A finals del segle XIX principis del XX La Garriga , junt
amb altres poblacions properes, va esdevenir un indret de referència per bona
parts dels industrials, juristes, metges i comerciants rics de Barcelona.
Era època de casa
d’estiueig per les famílies benestants. Uns van optar, com ja hem vist, pel projecte innovador de l’Avinguda del
Tibidabo. D’altres els va semblar millor marxar lluny i així “desconnectar”
millor del tràfec de la gran ciutat. I tot plegat va coincidir amb el
creixement i acceptació social del modernisme.
La Garriga, afavorida per la seva tradició d’aigües termals,
va convertir-se en un dels llocs escollits per aquesta societat amb
possibles. Relativament a prop de la
ciutat i prou ben comunicada era un lloc perfecte per passar els estius entre trobades literàries, petites
festes privades, i algun que altre contacte productiu.
Per sort nostre
encara queden avui en dia força mostres dels edificis on aquells senyors de
ciutat anaven a passar-hi uns dies. Fem un primer tastet.
Casa Pere Serra i Pons. Arq. Manel J. Raspall i Mayol 1910.
És un edifici molt gran, que correspon a les primeres
èpoques d’en Raspall, i que ens ensenya unes formes neo-barroques poc habituals
en la seva arquitectura. A primer cop de vista, a part de les seves dimensions destacaríem la coberta, a doble vessant amb teula
vidriada i les xemeneies de formes capricioses recobertes amb trencadís.
Façana Principal
Les xemeneies i la teulada
La porxada
Casa Joan Colom i Capdevila, també coneguda com a Can
Durall. Arq. Manel J. Raspall i
Mayol 1905.
Aquesta és una casa d’estiueig més aviat petita, sense massa
elements arquitectònics destacables, més enllà
de la decoració de la façana amb sanefes ceràmiques. En canvi a on hi ha
un treball digne de fer-ne menció és en els ferros forjats de dels finestres i
la tanca del jardí, seguint els paràmetres modernistes pel que fa a formes i
disseny.
Per acabar us deixem un petit detall per anar fent boca de
la Torre Iris: El timbre.
4 comentaris:
Ben explicat i amb magnifiques fotografies ... entre tres o quatre gairebé no fa falta que em bellugui de la boira ..d'aquesta manera aprenc molt...Felicitats pel bloc ! Salut!
Dora
Molt interessant, ben fotografiat i documentat, cosa que no és cap novetat. La Garriga és un d'aquests llocs on m'agrada anar de tant en tant.
Salut
Joan
Hola família,
Interessant tal com ens teniu acostumats.
Destaco la feina de forja mostrada, interessant sense esser massa complicada.
També el detallet final.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada