Ponte Vecchio. Florència

Símbol de Florència, el ponte vecchio és el pont de pedra en arc segmentat més antic d’Europa. Va ser construït pels volts de 1170 sobre la base d’un antic pont de fusta, i posteriorment reconstruït en diferents ocasions (1222, 1322, 1333) degut a que les riades del Arno el malmetien. El disseny actual data del 1345 i es creu que és obra d’en Taddeo Gaddi.

Des d’un bon principi va acollir locals i punts de venda. Primer adobers, peixaters i carnissers. Tots aquest oficis comportaven unes olors diguem que poc agradables als narius de la rica Florència i el 1565 Cosimo de Medici va fer construir un corredor que comuniqués directament el Palazzo Vecchio amb el Palazzo Piti amb l’excusa de connectar directament els centres politics i administratius amb les seves estances. Així nasqué , de mans de Giorgio Vasari el conegut “corridoio vasariano”, que fa més d’un quilòmetre de llarg. El 1593 el gran duc Ferran I va ordenar fer fora del pont, definitivament aquests comerços, i van ocupar el seu lloc orfebres i joiers monopolitzant, encara avui dia el pont.

Amb la retirada de les tropes nazis el 1944, va ser l’únic pont de Florència que no es va aterrar. Diuen que per ordre expressa de Hitler.

Sigui com sigui, tant de nit com de dia, paga la pena anar a fer-hi una volta.
 

Vista des de la Galeria dels Uffizi. Es pot observar perfectament el corredor Vasariano per sobre del lungarno dels Archibusieri.

Imatge des del Ponte a la Carraia

Informació extreta de > http://it.wikipedia.org/wiki/Ponte_Vecchio  i

de > http://numberonestars.com/travel/ponte_vecchio_florence.htm.

Barcelona. Carrer Balmes.

Dius... avui em vindria de gust anar a veure algun edifici però... no vull caminar massa, em fan mal les cames (per exemple) ... Doncs, cap problema: Vas fins a Barcelona ( si no és que ja hi estiguis) i tens tots aquest edificis, de l’època modernista, al mateix carrer, a tocar l’un de l’altre.

Estem al carrer Balmes, entre València i Mallorca.

Edifici del 1908. Arquitecte J.B. Pons i Trabal. Crec que son de destacar la rica ornamentació floral de tota la façana i els esgrafiats. He llegit que també es digne de remarcar la manca de simetria que mostra.

Detall balcó i esgrafiats, núm 81





Detalls del edifici del núm. 85

Ja ho heu vist?, doncs ara ... Sorpresa !!!! : Entre aquests edificis n’hi ha un altre, també modernista, de l’any 1905-6 que no apareix en aquest post. És la casa Larcegui, de l’arquitecte E. Mercader i Sacarella. Si el voleu veure... ja ho sabeu, carrer Balmes entre Mallorca i València.

Madrigal de las Altas Torres. Extramuros.

“Las torres de la muralla de Madrigal se recortaron en el horizonte y un suspiro se escapó del pecho de María, siendo acompañado por otro de Joaquina. Volvían al hogar después de un largo viaje que había durado cinco meses. (...)
Habían transcurrido seis largos años sin que ningún acontecimiento especial turbara la tranquilidad de su retiro. El monasterio seguía siendo el único motivo de la alegrías y preocupaciones de María. (...)
Desde la torre, a la que seguía subiendo para meditar y, de paso, contemplar el atardecer, María podía ver los tejados del palacio del rey Juan, segundo de su nombre. “
Paràgrafs extrets de “La Abadesa. Maria, la Excelenta”, de Toti Martínez de Lezea.

La lectura d’aquest llibre va contribuir molt al viatge fins a Madrigal de las Altas Torres. Estàvem per Castella i no vam deixar passar l’oportunitat d’arribar-nos-hi. I, podeu donar per cert, que s’ho va valer.

Us presentem ara unes quantes imatges del que queda del convent d’Extramuros. Un lloc impressionant.

L’edifici data del segle XIV. Si voleu conèixer una mica la seva història podeu a anar a http://www.guiarte.com/noticias/el-convento--de-extramuros-de-madrigal.html.


Escut de Gaspar de Quiroga, Arquebisbe de Toledo i Inquisidor general 1577-1594

Un lloc que, si no s’hi fa res aviat tampoc en quedarà res, com ha passat fa poc a la torre del homenatge del castell de Constantina tal i com ens explica la nostra amiga MªAngeles al seu blog: http://doenjo.blogspot.com/2010/03/la-historia-por-los-suelos.html
Enllaç noticia mobilització ciutadana a Madrigal: http://www.madrigal-aatt.net/info/info/resultados.asp?msgid= 2108

Santuari de Montserrat. Montferri

Va ser iniciat el 1926 segons projecte de l’arquitecte modernista Josep Mª Jujol, deixeble de Gaudí. Les obres s’aturaren per motius econòmics el 1931, i desprès la guerra i la postguerra van deixar-lo en l’oblit, fins el punt que quasi va caure. A mitjans dels anys 80 es va re-emprendre la seva construcció acabant a finals de segle.

Jujol volgué fer una obra molt lligada a la terra, que suggerís elements naturals del medi, i que representés la muntanya de Montserrat. Es va edificar amb una barreja de ciment, sorra i carbonet que l’hi ofereix una tonalitat semblant a la de muntanya sagrada.

Backstage -1- . Egipte

A vegades, al anar a un lloc tenim la sensació d’estar en una mena de decorat. Com si la realitat no fos ben bé allò que ens estan ensenyant. És una sensació que , per exemple, hem notat de manera bastant acusada en llocs tant distants i diferents com Lituània i Egipte, per motius ben diferents l’un de l’altre però la percepció ha estat la mateixa. ...i , de fet, només sortir una mica dels carrers que “et volen” ensenyar, sovint anant tant sols al carrer de darrera , o fer una mica de volta ja veus un altre món, una altre realitat.

Vindria a ser els que els anglesos en diuen backstage, però no entès com a entre bambolines, sinó com a darrera l’escenari. Aquí no tot és polit i net, ni brillant, ni restaurat. És a on hi ha la vida, els racons, la pols, les cases a mig caure, els velles andròmines...

De la mateixa manera, Barcelona és la Sagrada Família, però també el carrer Romans que no té rés d’especial , o els habitatges que encaren queden a CanTunis. (sense que ningú se m’enfadi)

Avui ens anem, doncs al “backstage” de Egipte.



Luxor

Mahamid.

El Caire.

Camí de Saqara

Hauamdiya

MASIES : les cases de la terra -5- LA TORRE D'EN FRANCH

Expliquen les llegendes que els amos de la casa, fa molt molt temps es van aventurar a fer un viatge per l’Orient. Diuen que, sovint, les van passar magres però que també van tenir temps per establir contactes amb la reialesa. Però no una reialesa de pa sucat amb oli, no! Ni més ni menys que amb els Tres Reis d’Orient, que també estaven de viatge per aquelles terres. Va ser tanta l’amistat que els amos de la Torre d’en Franch i ses majestats van fer que els van convidar a casa seva. I així, cada any els reis preparen la seva comitiva, amb els patges, els portadors de torxes, les carrosses engalanades.... tot, a la Torre d’en Franch i surten cada dia 5 de Gener al vespre per que tots els nens i nenes de Vic els hi puguin donar la benvinguda.

La Torre d'en Franch.
En el seu temps va ser un dels grans casals de Vic. La torre d’en Franch és espectacular vista de qualsevol cantó. La seva estructura quadrada la fan contundent, la seva situació dalt d’un turonet imponent.
El 1919 l’arquitecte vigatà Josep Mª Pericas hi va construir l’església que hi ha a la part posterior. (consagrada el 1926). L’interior està decorada pel pintor Llucià Costa Bosch.
És propietat privada i no s’hi pot accedir.

Un dels vigilants és aquesta fera ferotge.

BESTIOLES -3-

Hem de donar per fet que la majoria d’animalons que hi ha escampats per tot arreu son bestioles mítiques ( tipus lleons alats, aus fènix o dracs). Donem-ho!

Donem també per fet que hi ha altres cases decorades amb animals, diguem-ne normals i corrents (de l’estil de cavalls, gossos, gats, ocells...) Fet!

Doncs ... per aquest món de Déu també podem veure escampats per teulades animals, diguem-ne més curiosos. Vegeu, si no!

Londres

Folgueroles

Londres