El que avui és la Masia Freixa, una des obres més emblemàtiques del modernisme de Terrassa, va ser, en un principi una nau industrial de l'empresa tèxtil Freixa i Sans, de plata rectangular i coberta a dues vessants amb teula àrab. No se sap perquè, el 1905 el propietari, Josep Freixa, va optar per reconvertir la nau, just acabada, en residència personal, i l'hi encarregà la tasca a Lluís Muncunill, al mateix arquitecte que l'hi havia fet les obres anteriors. El seu camí vers el modernisme ja era patent.
Modifica l'edifici. Obra portes i finestres amb arcs parabòlics.
L'arrambador de ceràmica va ser dissenyat pel mateix Muncunill i fabricat per Pujol i Bausis
Afegeix a la cara sud una galeria amb arcades d'inspiració gaudinianes coronades per voltes de maó en forma de petites cúpules.
A la cara Nord , es cobreix l'entrada amb un pòrtic de formes sinuoses, i a la cara oest s'amplia amb una rotonda amb finestrals que recorda l'estructura d'un absis. Al pis superior de la rodona s'hi instal·la un dipòsit d'aigua.
L'antiga coberta queda amagada sota les voltes. Un any més tard s'aixeca un doble pis parcial, sobre la part central, amb estances dedicades al primer a cuina i sala de jocs, i al superior a les cambres del servei.
El taller de forja d'en Pau Bros és qui du a terme el treballs de ferro de les baranes.
A l'interior avui en dia encara hi ha part del mobiliari original, obra de l'ebanista Pere Sabater.