12.12.09

Roma recorda Berlín.

El passat dia 9 de novembre es va commemorar el vintè aniversari de l’enderroc, per part del poble, del mur de Berlín. (no m’agrada parlar de la caiguda del mur perquè jo diria que no va caure, el va tirar la gent tipa d’estar com estava i amb ganes de viure amb una mica de futur esperançat) , Be , tornem a començar; com dèiem ara fa poc s’ha celebrat el vintè aniversari de l’enderroc del mur de Berlín. Evidentment al lloc a on hi ha hagut la rememoració més important a estat al mateix Berlín , però a d’altres ciutats també hi ha hagut actes en record d’aquell fet. Per exemple Roma.

Durant una colla de dies a la conegudíssima escala de la Trinità dei Monti que porta a la Piazza d’Spagna de la capital del Lazio hi ha hagut un muntatge de diferents artistes, que inclou entre altres coses (muntatge multimèdia, explicant els fets amb música de fons de Enrico Ruggeri i Andrea Miró) una reconstrucció simbòlica del mur. (Jo diria que estarà fins a principis de Gener però no us ho puc assegurar, disculpeu.)






En aquest cas crec que un Blanc i Negre , també és molt escaient.




2 comentaris:

El pare ha dit...

Ja sense mur, hem estat un parell de vegades a Berlin, costa trobar-ne alguna mostra. Sense ser-hi fisicament, en molts aspectes podriem dir que encara perdura. Es veuen enormes diferències entre l'Est i Oest. Cal més temps.

En blanc i nebre, els culers, ens sentiriem identificats?

Salut.

Familía Vidal ha dit...

Pare Manel, està clar que encara hi ha diferència entre el Berlín est i l’oest, com tu dius falta temps i el mur, en molts aspectes persisteix, més encara fora de Berlín que no pas a la ciutat mateix a on en aquest anys s’hi ha avocat un munt de milions. Ja sabem que els diners no ho fan tot possible, però ajuden força i Berlín s’està recuperant en molts sentits . El problema més greu d’una transició tant ràpida (en definitiva 20 anys no son res) és que hi ha molta gent que es queda pel camí, incapaç d’adaptar-se a la nova situació. És com si perdessin el tren. I darrera de cada persona d’aquestes que no poden seguir el nou ritme hi ha una història, en molt casos un drama. El que deia, tant a Berlín com a la resta de l’antiga alemanya de l’est això nota. (jo crec que més fora de la ciutat)
Aproximadament el mateix cas el varem poder observar als països Bàltics. Al assolir la independència de la URSS es van quedar sense res, ni una estructura industrial econòmicament viable, i a més sense tenir al darrera un estat fort com l’alemany, és a dir, possiblement, encara més difícil de tirar endavant i més dur d’aconseguir. Però amb voluntat i temps TOT és possible.

...i no, amb el blanc i negre no ens podem sentir identificats (amb el blanc encara menys ahaha). El comentari del barça era per posar una mica d’humor i la foto per que em va agradar el resultat; potser hauria d’haver diferenciat una mica el toc informal de la resta de post, però em va sortir així.

Salut amic !!!!

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.