Queda lluny, vaja, no és que quedi lluny, més ben dit no és un lloc que vingui de passada. Però acostar-se fins a Lovere paga la pena.
La veritat és que hi vàrem anar quasi de casualitat. Desprès de voltar pel llac, el fred va començar a passar factura i s’havia de fer una parada per a recuperar la temperatura. Tant l’Emma com jo ens vàrem estimar més anar a fer una volta que no pas ristrettos, macchiatos, capuccinos o el que sigui.
Aquí us en fem quatre pinzellades.
Torre del Orologio. Plaça de Vittorio Emanuele II. Palau podestarile, a on hi havia fa anys la seu de l’alcaldia. A la façana s’hi pot veure un fresc (còpia) amb un lleó símbol del temps de dominació del Veneto (República de Venècia) . L’original, conservat a l’ajuntament, data de 1442.
Santuari de Santa Vicenza Gerosa i Santa Bartomea Capitanio, fundadores de la congregació de germanes de Maria Bambina. Edifici d'estil neogòtic de finals dels anys 30 (consagrat el 1938). És de destacar la torre, qua fa vint metres i acaba en agulla.
3 comentaris:
Aquestes troballes, per casualitat, acostumen a ser les que ens deixen un millor regust, possiblement pel factor sorpresa en arribar-hi sense cap idea prefixada.
M'ha fet gràcia el nom de Palazzo Podestarile, podestà era el títol d'alcalde a l'època feixista, queda clar doncs quan va tenir aquest ús. En altres indrets han modificat noms, han passat pàgina.
Una bona troballa i un altre indret que passa a la llista de "pendents".
Ara, amb la feina feta, ja podeu fer el cafetó.
Realment sembla un lloc encisador!! Salut!!
Doncs segons sembla va resultar ser una decisió encertada optar per la visita.
Publica un comentari a l'entrada