Can Remissa

Can Remisa, també coneguda com a Colònia Rusiñol, és un recinte emmurallat a on hi ha l’antic economat, el magatzem, la nau de la fàbrica..... En el seu temps van viure-hi una seixantena de persones, però dels habitatges dels treballadors no en queda res.

 

La casa del amo, coneguda com a can Faluga, va ser construïda pels volts de 1880 per la familia Rusiñol   on hi va viure uns anys l'escriptor i pintor Santiago Rusiñol, moltes vegades acompanyat pel seu amic Ramon Casas.

KAUNAS. Uns petits detalls

Tornem avui a presentar-vos un parell racons no massa habituals, aquest cop de Kaunas, vaja de fet seran quatre. Més enllà de la plaça de l’ajuntament, el casc antic de la ciutat, el castell o l’església de Sant Miquel Arcàngel, tot passejant per la ciutat vàrem veure algunes coses curioses, alguns racons que ens varen cridar l’atenció. Aquí en teniu quatre.


No em direu que aquestes tres cabines de telèfon no son originals?

... i què me’n dieu d’aquesta casa, amb les finestres pintades?

...Ara  que....  aquests tres vells sortidors de benzina fa goig, no?



... i aquesta teulada? tant simpàtica ella, amb aquestes ones lleus

MASIES. Les cases de la terra -7- MAS CERDÀ

Mas documentat des de 1160 quan encara eren dues cases, els masos Cerdà Jussà i Cerdà Sobirà pertanyents als terrenys dels Castell de Sant Martí. Al s. XVI van passar a dependre del mas Rovira de Dalt, i es van unir en una sola. El gran casal que coneixem avui data del 1750, tot i que ha estat un mas que ha viscut moltes renovacions i ampliacions.

Antic corró

El Mas Cerdà és bon exponent de les gran masies catalanes, envoltades de masoveries independents i , fins i tot  se sap que durant una llarga època va disposar d’una torre de defensa.  

   

Monument a Ildefons Cerdà. Centelles. 2010. esc. J. Diez.

El 1815 hi va néixer l’enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà, que va heretar la casa el 1850.

Tres racons de Nova York

Viatjarem avui a Nova York , però veurem tres racons que no són pas els més coneguts. Tres  indrets diferents, de diferents èpoques, estils i utilitats. Una esglèsia del s. XIX , un hotel de l’any 2002 i un edifici d’apartaments del 2005. Som-hi!

Christ Church de Cobble Hill.

Seguint un disseny de Richart Upjohn ( el mateix arquitecte de la Trinity Churh de Wall street, el 1842 es va consagrar aquest petita església.

El 1916 L. C Tiffany (dels Tiffany de tota la vida) va fer-ne el vitralls, que malauradament van desaparèixer en un incendi l’any 1939, quedant-ne només un de sà i estalvi.

Westin New York at Times Square.

Un espectacular edifici de 49 plantes , (4 del complex d’entreteniment e-walk, i 45 d’hotel), portat a terme pels arquitectes Bernardo Ford-Brescia i Laurinda Spear l’estudi Arquitectonica. Finalitzat l’any 2002 està destinat a esdevenir una de les noves icones de la ciutat.

 

 

Astor Place .

Edifici del 2005 , de 21 plantes, d’us residencial i comercial seguint un projecte de Gwathmey Siegel & associates, amb Ismael Leiva com a arquitecte associat. De formes curvilínies i façana de mirall, no us recorda una mica les torres Trade?

 informació extreta de:

http://cchf.tripod.com/history.html

http://www.arquitectonica.com/

http://www.gwathmey-siegel.com/firm/firmprofile.html

Casa Comalat. Barcelona

Edifici modernista , obra de l’arquitecte Salvador Valeri i Popurull, de l’any 1906 – 1911.


Es de destacar el fet que les dues façanes de la casa són totalment diferents.

La façana principal ( Avinguda Diagonal) respon a criteris urbans clàssics. És simètrica i està abundantment decorada amb escultures.

És de remarcar el frontó, amb garlandes que l’emmarquen, ressaltant les finestres ovalades i les figures de dóna que el limiten.

 
 

La façana posterior (Carrer Còrsega), està clarament influenciada per l’obra d’en Gaudi, amb un aspecte molt més lleuger, abundància de ceràmica i vitralls i profusió de colors.

Tot i constar al catàleg del patrimoni de Barcelona és un obra no molt coneguda, però interessant.

Bell Esguard (Casa Figueras)

Entre 1900 i 1909 Antoni Gaudí va construir per a la família Figueres, a instàncies de la Senyora Maria Sagués , la coneguda torre del Bell Esguard. El nom , no cal dir-ho , l’hi ve donat per la magnífica vista que des d’aquí es té de la ciutat.

Diuen les cròniques que aquest projecte va tenir una significació especial per en Gaudí, pel fet de construir-se en el mateix lloc a on hi havia les restes d’un castell, residència d’estiu de l’últim rei de la dinastia catalana Martí, “l’humà”. Aquest fet va portar-lo a idear una casa amb aspecte de castell gòtic, com a homenatge a la història.

Detall del vitrall de l'entrada

Destaca la creu de quatre braços, element força habitual a les construccions gaudinianes. Aquest creu va haver de ser desmuntada i reforçada l’any 2008 perquè s’hi van trobar esquerdes que amenaçàven la seva estabilitat. La polèmica va venir quan es va insinuar que les deformacions de la creu eren degudes a les explosions per a construir una canonada d’aigua que havia fet l’ajuntament a Collserola. Els responsables polítics van assegurar que eren degut a l’esgotament de materials i a "l'arriscada" estructura de la torre.

Detall de la creu de quatre braços

MASIES: Les cases de la terra -6 - L'OMS

D’aquest gran casal, m’haureu de disculpar, però no n’he pogut trobar massa informació. Tot està una mica per aquí una mica per allà. Amb tot vull creure que encara en sortirà un post mitjanament correcte.

Situat pràcticament al centre geogràfic del terme de Gurb, el mas Oms compleix amb totes les característiques històriques de les masies.

Apareix documentada el 955 quan els marmessors del sacerdot Elmon van donar a l’església de St. Andreu 1 casa, 1 cort, 1 hort i 2 peces de terra de la vil.la d’Oms.

El nom de la casa prové com moltes d’aquelles èpoques del lloc a on estava situada. Era una manera de localitzar-les.

Se sap que el 1487 el batlle (1) de Gurb era en Pere d’Oms, quan seguint amb la tradició va convocar a una reunió de la universitat (2) a tots els prohoms del terme per escollir la terna que es presentaria al batlle general de Catalunya, a fi efecte que aquest en tries un per als propers 3 anys.

De la riquesa de la casa en dóna fe els imports que pagaven en concepte de talla (3), situats entre el 1,50% i el 1,99% del total recaptat l’any 1564 i de més del 2% els altres anys que s’aplicà (1564, 1656, 1661, 1681, 1719, i 1738)

La seva estructura actual segurament data del s.XVIII, amb 2 pisos de galeries al cos central i un ample barri.

1.- batlle. No només era el recaptador sinó que també era el representant del senyor, i encarregat d’impartir judica en delictes menors i de promulgar, aplicar i regular les normes per a la bona convivència dels veïns.

2.- universitat entès com a reunió dels caps de casa i funcionant de fet com poder civil de la vila o del terme. Se’n té coneixement des del s.XIII, i se l’hi reconeixien alguns privilegis i una certa representativitat davant el poder reial, senyorial o tercers. Una mena de corporació municipal, vaja.

3.- talla. Impost veïnal extraordinari (tot i que utilitzat amb molta freqüència) destinat a satisfer les exigències financeres del monarca i suplir la manca de recursos de la hisenda local. Era decidida, organitzada i cobrada pel mateix consell municipal. A Gurb s’aplicava el sistema “per sou i liura” (es feia una comparativa de totes les cases, que prèviament havien declarat els seu inventari de bens i propietats i es decidia quan aportava cada mas)

 

La informació ha estat extreta, bàsicament de:



CANADELL, Gerard i altres. Ajuntament de Gurb. “Gurb. Un poble arrelat a la terra”. Edicions L’Àlber s.l. 2002