Madrigal de las Altas Torres. Extramuros.

“Las torres de la muralla de Madrigal se recortaron en el horizonte y un suspiro se escapó del pecho de María, siendo acompañado por otro de Joaquina. Volvían al hogar después de un largo viaje que había durado cinco meses. (...)
Habían transcurrido seis largos años sin que ningún acontecimiento especial turbara la tranquilidad de su retiro. El monasterio seguía siendo el único motivo de la alegrías y preocupaciones de María. (...)
Desde la torre, a la que seguía subiendo para meditar y, de paso, contemplar el atardecer, María podía ver los tejados del palacio del rey Juan, segundo de su nombre. “
Paràgrafs extrets de “La Abadesa. Maria, la Excelenta”, de Toti Martínez de Lezea.

La lectura d’aquest llibre va contribuir molt al viatge fins a Madrigal de las Altas Torres. Estàvem per Castella i no vam deixar passar l’oportunitat d’arribar-nos-hi. I, podeu donar per cert, que s’ho va valer.

Us presentem ara unes quantes imatges del que queda del convent d’Extramuros. Un lloc impressionant.

L’edifici data del segle XIV. Si voleu conèixer una mica la seva història podeu a anar a http://www.guiarte.com/noticias/el-convento--de-extramuros-de-madrigal.html.


Escut de Gaspar de Quiroga, Arquebisbe de Toledo i Inquisidor general 1577-1594

Un lloc que, si no s’hi fa res aviat tampoc en quedarà res, com ha passat fa poc a la torre del homenatge del castell de Constantina tal i com ens explica la nostra amiga MªAngeles al seu blog: http://doenjo.blogspot.com/2010/03/la-historia-por-los-suelos.html
Enllaç noticia mobilització ciutadana a Madrigal: http://www.madrigal-aatt.net/info/info/resultados.asp?msgid= 2108

Santuari de Montserrat. Montferri

Va ser iniciat el 1926 segons projecte de l’arquitecte modernista Josep Mª Jujol, deixeble de Gaudí. Les obres s’aturaren per motius econòmics el 1931, i desprès la guerra i la postguerra van deixar-lo en l’oblit, fins el punt que quasi va caure. A mitjans dels anys 80 es va re-emprendre la seva construcció acabant a finals de segle.

Jujol volgué fer una obra molt lligada a la terra, que suggerís elements naturals del medi, i que representés la muntanya de Montserrat. Es va edificar amb una barreja de ciment, sorra i carbonet que l’hi ofereix una tonalitat semblant a la de muntanya sagrada.

Backstage -1- . Egipte

A vegades, al anar a un lloc tenim la sensació d’estar en una mena de decorat. Com si la realitat no fos ben bé allò que ens estan ensenyant. És una sensació que , per exemple, hem notat de manera bastant acusada en llocs tant distants i diferents com Lituània i Egipte, per motius ben diferents l’un de l’altre però la percepció ha estat la mateixa. ...i , de fet, només sortir una mica dels carrers que “et volen” ensenyar, sovint anant tant sols al carrer de darrera , o fer una mica de volta ja veus un altre món, una altre realitat.

Vindria a ser els que els anglesos en diuen backstage, però no entès com a entre bambolines, sinó com a darrera l’escenari. Aquí no tot és polit i net, ni brillant, ni restaurat. És a on hi ha la vida, els racons, la pols, les cases a mig caure, els velles andròmines...

De la mateixa manera, Barcelona és la Sagrada Família, però també el carrer Romans que no té rés d’especial , o els habitatges que encaren queden a CanTunis. (sense que ningú se m’enfadi)

Avui ens anem, doncs al “backstage” de Egipte.



Luxor

Mahamid.

El Caire.

Camí de Saqara

Hauamdiya

MASIES : les cases de la terra -5- LA TORRE D'EN FRANCH

Expliquen les llegendes que els amos de la casa, fa molt molt temps es van aventurar a fer un viatge per l’Orient. Diuen que, sovint, les van passar magres però que també van tenir temps per establir contactes amb la reialesa. Però no una reialesa de pa sucat amb oli, no! Ni més ni menys que amb els Tres Reis d’Orient, que també estaven de viatge per aquelles terres. Va ser tanta l’amistat que els amos de la Torre d’en Franch i ses majestats van fer que els van convidar a casa seva. I així, cada any els reis preparen la seva comitiva, amb els patges, els portadors de torxes, les carrosses engalanades.... tot, a la Torre d’en Franch i surten cada dia 5 de Gener al vespre per que tots els nens i nenes de Vic els hi puguin donar la benvinguda.

La Torre d'en Franch.
En el seu temps va ser un dels grans casals de Vic. La torre d’en Franch és espectacular vista de qualsevol cantó. La seva estructura quadrada la fan contundent, la seva situació dalt d’un turonet imponent.
El 1919 l’arquitecte vigatà Josep Mª Pericas hi va construir l’església que hi ha a la part posterior. (consagrada el 1926). L’interior està decorada pel pintor Llucià Costa Bosch.
És propietat privada i no s’hi pot accedir.

Un dels vigilants és aquesta fera ferotge.

BESTIOLES -3-

Hem de donar per fet que la majoria d’animalons que hi ha escampats per tot arreu son bestioles mítiques ( tipus lleons alats, aus fènix o dracs). Donem-ho!

Donem també per fet que hi ha altres cases decorades amb animals, diguem-ne normals i corrents (de l’estil de cavalls, gossos, gats, ocells...) Fet!

Doncs ... per aquest món de Déu també podem veure escampats per teulades animals, diguem-ne més curiosos. Vegeu, si no!

Londres

Folgueroles

Londres

Una volta per Lovaina

Passejar per Lovaina és com ramblejar per l’edat mitjana o donar tombs pel renaixement. És, a més, una d’aquelles ciutats que respiren història i cultura per tots els racons. No podem oblidar que és la seu de la universitat més antiga de Flandes (1425) i, que fins i tot el mateix Erasme de Rotterdam va fer-hi classes.

Amb una animació cultural pròpia d’un lloc que en època d’estudi veu com creix la seva població un terç és també un d’aquells indrets que conviden a caminar, parlar amb la gent, asseure’s un estona en una cafè, i ... a badar.

Una ciutat prou petita per oferir caliu i prou gran per donar anonimat.

.


Ajuntament de Lovaina, magnifica obra del gòtic flamíger.

Església de Sant Pere (1425 – 1500)

Detall del púlpit que mostra la caiguda del cavall de Sant Norbert de Xanten. Aquesta caiguda, explica la història, va fer que renunciés a la vida cortesana i es dediqués a la espiritual.

Carrers de Lovaina

MASIES : les cases de la terra -4- CAN SOCA

Aquesta és una masia d’unes dimensions més que considerables. La seva façana orientada a migdia ens mostra una espectacular porxada. Ja sabeu que aquest tipus d’elements tant protegeixen del fred com de la calor. ..i per aquí, no ens falta de res.
Fins i tot hi ha una dita que en parla (com sempre hi ha dites per tot): Vic, nou mesos d’hivern i tres d’infern.

La història de Can Soca ens porta fins més enllà del segle XVI. En aquella época era propietat dels frares de Sant Tomàs (http://somdecarreteraimanta.blogspot.com/2009/06/sant-tomas-de-riudeperes.html ); és a on hi tenien la masoveria. Durant un temps també va ser masoveria depenent del mas La Calveria.
Apareix igualment a les pàgines que expliquen les gestes d’en Perot Rocaguinarda, qui, segons diuen l’hi va donar una lliçó a l’amo de la casa per que l’havia menystingut.

Avui per avui, els seus propietaris es dediquen a criar vaques de raça frisona, i a més amb molt encert. Han obtingut molt bones classificacions en diferents concursos d’aquest tipus de bestiar.