmines...
De la mateixa manera, Barcelona és la Sagrada Família, però també el carrer Romans que no té rés d’especial , o els habitatges que encaren queden a CanTunis. (sense que ningú se m’enfadi)
Avui ens anem, doncs al “backstage” de Egipte.
Luxor
Mahamid.
El Caire.
Camí de Saqara
Hauamdiya