I si ens ho permeteu el dediquem una mica especialment a la Filla d’en Manel, perquè sap veure més enllà de les paraules i, també, l’hi agrada jugar-hi, i a un tal D. Tall Ista, perquè ell n'hauria vist més, segur.
A estones, voltant per Letònia i Lituània ens feia l’efecte que parlaven en català. Vet aquí algunes mostres.
Per si no ho veiem massa clar, no hi ha dubte. (Lituània)
Aixó podria ser allà on van a morir els dofins (, o no.) (Letònia)
Els mòbils de Lituània son divertits, son “mòbils-iuju”, amb un nom així no poden ser tristos. (Lituània)
Les coses tal com sonen. (Lituània)
En aquesta botiga podrien vendre cançons, no? (Letònia)
De vegades no calen paraules o, per si no s’entenen ja sabem allò d’una imatge...
(Letònia)
I encara n’hi havia més però alguns se’ns van escapar, recordo per exemple “autoskola” en Letó, o una botiga que vèiem quasi cada dia que es deia “casa nostra”, i de tant veure-la no l’hi varem fer cap foto. Serà qüestió de tornar-hi alguna hora. (ha ha).
1 comentari:
En Dalí va dir que arrivaria el dia en què els catalans ho tindriem tot pagat, no va, però dir res de que dominariem el comerç per mig món!!
Ben trobat!!
Publica un comentari a l'entrada