24.9.09

CRITS DE PEDRA

Us sona l’Art Nouveau?.
Vindria a ser el nostre Modernisme.
Arreu d’Europa aquest corrent artístic de finals del XIX, princips del XX pren diferents noms, però si fa no fa els principis són el mateixos. (Jugendstill a Alemanya, Sezession a Austria, Liberty a Anglaterra...) De fet, es tracta d’una reacció romàntica, llibertària contraposada a l’eclecticisme acadèmic regnant fins a les hores. Prou rotllo.

Riga té un parell de carrers plens d’edificis amb cariàtides, màscares, dimonis, bèsties... Avui ens volem dedicar només a les imatges de cares que estant cridant.








Com hem vist, molts d’aquest edificis ja estan rehabilitats però encara en queden per refer, fet que no vol dir que no tinguin el seu encant.


Per últim una del que segurament és l’edifici més conegut. No està cridant però ens ha vingut de gust posar-la. Serà com un avançament d’un proper post.

4 comentaris:

El pare ha dit...

M'agrada aquesta sèrie.

Està bé això de agrupar les imatges per temes i presentar-les plegades. Permet fer-se una idea molt més acurada d'allò que us ha semblat significatiu i curiós.

Ara que estem a l'inici de temporada, espero la publicació dels nous fascicles de la col·lecció.

Salut!

Unknown ha dit...

Es asombroso lo que nos encontramos con solo pararnos a mirar un poco, un post muy interesante. Saludos, MªAngeles.

jordi c. ha dit...

Molt interessant, dels països bàltics no en conec gairebé res, m'han sorprés molt aquestes decoracions, sobretot la darrera en la que la cara ja no és decoració, sino gairebé el propi edifici. No em sorprendria gens que els ulls fossin finestres.

Familía Vidal ha dit...

A tots tres, Manel, Mª Angeles i Jordi, gràcies pels comentaris i disculpeu per no haver-ho publicat abans. Hem estat fora uns dies.
Ara un per un:
-Pare Manel, Vas bé hi ha més fascicle al forn!.
-Mª Angeles: Con todo el rollo de Panoramio y las fotos, la verdad es que cada vez descubrimos mas y mejor los rincones por donde vamos, desde los lejanos a los mas proximos.
-Jordi: No sé que dir-te de la possibilitat de ulls-finestres. La cara està a la part més alta de l'edifici amb la qual cosa des de baix no es veu clar. Deixant a part, és clar, que ni per un moment se'ns va acudir que ho podrien ser.

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.