24.1.10

MASIES : les cases de la terra -5- LA TORRE D'EN FRANCH

Expliquen les llegendes que els amos de la casa, fa molt molt temps es van aventurar a fer un viatge per l’Orient. Diuen que, sovint, les van passar magres però que també van tenir temps per establir contactes amb la reialesa. Però no una reialesa de pa sucat amb oli, no! Ni més ni menys que amb els Tres Reis d’Orient, que també estaven de viatge per aquelles terres. Va ser tanta l’amistat que els amos de la Torre d’en Franch i ses majestats van fer que els van convidar a casa seva. I així, cada any els reis preparen la seva comitiva, amb els patges, els portadors de torxes, les carrosses engalanades.... tot, a la Torre d’en Franch i surten cada dia 5 de Gener al vespre per que tots els nens i nenes de Vic els hi puguin donar la benvinguda.

La Torre d'en Franch.
En el seu temps va ser un dels grans casals de Vic. La torre d’en Franch és espectacular vista de qualsevol cantó. La seva estructura quadrada la fan contundent, la seva situació dalt d’un turonet imponent.
El 1919 l’arquitecte vigatà Josep Mª Pericas hi va construir l’església que hi ha a la part posterior. (consagrada el 1926). L’interior està decorada pel pintor Llucià Costa Bosch.
És propietat privada i no s’hi pot accedir.

Un dels vigilants és aquesta fera ferotge.


10.1.10

BESTIOLES -3-

Hem de donar per fet que la majoria d’animalons que hi ha escampats per tot arreu son bestioles mítiques ( tipus lleons alats, aus fènix o dracs). Donem-ho!

Donem també per fet que hi ha altres cases decorades amb animals, diguem-ne normals i corrents (de l’estil de cavalls, gossos, gats, ocells...) Fet!

Doncs ... per aquest món de Déu també podem veure escampats per teulades animals, diguem-ne més curiosos. Vegeu, si no!

Londres

Folgueroles

Londres

1.1.10

Una volta per Lovaina

Passejar per Lovaina és com ramblejar per l’edat mitjana o donar tombs pel renaixement. És, a més, una d’aquelles ciutats que respiren història i cultura per tots els racons. No podem oblidar que és la seu de la universitat més antiga de Flandes (1425) i, que fins i tot el mateix Erasme de Rotterdam va fer-hi classes.

Amb una animació cultural pròpia d’un lloc que en època d’estudi veu com creix la seva població un terç és també un d’aquells indrets que conviden a caminar, parlar amb la gent, asseure’s un estona en una cafè, i ... a badar.

Una ciutat prou petita per oferir caliu i prou gran per donar anonimat.
.


Ajuntament de Lovaina, magnifica obra del gòtic flamíger.

Església de Sant Pere (1425 – 1500)

Detall del púlpit que mostra la caiguda del cavall de Sant Norbert de Xanten. Aquesta caiguda, explica la història, va fer que renunciés a la vida cortesana i es dediqués a la espiritual.


Carrers de Lovaina

26.12.09

MASIES : les cases de la terra -4- CAN SOCA

Aquesta és una masia d’unes dimensions més que considerables. La seva façana orientada a migdia ens mostra una espectacular porxada. Ja sabeu que aquest tipus d’elements tant protegeixen del fred com de la calor. ..i per aquí, no ens falta de res.
Fins i tot hi ha una dita que en parla (com sempre hi ha dites per tot): Vic, nou mesos d’hivern i tres d’infern.

La història de Can Soca ens porta fins més enllà del segle XVI. En aquella época era propietat dels frares de Sant Tomàs (
http://somdecarreteraimanta.blogspot.com/2009/06/sant-tomas-de-riudeperes.html ); és a on hi tenien la masoveria. Durant un temps també va ser masoveria depenent del mas La Calveria.
Apareix igualment a les pàgines que expliquen les gestes d’en Perot Rocaguinarda, qui, segons diuen l’hi va donar una lliçó a l’amo de la casa per que l’havia menystingut.

Avui per avui, els seus propietaris es dediquen a criar vaques de raça frisona, i a més amb molt encert. Han obtingut molt bones classificacions en diferents concursos d’aquest tipus de bestiar.









15.12.09

Aquest serà un post vist i no vist. És a dir, durarà poc. No correspon a la manerade fer habitual del nostre blog. Serà com un parentèsi.
No ho puc negar! M’agrada el fred.

Per això em ve molt de gust ensenyar-vos unes fotos de boira. Totes son del mateix lloc. El lloc no té res d’especial, ni cap interès específic. Ni les fotos tampoc. Només que hi ha uns arbres que poden donar una idea de l’espessor de la boira. De la visibilitat. Us he de dir que em fa l’efecte que algun cop n’hi ha més de boira, però ja fa dies que estic preparant aquest post i no podia esperar més.

Així és que.... abrigueu-vos !


Foto del 4-10-2009


Foto del 31-10-2009
Foto del 6-11-2009

Foto del 3-12-2009

Foto del 11-12-2009

12.12.09

Roma recorda Berlín.

El passat dia 9 de novembre es va commemorar el vintè aniversari de l’enderroc, per part del poble, del mur de Berlín. (no m’agrada parlar de la caiguda del mur perquè jo diria que no va caure, el va tirar la gent tipa d’estar com estava i amb ganes de viure amb una mica de futur esperançat) , Be , tornem a començar; com dèiem ara fa poc s’ha celebrat el vintè aniversari de l’enderroc del mur de Berlín. Evidentment al lloc a on hi ha hagut la rememoració més important a estat al mateix Berlín , però a d’altres ciutats també hi ha hagut actes en record d’aquell fet. Per exemple Roma.

Durant una colla de dies a la conegudíssima escala de la Trinità dei Monti que porta a la Piazza d’Spagna de la capital del Lazio hi ha hagut un muntatge de diferents artistes, que inclou entre altres coses (muntatge multimèdia, explicant els fets amb música de fons de Enrico Ruggeri i Andrea Miró) una reconstrucció simbòlica del mur. (Jo diria que estarà fins a principis de Gener però no us ho puc assegurar, disculpeu.)






En aquest cas crec que un Blanc i Negre , també és molt escaient.




9.12.09

BESTIOLES -2-

Tornem a les "bestioles", i centrem-nos en animalons una miqueeeeta difícil de trobar vius; per exemple lleons alats, dracs, o aligues mossegadores.


... i ... aquest cop, tot aixó a tocar de casa.

Vic. Casa Comella 1896 Arq. Gaietà Buigas. HDR lleu

Vic. Casa Comella. 1986 HDR lleu

Vic. Casa Comella 1896. HDR lleu.

Barcelona. Casa Perez Samanillo (círculo equestre) 1910 Arq. José Hervás. HDR

Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.