Avinguda del Tibidabo (2)

Seguim la visita per l’Avinguda del Tibidabo

Casa Ignacio Portabella o Casa Bernat i Creus 1905. Mestre d’obres Josep Perez Terraza. Modernista.

Es tracta d’una torre unifamiliar, de dues plantes pis i una torre-mirador circular coronada amb balustres i garlandes.

Les pintures de l’últim pis , que representen les quatre estacions de l’any, es van poder recuperar amb la darrera rehabilitació, totes menys la que representava l’Hivern, ja que no s’havien trobat cap document fotogràfic o escrit que la descrivís. Es va fer una interpretació seguint els altres models.

Casa Roviralta o El frare blanc. Arquitecte  Joan Rubió i Bellvé- Arq. 1903 -13 Restauració 1986-89.

“Casa unifamiliar, resultat d'una profunda reforma de la masia existent anomenada El Frare Blanc, nom que li ve dels antics ocupants i propietaris de l'ordre dels dominics. De l'antiga masia conserva l'estructura i disposició dels volums amb lleugeres ampliacions com són la tribuna, la galeria sobre el jardí i l'esplèndida planta de les golfes, i més concretament la capella, com a peça original amb la seva decoració. La rica i complexa distribució i decoració dels espais interiors és poc apreciable exteriorment, on el protagonisme és assumit pel preciosisme artesanal amb què se solventen els elements constructius tradicionals. Llindes de portes i finestres, balustrades i pòrtics, coronaments i ràfecs, estan resolts amb l'ús de maons i altres materials ceràmics, contrastant amb els paraments llisos emblanquinats”  

 

Torre Salvador Andreu. 1915-18. Arquitecte: Enric Sagnier i Vilavechia. Estil  Noucentista

Torre unifamiliar, originàriament per a l'estiueig i en l'actualitat utilitzada com a centre mèdic que consta de planta baixa,  pis i golfes.

L'edifici es resol amb un llenguatge classicista d'inspiració francesa, en què la planta de les golfes conforma la coberta, de pissarres amb finestres en mansarda.

La volumetria de l'edifici es resol a partir d'un cos únic molt compacte flanquejat per quatre torres que componen les cantonades, emfasitzant-se amb la solució cupular de les cobertes coronades amb els corresponents parallamps.

El tractament de les façanes es realitza a base d'estucs llisos i material prefabricat en els relleus de les arestes, pilastres, ràfecs i guardapols de finestrals.

(Textos extrets del Web de Patrimoni Urbanístic de Barcelona i Itineraris Tibidabo)

Avinguda del Tibidabo (1)

Una mica d’introducció.

A finals del segle XIX es va estendre entra la burgesia catalana el costum d’anar a passar els estius fora ciutat. Adaptant les idees d’urbanisme anglès d’Ebenezer Howard que es van conèixer gràcies a la revista “Civitas” i a Cebrià de Montoliu, el Doctor Andreu va endegar la urbanització de la finca coneguda com el Frare Blanc, al peu de la muntanya del Tibidabo.

El 1889 es va constituir la “Sociedad Anónima del Tibidabo” i l’enginyer militar Marià Rubió i Bellvé va dissenyar la zona a modus de ciutat lineal, amb una gran avinguda amb voreres amples, tramvia al centre fent d’eix vertebrador de la zona

El conjunt s'inaugurà l'any 1901, i les construccions que durant les tres primeres dècades de segle s'hi bastiren, són un excel.lent conjunt de l'arquitectura d'estiueig i de primera residència de la burgesia catalana, especialment del moviment modernista, amb obres dels arquitectes Enric Sagnier i Villavecchia, Adolf Ruiz i Casamitjana , Joan Rubió i Bellvé , Josep Puig i Cadafalch , Nicolau Mª Rubió i Tudurí , a més d'altres.

La zona ha sofert una importantíssima modificació d'usos abandonant-se progressivament el d'habitatge excepte en aquells edificis que s'han transformat en plurifamiliars i el de la part alta del conjunt, per acollir usos d'oficines, docents, hostaleria , etc

 


Residència escola. 1913 Arquitecte Josep Pujol .

Torre unifamiliar d'estiueig i actualment residència d’un col.legi que consta de planta baixa, planta pis i torre de planta circular en l'aresta que conforma un xamfrà. Utilitzant un llenguatge noucentista proper al “beaux arts” francès compon la façana a partir d’aquesta torre, remarcant l’entrada amb la terrasseta superior

Les façanes tenen gran proliferació d'elements ornamentals de formigó prefabricat, coronant l'edifici amb baranes de balustres ritmats i teulades de pissarres amb finestres en mansarda.

Torre unifamiliar de 1915. Arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana

Torre unifamiliar, originàriament d'estiueig, de planta baixa, dues plantes i torre-mirador angular, amb proliferació de volums regulars. L'edifici, tractat amb estucs que imiten carreus conformant paredats comuns, té un caire feixuc, tot i que se'n destaca la lleugeresa del porxo.

Casa Fornells. 1903 . Arq. Joan Rubió i Bellvé. Ampliació de 1940.

Habitatge unifamiliar que, per l'època en què va ser construït i pels materials i elements formals, hem de qualificar com a modernista amb unes façanes de forta influència medievalista. Es desenvolupa en tres plantes esglaonades, formant un volum compacte que queda coronat per una torre-mirador, que s’aixeca sobre l’espai del vestíbul ,de planta rectangular i amb unes galeries adossades formades per columnes.

El medievalisme és present a les façanes, totes de maó vist, en el disseny de l'emmarcament petri de la porta principal, en el de les finestres (bífores i amb guardapols), en les gàrgoles i en les espitlleres. En altres elements, especialment en els ferros, les formes són típicament modernistes.

És un dels edificis més antics i característics del conjunt de l'avinguda.

Casa Arnús ( o el pinar)

Casa Arnús

Tècnicament no està a l’avinguda del Tibidabo, és, de fet la seva continuació però com que aquest és un edifici que em té el cor robat em permeto la llicència d’incloure’l en aquesta entrada.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar , de grans dimensions, voltat per una pineda limitada per una tanca de maçoneria . La porta principal acompanya la casa del guarda, tota ella també de pedra.

La mansió està pensada com un palau-castell. El plànol de construcció s'organitza al voltant d'una estructura en forma de creu amb teulades a doble vessant molt pronunciada, cobertes amb ceràmica vidriada de colors. Diversos cossos amb coberta plana uneixen les ales entre si. A la façana oest hi ha dues torres, una quadrada, amb teulada piramidal i una altre octogonal i emmerletada. Aquesta última havia tingut una coberta punxeguda.

La façana és de pedra i decorada amb esgrafiats.



Tramvia blau (foto penjada aquí gràcies a la idea d'en Manel, el dels fogons)

Informació extreta de www.bcn.es i www.gaudiallgaudi.com

Una pinzellada de Perugia

Si us allargueu un dia a Perugia , capital de l’Umbria, m’agradaria que aquesta petita aportació nostra us fes servei. A part de la monumental (monumental per esplèndida, no pas per dimensions) plaça 4 de Novembre (o piazza grande) amb la fontana Maggiore, la catedral de San Lorenzo , i l’impressionant Palazzo dei Priori (no us podeu la sala dei notari), us recomanen que us lligueu fort les sabates i us disposeu a caminar pels seus carrers, carrerons i places. Descobrireu infinitat de tresors. Molts més que aquests quatre que ara us ensenyem.











Abbazia de San Pietro. Abadia benedictina fundada el segle X







Rocca Paolina, fortalesa construïda al s.XVI, per ordre del papa Pau III. Va ser destruïda i reconstruïda durant el s.XIX. Avui per avui “només” queda la part subterrània. És de visita obligada.







Església de Sant Ercolano. (1297 -1327) construïda a tocar de les muralles etrusques. Una impactant mola octogonal amb un cert aire de torre defensiva.



Porta san Pietro. Una de les portes medievals de la ciutat s. XIII –XIV



Can Remissa

Can Remisa, també coneguda com a Colònia Rusiñol, és un recinte emmurallat a on hi ha l’antic economat, el magatzem, la nau de la fàbrica..... En el seu temps van viure-hi una seixantena de persones, però dels habitatges dels treballadors no en queda res.

 

La casa del amo, coneguda com a can Faluga, va ser construïda pels volts de 1880 per la familia Rusiñol   on hi va viure uns anys l'escriptor i pintor Santiago Rusiñol, moltes vegades acompanyat pel seu amic Ramon Casas.

KAUNAS. Uns petits detalls

Tornem avui a presentar-vos un parell racons no massa habituals, aquest cop de Kaunas, vaja de fet seran quatre. Més enllà de la plaça de l’ajuntament, el casc antic de la ciutat, el castell o l’església de Sant Miquel Arcàngel, tot passejant per la ciutat vàrem veure algunes coses curioses, alguns racons que ens varen cridar l’atenció. Aquí en teniu quatre.


No em direu que aquestes tres cabines de telèfon no son originals?

... i què me’n dieu d’aquesta casa, amb les finestres pintades?

...Ara  que....  aquests tres vells sortidors de benzina fa goig, no?



... i aquesta teulada? tant simpàtica ella, amb aquestes ones lleus

MASIES. Les cases de la terra -7- MAS CERDÀ

Mas documentat des de 1160 quan encara eren dues cases, els masos Cerdà Jussà i Cerdà Sobirà pertanyents als terrenys dels Castell de Sant Martí. Al s. XVI van passar a dependre del mas Rovira de Dalt, i es van unir en una sola. El gran casal que coneixem avui data del 1750, tot i que ha estat un mas que ha viscut moltes renovacions i ampliacions.

Antic corró

El Mas Cerdà és bon exponent de les gran masies catalanes, envoltades de masoveries independents i , fins i tot  se sap que durant una llarga època va disposar d’una torre de defensa.  

   

Monument a Ildefons Cerdà. Centelles. 2010. esc. J. Diez.

El 1815 hi va néixer l’enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà, que va heretar la casa el 1850.

Tres racons de Nova York

Viatjarem avui a Nova York , però veurem tres racons que no són pas els més coneguts. Tres  indrets diferents, de diferents èpoques, estils i utilitats. Una esglèsia del s. XIX , un hotel de l’any 2002 i un edifici d’apartaments del 2005. Som-hi!

Christ Church de Cobble Hill.

Seguint un disseny de Richart Upjohn ( el mateix arquitecte de la Trinity Churh de Wall street, el 1842 es va consagrar aquest petita església.

El 1916 L. C Tiffany (dels Tiffany de tota la vida) va fer-ne el vitralls, que malauradament van desaparèixer en un incendi l’any 1939, quedant-ne només un de sà i estalvi.

Westin New York at Times Square.

Un espectacular edifici de 49 plantes , (4 del complex d’entreteniment e-walk, i 45 d’hotel), portat a terme pels arquitectes Bernardo Ford-Brescia i Laurinda Spear l’estudi Arquitectonica. Finalitzat l’any 2002 està destinat a esdevenir una de les noves icones de la ciutat.

 

 

Astor Place .

Edifici del 2005 , de 21 plantes, d’us residencial i comercial seguint un projecte de Gwathmey Siegel & associates, amb Ismael Leiva com a arquitecte associat. De formes curvilínies i façana de mirall, no us recorda una mica les torres Trade?

 informació extreta de:

http://cchf.tripod.com/history.html

http://www.arquitectonica.com/

http://www.gwathmey-siegel.com/firm/firmprofile.html