Una mica d’introducció.
A finals del segle XIX es va estendre entra la burgesia catalana el costum d’anar a passar els estius fora ciutat. Adaptant les idees d’urbanisme anglès d’Ebenezer Howard que es van conèixer gràcies a la revista “Civitas” i a Cebrià de Montoliu, el Doctor Andreu va endegar la urbanització de la finca coneguda com el Frare Blanc, al peu de la muntanya del Tibidabo.
El 1889 es va constituir la “Sociedad Anónima del Tibidabo” i l’enginyer militar Marià Rubió i Bellvé va dissenyar la zona a modus de ciutat lineal, amb una gran avinguda amb voreres amples, tramvia al centre fent d’eix vertebrador de la zona
El conjunt s'inaugurà l'any 1901, i les construccions que durant les tres primeres dècades de segle s'hi bastiren, són un excel.lent conjunt de l'arquitectura d'estiueig i de primera residència de la burgesia catalana, especialment del moviment modernista, amb obres dels arquitectes Enric Sagnier i Villavecchia, Adolf Ruiz i Casamitjana , Joan Rubió i Bellvé , Josep Puig i Cadafalch , Nicolau Mª Rubió i Tudurí , a més d'altres.
La zona ha sofert una importantíssima modificació d'usos abandonant-se progressivament el d'habitatge excepte en aquells edificis que s'han transformat en plurifamiliars i el de la part alta del conjunt, per acollir usos d'oficines, docents, hostaleria , etc
Residència escola. 1913 Arquitecte Josep Pujol .
Torre unifamiliar d'estiueig i actualment residència d’un col.legi que consta de planta baixa, planta pis i torre de planta circular en l'aresta que conforma un xamfrà. Utilitzant un llenguatge noucentista proper al “beaux arts” francès compon la façana a partir d’aquesta torre, remarcant l’entrada amb la terrasseta superior
Les façanes tenen gran proliferació d'elements ornamentals de formigó prefabricat, coronant l'edifici amb baranes de balustres ritmats i teulades de pissarres amb finestres en mansarda.
Torre unifamiliar de 1915. Arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana
Torre unifamiliar, originàriament d'estiueig, de planta baixa, dues plantes i torre-mirador angular, amb proliferació de volums regulars. L'edifici, tractat amb estucs que imiten carreus conformant paredats comuns, té un caire feixuc, tot i que se'n destaca la lleugeresa del porxo.
Casa Fornells. 1903 . Arq. Joan Rubió i Bellvé. Ampliació de 1940.
Habitatge unifamiliar que, per l'època en què va ser construït i pels materials i elements formals, hem de qualificar com a modernista amb unes façanes de forta influència medievalista. Es desenvolupa en tres plantes esglaonades, formant un volum compacte que queda coronat per una torre-mirador, que s’aixeca sobre l’espai del vestíbul ,de planta rectangular i amb unes galeries adossades formades per columnes.
El medievalisme és present a les façanes, totes de maó vist, en el disseny de l'emmarcament petri de la porta principal, en el de les finestres (bífores i amb guardapols), en les gàrgoles i en les espitlleres. En altres elements, especialment en els ferros, les formes són típicament modernistes.
És un dels edificis més antics i característics del conjunt de l'avinguda.
Casa Arnús ( o el pinar)
Casa Arnús
Tècnicament no està a l’avinguda del Tibidabo, és, de fet la seva continuació però com que aquest és un edifici que em té el cor robat em permeto la llicència d’incloure’l en aquesta entrada.
Es tracta d’un habitatge unifamiliar , de grans dimensions, voltat per una pineda limitada per una tanca de maçoneria . La porta principal acompanya la casa del guarda, tota ella també de pedra.
La mansió està pensada com un palau-castell. El plànol de construcció s'organitza al voltant d'una estructura en forma de creu amb teulades a doble vessant molt pronunciada, cobertes amb ceràmica vidriada de colors. Diversos cossos amb coberta plana uneixen les ales entre si. A la façana oest hi ha dues torres, una quadrada, amb teulada piramidal i una altre octogonal i emmerletada. Aquesta última havia tingut una coberta punxeguda.
La façana és de pedra i decorada amb esgrafiats.
