22.7.09

Old Old West

Res més per dir.
Tant sols ensenyar-vos quatre imatges .
Aixó, si, una mica “tocadetes” amb HDR .
Si sou dels que l’Oest Americà, la vella ruta 66 i les seves icones us criden l’atenció segurament us agradarà veure-les. Totes són d’Arizona
Enjoy.

Hackberry Az

Hackberry (Az)

Hackberry (Az)

Hackberry (Az)

Oatman (AZ)

Seligman (Az)

Williams (Az)





6 comentaris:

DoEnJo ha dit...

Me encanta el reportage Graciela. Estamos acostumbrados a ver todo esto en las películas y debe ser fantástico poder verlo en vivo y en directo . Siempre me ha llamado la atención ese tipo de coches , que parecen sacados de la película de Disney ,Cars ( se nota que tengo niños, je, je). Saludos, MªAngeles.

El pare a la cuina ha dit...

A mi m'agraden força. Ha de ser un viatge ... de pel·lícula.

Familía Vidal ha dit...

Mª Angeles. La sensación que tienes al pasar por lugares así es que el tiempo se ha detenido. Parece que no pueda ser verdad que todo lo que estamos acostumbrados a ver en las peliculas, como tu bien dices exista tal cual.
Y el viaje: un sueño !!!.
Gracias por la visita.
Un abrazo.
Graciel.la

Familía Vidal ha dit...

Manel: No sabia res del teu blog. Amb lo que ens agrada menjar en serem uns seguidors fidels.
Gràcies per la visita i el comentari, no vam tenir ocasió de parlar-ne quan ens vam coneixer però certament aquest viatge va ser de pel.licula. Tot un somni, vaja. Salut
Graciel.la.

El pare a la cuina ha dit...

Jo gairebé tampoc en sabia res... del meu blog, hahaha.

Una vegada el vaig iniciar, només l'encapçalament, i va quedar mort. En veure el vostre em vaig animar.

La cuina és la meva altre afició, de fet durant un any vaig estar seguint el curs que fa l'escola d'hosteleria de Figueres... va ser una passada. Poques vegades habia gaudit tant.

Gràcies a vosaltres doncs l'he recomençat.

Una abraçada.

El pare a la cuina ha dit...

Hola família...Vidal,

Aquest passat cap de setmana, seguint les directrius de l'amic Jordi Carbonell, vaig voler introduir unes millores al meu blog. Us asseguro que les vaig seguir fil per randa... l'embolic va ser tan gran que he hagut de fer un blog nou i anul·lar el del Pare, que ja no existeix. Penso que l'haurieu de treure del vostre. Ja hi tornaré a entrar amb el nou... Espero!!!

Quin desastre tan gran.

Salut

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.