27.11.11

LA GARRIGA. L’explosió de l’estiueig. (1)

A finals del segle XIX principis del XX La Garriga , junt amb altres poblacions properes, va esdevenir un indret de referència per bona parts dels industrials, juristes, metges  i comerciants rics de Barcelona.
 Era època de casa d’estiueig per les famílies benestants. Uns van optar, com ja hem vist,  pel projecte innovador de l’Avinguda del Tibidabo. D’altres els va semblar millor marxar lluny i així “desconnectar” millor del tràfec de la gran ciutat. I tot plegat va coincidir amb el creixement i acceptació social del modernisme.
La Garriga, afavorida per la seva tradició d’aigües termals, va convertir-se en un dels llocs escollits per aquesta societat amb possibles.  Relativament a prop de la ciutat i prou ben comunicada era un lloc perfecte per passar els  estius entre trobades literàries, petites festes privades, i algun que altre contacte productiu.
 Per sort nostre encara queden avui en dia força mostres dels edificis on aquells senyors de ciutat anaven a passar-hi uns dies. Fem un primer tastet.

Casa Pere Serra i Pons. Arq. Manel  J. Raspall i Mayol  1910.
És un edifici molt gran, que correspon a les primeres èpoques d’en Raspall, i que ens ensenya unes formes neo-barroques poc habituals en la seva arquitectura. A primer cop de vista, a part de les seves dimensions destacaríem  la coberta, a doble vessant amb teula vidriada i les xemeneies de formes capricioses recobertes amb trencadís.




 Façana Principal


 Les xemeneies i la teulada






































La porxada 


Casa Joan Colom i Capdevila, també coneguda com a Can Durall.  Arq. Manel J. Raspall i Mayol  1905.
Aquesta és una casa d’estiueig més aviat petita, sense massa elements arquitectònics destacables, més enllà  de la decoració de la façana amb sanefes ceràmiques. En canvi a on hi ha un treball digne de fer-ne menció és en els ferros forjats de dels finestres i la tanca del jardí, seguint els paràmetres modernistes pel que fa a formes i disseny.

 Façana principal


 Reixes de la tanca del jardí.





Per acabar us deixem un petit detall per anar fent boca de la Torre Iris: El timbre.





Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.