Per la gent de la comarca, especialment de Manlleu, la fàbrica continua
sent Can Remisa, però des del Museu
industrial del Ter ( que és qui fa les visites guiades) es vol potenciar el nom
de Colònia Rusiñol.
El 1845 Josep Dulcet i Remisa comprà uns terrenys vora el
riu Ter per a edificar-hi una fàbrica de filatures. A l’any següent adquirí
també els drets de l’aigua indispensable per a poder fer anar la fàbrica, ja
que el carbó era escàs, llunyà i car.
S’edifiquen també les cases del treballadors. Avui en dia no en queda
cap. Cal dir que Can Remisa mai va ser
una gran colònia industrial, tipus la Colònia Vidal o la Colònia Borgonya. A
l’època de més treballadors hi van arribar a viure una setantena de persones.
(A colònia Borgonyà, se n’hi arriben a comptabilitzar 1000)
La industria treballa amb els seus alts i baixos però va
adquirint cada vegada més deutes, sobre tot amb el seu proveïdor de cotó en
Jaume Rusiñol, avi d’en Santiago Rusiñol i Prats, el conegut pintor, escriptor
i periodista. En morir-se el senyor Dulcet, Can Remisa passa a mans del màxim
creditor i el 1879 es crea la “Fàbrica de
Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol”.
 |
| Edifici de la cooperativa a la plata baixa i l'escola a dalt |
Dins de l’habitatge, cal
destacar la sala principal on destaca la llar de foc, de grans dimensions i
esculpida per Enric Clarassó entre els anys 1893 i 1895. L’element està ornamentat fins dalt el sostre, i entre els diferents gravats destaquen un
escut amb les quatre barres amb els colors canviats situat a la part central, al qual per un costat
apareix una roda dentada i una llançadora (en clara referència al món fabril),
i per l’altre una paleta de pintor com a símbol del vessant artístic de
Santiago Rusiñol.
La recuperació de la llar de
foc, la part més emblemàtica del Cau Faluga, es realitza l’any 2008, a mans de
Joaquim Camps i Giralt, gràcies a un document fotogràfic de 1920 de Lluís Coll
i a un profund estudi d'Isabel Coll.
A partir de 1912, la família
Rusiñol finalitza l’activitat a la colònia i la lloguen a diverses empreses.
El 1940 la societat “Llobet i
Guri”, compra la colònia a la família
Rusiñol per aprofitar-ne el salt d’aigua.
Després
de molts anys d’estar aturada, el 1980 les famílies Claramunt i Rovira, compren
la colònia i posen de nou en marxa la filatura per a produir-hi filats de cotó
i altres fibres naturals, artificials i sintètiques, amb el nom de “Hilados
Rusiñol”.
 |
| Entrada |
 |
| Laboratori de qualitat |
 |
| Metxeres a la continua |
 |
| Carda de xapons |
La producció s’atura el 2009.
Info: Webs Museu Industrial del Ter, i Patrimoni industrial de Catalunya.
Visita guiada a Can remisa.
