30.7.12

Abandó

De tant en tant, vaig de visita virtual a llocs abandonats. Blogs com Abandonalia, Obsoletum o Ultima Visita,  o bé pagines com Abandonat.com  en son els meus guies. Sempre visites virtuals. Sempre fins ara fa uns dies. 


Una industria tancada de fa temps. Una porta oberta.


Una temptació irresistible. 


Incomplint una de les regles dels especialistes en aquests tipus de reportatges que és no anar-hi mai solament una persona, vaig entrar-hi. Val a dir que les altres regles d'or, com ara no tocar res, no malmetre res i no desvetllar l'emplaçament del lloc les vaig complir i compliré fil per randa.


La desolació exterior és evident. Només queda de peus el en el seu dia va ser l'edifici de les oficines.




Sense desaigües ni escomesa



Ni telèfons, ni llum.


Quasi sense número.


  No hi ha ningú per respondre.
  No hi ha ningú per llegir-ho.






Una volta per l'interior ens ofereix un paisatge de desolació i vandalisme.

En un racó de l'escala, un vell maletí potser guarda encara la darrera comanda.

Escales amunt hi ha una porta tancada. 
Al entreobrir-la, just treure-hi el nas es fa evident que és el lloc de residència d'alguna persona: terra net, prestatges endreçats... Per respecte, obvi, ni una sola foto, mitja volta i cap a fora.


De fora estant , malgrat tot, una imatge per l'esperança:

7.4.12

Més Nova York


Ens en tornem a Nova York. (virtualment es clar) Els que més o menys ens seguiu sabeu de la nostra estima pels Estats Units, així que tornem  a fer un cop d’ull a la ciutat dels gratacels.
Igual que l’últim post novaiorquès aquest també girarà a l’entorn d’edificis no tant coneguts però que, al nostre entendre tenen també el seu encant. I, també com l’altre vegada seran exemples de diferents èpoques i estils.


The Ansonia.  Arq. Graves and Duboy . 1899-1904  Estil: Beaux-Arts                                     


L’Ansonia, rep el seu nom en honor de l’avi del seu promotor Anson Green Phelps, fundador de Phelps, Peck & Co. industrials del metall. Establerts a Derby (Connecticut) va arribar un moment que necessitaven ampliar les seves instal·lacions i davant la impossibilitat de fer-ho allà mateix es van traslladar una mica més al nord just a la riba del riu Naugatuck,a on varen fundar una localitat amb el mateix nom (tot i que d'entrada l'hi volien dir "Phelpsville").Va ser reconeguda com a barry de Derby el 1864 i com a ciutat independent el 1888. Segons el cens de 2010 a Ansonia hi havia 19.249 persones.
Però tornem a l'edifici. Hotel i apartaments, seguin el model dels grans hotels francesoso de l'època té, a més cafeteries, una gran sala de ball, un vestíbul amb una font, diferents estàncies, sales i zones de reunions, i, per acabar-ho de rematar, la que en el seu dia va ser la piscina coberta més gran del món. L'edifici està construït amb materials ignífugs i la seva estructura interior el fa gairebé insonoritzat.
Per la xarxa hi ha algunes imatges antigues que ens l'ensenyen amb uns pinacles coronant les torres de les cantonades. 



The Ansonia

The Cooper Union for the Advancement of Science and Art – Morphosis Architects . 2006-09

La Cooper Union és un centre d’ensenyament fundat el 1859 pel constructor de la primera locomotora a vapor dels Estats Units:  Peter Cooper.

Cooper visionari i emprenedor era també fabricant de gelatina, reinventor de rentadores,  màquines de polir vidre...Va veure que les vies del tren també podrien servir com a bigues per aguantar edificis fet que va suposar una revolució en la manera de construir especialment gratacels, igualment va fundar la Newfoundland & London Telegraph el 1854 i la North America Telegraph Company el 1857  essent ell el promotor principal de la primera estesa del cable telegràfic que creuava tot l’Atlàntic.

Filantrop com era va organitzar una colla d’institucions socials, dispensaris i asils.
Fidel als seus principis que el porten a  revertir a la societat part d’allò que la societat l’hi ha donat va fundar la Cooper Union amb la finalitat d’oferir accés a l’educació a tothom que ho volgués, sense distinció de gènere i prioritzant els horaris nocturns a fi efecte que els treballadors poguessin anar-hi després de la jornada laboral. La institució es va convertir ben aviat en referència a la ciutat. Actualment és reconeguda com a una de les principals escoles d’art, enginyeria i arquitectura de  Nova York.

Pel que fa a l’edifici és obra de Morphosis architecs, i data del 2006-09.
Internament, l'edifici està concebut com un vehicle per fomentar la col·laboració i el diàleg interdisciplinari entre les escoles de la universitat. Tots els seus espais estan organitzats entorn l’atri central, connectats entre ells i pensats com si fossin una gran plaça vertical. Per a reforçar aquesta idea de plaça , aquesta estratègia per crear espais intel·lectuals, llocs de reunions i trobades, els ascensors principals només paren a la primera, cinquena i vuitena planta, obligant així als estudiants a fer servir les escales i els “ponts” que uneixen diferents estàncies (evidentment l’edifici també disposa d’ascensors “normals” per a tasques internes).

Fidel a l'esperit de dedicació de la institució a l'educació gratuïta, oberta i accessible, l'edifici s'obre simbòlicament a la ciutat. Amb transparències visuals i espais públics accessibles des de la institució s’interactua amb la xarxa física, social i cultural del seu context urbà. A nivell de carrer, la façana transparent convida al veïnat per observar i prendre part en la intensitat de l'activitat que conté.


The Cooper Union

19.1.12

Una mica de relax.

L'anterior post va ser carregat de lletra, i els que vindran d'aqui uns dies també ho seràn: molta lletra i poques fotos, així és que ara toca fer un parèntesi. 
Una mica de relax. 
Ens a anem a fer una volta en barca pel llac d'Iseo. 


Abrigueu-vos!  


Isola San Paolo

Peschiera Maraglio (MonteIsola) i Sulzano

Isola di Loreto


Port de Pilzone

7.1.12

La Quinta Forca

Durant l’edat mitjana i fins a mitjans segle XIX, la ciutat de Barcelona tenia entre els seus privilegis el d’ajusticiar els malfactors. Amb aquesta finalitat tenia de manera permanent primer quatre i després cinc forques, a diferents entrades de la ciutat i així servien , de passada  d’avís a aquells que s’hi apropaven amb males intencions.

 Segons Huertas Claveria: En temps molt reculats, en cadascun dels quatre camins principals que duien a Barcelona hi havia un element més aviat sinistre: una forca. Un dels camins més coneguts era el que venia de Sants, que passava per un petit coll conegut precisament com a coll dels Forcats, on més endavant s'hi instal·laria la Creu Coberta per purificar-lo.
Era ben clar que, a més de considerar la ciutat un arxiu de cortesia, les autoritats volien demostrar que qui la feia la pagava. Asseguren que també hi havia hagut forques al que avui coneixem com a Pla de Palau, aleshores una mena de porta de la ciutat que donava al mar, per advertir els mariners de què li esperava a qui cometés un greu delicte.”

 D’aquesta de Pla de Palau se sap que el 1382 els veïns van demanar al rei que la traslladés. Les altres dues forques estaven al portal de Sant Antoni i al pla de la Boqueria, ja que també es considerava un bon lloc per a penjar als sentenciats: Per a més escarni,  a prop d’un escorxador.   

Però... i la quinta forca????

Continua Huertas Claveria:
A més de les quatre forques situades als camins que anaven a Barcelona, es va decidir aixecar-ne una cinquena al camí que duia de la ciutat cap al Vallès, que després va ser la carretera de Ribes i més tard l'avinguda Meridiana. La quinta forca es va situar en el turó de la Trinitat, conegut també com Finestrelles, en un terreny propietat del duc de Montcada que per a la majoria de ciutadans quedava molt lluny; tant que es va fer popular l'expressió «sembla que és a la quinta forca»per indicar que hi havia una gran distància fins a un lloc.
S'hi va fer construir amb la mateixa idea que les altres quatre: perquè era un camí força concorregut, en aquest cas per aquells que arribaven del Vallès o que hi anaven provinents de Barcelona. Així es volia avisar els nouvinguts del que podia passar en cas que algú actués com un malfactor. “



El 1994-95 es va instal.lar una reproducció de la creu de terme de Sant Andreu de Palomar, al coll de Finestrelles, a on  aproximadament es pensa que hi havia la quinta forca i on possiblement també hi havia una fita o creu marcant el terme de Barcelona.

El 2009 la creu es va traslladar uns 200 metres a causa d’unes obres.



Creu de Terme de Sant Andreu de Palomar. Coll de Finestrelles



Detall



Detall

Info:
Huertas Claveria, Josep Maria.  Mites i gent de Barcelona.  Ed. 62. 
http://modernistespuntcom.blogspot.com



Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.