Barcelona. Les Saleses

Està considerada l'obra cabdal de l'arquitecte barceloní Joan Martorell i Montells, mestre d'Antoni Gaudí.

L'església és de planta de creu llatina, amb cimbori i àbsis heptagonal. Presenta una solució propia pel campanar, situant-lo a la façana amb accés directe des de la base. L'obra combina materials de procedència diversa, tècnica que més tard també utilitzarà el modernisme.

L'edifici fou construit com a monestir de Visitació de Maria entre 1878 i 1885.


Durant la setmana tràgica de 1909 i la guerra civil va patir greus desperfectes i les monges el van abandonar. El 1923 el monestir el va adquirir l'Institut dels Germans Maristes, i, després d'una reconstrucció i remodelació el va convertir en col.legi.

Durant el 1945 l'església ja va acollir la parroquia de St. Francesc de Sales.


Els anys següents va patir un fort deteriorament fins que els anys 80 un incendi va deixar el temple en un estat lamentable.


La restauració i neteja de l'interior i exterior de l'església va anar des del 1991 fins al 2001 quan es va deixar (més de 100 anys després de la seva cosntrucció) amb l'explendor que podem veure ara.

Als Països Bàltics parlen Català.

Avui us presentem un post diferent, una mica divertit, per fer passar millor els primers dies de tornada a la normalitat.
I si ens ho permeteu el dediquem una mica especialment a la Filla d’en Manel, perquè sap veure més enllà de les paraules i, també, l’hi agrada jugar-hi, i a un tal D. Tall Ista, perquè ell n'hauria vist més, segur.

A estones, voltant per Letònia i Lituània ens feia l’efecte que parlaven en català. Vet aquí algunes mostres.


Per si no ho veiem massa clar, no hi ha dubte. (Lituània)


Aixó podria ser allà on van a morir els dofins (, o no.) (Letònia)

Els mòbils de Lituània son divertits, son “mòbils-iuju”, amb un nom així no poden ser tristos. (Lituània)

Les coses tal com sonen. (Lituània)

En aquesta botiga podrien vendre cançons, no? (Letònia)

De vegades no calen paraules o, per si no s’entenen ja sabem allò d’una imatge...
(Letònia)

I encara n’hi havia més però alguns se’ns van escapar, recordo per exemple “autoskola” en Letó, o una botiga que vèiem quasi cada dia que es deia “casa nostra”, i de tant veure-la no l’hi varem fer cap foto. Serà qüestió de tornar-hi alguna hora. (ha ha).

MASIES : les cases de la terra -3- La Torre d'en Morgadés

De fet, més que una masia, avui us presentem una part. Una edificicaió peculiar.

La Torre d’en Morgadés, es una torre de defensa medieval que data del s. XV o XVI. Està catalogada com a patrimoni històric de l’estat (des de l'any 49). De planta quadrada la part superior ha estat restaurada no fa massa temps. Per contra, està adossada a una edificació que es veu bastant abandonada.
Com tota casa pairal, masia, o castell també té una llegenda. Diuen que els esperits que hi viuen fan sonar les campanes (que també són etèries, ja que avui per avui no n’hi ha cap). Bé el que deia: fan sonar les campanes els dies de tempesta, i si hi ha algú per allà i les sent desapareix.
Per si de cas, millor no córrer molt a prop si veiem que s’acosta una tronada.!

Old Old West

Res més per dir.

Tant sols ensenyar-vos quatre imatges .
Aixó, si, una mica “tocadetes” amb HDR .
Si sou dels que l’Oest Americà, la vella ruta 66 i les seves icones us criden l’atenció segurament us agradarà veure-les. Totes són d’Arizona
Enjoy.

Hackberry Az

Hackberry (Az)

Hackberry (Az)

Hackberry (Az)

Oatman (AZ)

Seligman (Az)

Williams (Az)

PEDRA EN SEC

La construcció de pedra en sec ( o pedra seca) es dona a tota la riba mediterrània. El seu origen, antiquíssim, ve donat per diferents necessitats. Tant es fan casetes per tenir una mica de refugi i aixopluc quan calgui, com es construeixen marges per a poder aprofitar millor la terra, el bé més preuat dels nostres avantpassats. També es coneixen construccions dedicades a la caçera, entesa com a activitat de subsistència, no de diversió com en l’actualitat. Vegeu-ne unes mostres. Totes les fotografies son d'El Vilà, Traiguera.

Són construccions que neixen desprès de moltes, moltes hores de feina i manifesten un coneixement del medi extraordinari. Com si no es poden fer el marges, de tal manera que aguantin tota la pressió de la terra si que alhora siguin prou permeables a l’aigua, evitant que es desfacin cada dos per tres?

Caseta d’assedegador, tot i que es coneix popularment com a “Assebador”. Uns metres més endavant hi ha una pedra en forma de cosi a on s’hi posa aigua. Es para i dissimula el filat per a caçar els ocells (bàsicament tords) i cap dins, sense fer soroll i a esperar que vinguin, vigilant per la petita espitllera que es pot veure a la dreta, a sobre del brotet verd d'herba.

Les casetes acostumen a tenir alguna lleixa per a poder-hi deixar les quatre coses que es porten per a menjar. També és habitual que hi hagi una menjadora per al matxo o ase. Serveixen més que res per a refugi en cas de mal temps. Si la finca està molt allunyada del poble, els nostres avis o besavis també hi han passat alguna nit, a fi efecte d’aprofitar més el temps i tornar cap a casa amb una collita més complerta.

Igualment es fan pous, si el terreny ho permet per recollir l’aigua de la pluja (un altre bé preuat i en molts casos escàs) , camins i tancats per el bestiar, divisions de finques etc.

NOVA YORK EN BLANC I NEGRE.

De Nova York no cal que expliquem res. Dir alguna cosa no us aportaria res que no sabéssiu ja. Per tant sols us presentem alguna foto.

Fetes el 1999, amb càmera analògica Cannon AE1 i pel.licula (fuji crec recordar) Blanc i Negre.
Esperem que us agradin. Ja ens ho fareu saber.

Sant Tomàs de Riudeperes.

Tot i que sovint no s’hi pot entrar, fer una petita volta per l’exterior també paga la pena. Si esteu per la plana, no deixeu d’allargar-vos-hi.

UNA MICA D'HISTÒRIA:Hi ha documentada a l'any 1045 una església dedicada a Sant Tomàs molt a prop del lloc a on es va alçar a finals del s.XI el monestir canonical gràcies a la família dels Riudeperes. L’any 1095 es va consagrar la nova església. El 1560 el bisbe Caçador i el seu nebot Guillem van transformar el canònic en un convent de pares franciscans. Durant la Guerra del Francès (1808 -14), les tropes napoleòniques van ocupar el monestir de manera reiterada, destruint-lo en bona part. Ja des de 1813 es va començar la seva reconstrucció. L’església, el col·egi, les cel·es, el refectori, la biblioteca, van anar essent reconstruïdes, rectificades i ampliades. Entre 1901 i 1970 va ser noviciat i residència dels pares Camils. A partir del 1966, any en el que es va fundar l'Associació Sant Tomàs, l'edifici és un centre dedicat a l'aprenentatge i al desenvolupament humà de persones amb discapacitats intel·lectuals.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     HDR