Una pinzellada de Perugia

Si us allargueu un dia a Perugia , capital de l’Umbria, m’agradaria que aquesta petita aportació nostra us fes servei. A part de la monumental (monumental per esplèndida, no pas per dimensions) plaça 4 de Novembre (o piazza grande) amb la fontana Maggiore, la catedral de San Lorenzo , i l’impressionant Palazzo dei Priori (no us podeu la sala dei notari), us recomanen que us lligueu fort les sabates i us disposeu a caminar pels seus carrers, carrerons i places. Descobrireu infinitat de tresors. Molts més que aquests quatre que ara us ensenyem.











Abbazia de San Pietro. Abadia benedictina fundada el segle X







Rocca Paolina, fortalesa construïda al s.XVI, per ordre del papa Pau III. Va ser destruïda i reconstruïda durant el s.XIX. Avui per avui “només” queda la part subterrània. És de visita obligada.







Església de Sant Ercolano. (1297 -1327) construïda a tocar de les muralles etrusques. Una impactant mola octogonal amb un cert aire de torre defensiva.



Porta san Pietro. Una de les portes medievals de la ciutat s. XIII –XIV



Can Remissa

Can Remisa, també coneguda com a Colònia Rusiñol, és un recinte emmurallat a on hi ha l’antic economat, el magatzem, la nau de la fàbrica..... En el seu temps van viure-hi una seixantena de persones, però dels habitatges dels treballadors no en queda res.

 

La casa del amo, coneguda com a can Faluga, va ser construïda pels volts de 1880 per la familia Rusiñol   on hi va viure uns anys l'escriptor i pintor Santiago Rusiñol, moltes vegades acompanyat pel seu amic Ramon Casas.

KAUNAS. Uns petits detalls

Tornem avui a presentar-vos un parell racons no massa habituals, aquest cop de Kaunas, vaja de fet seran quatre. Més enllà de la plaça de l’ajuntament, el casc antic de la ciutat, el castell o l’església de Sant Miquel Arcàngel, tot passejant per la ciutat vàrem veure algunes coses curioses, alguns racons que ens varen cridar l’atenció. Aquí en teniu quatre.


No em direu que aquestes tres cabines de telèfon no son originals?

... i què me’n dieu d’aquesta casa, amb les finestres pintades?

...Ara  que....  aquests tres vells sortidors de benzina fa goig, no?



... i aquesta teulada? tant simpàtica ella, amb aquestes ones lleus

MASIES. Les cases de la terra -7- MAS CERDÀ

Mas documentat des de 1160 quan encara eren dues cases, els masos Cerdà Jussà i Cerdà Sobirà pertanyents als terrenys dels Castell de Sant Martí. Al s. XVI van passar a dependre del mas Rovira de Dalt, i es van unir en una sola. El gran casal que coneixem avui data del 1750, tot i que ha estat un mas que ha viscut moltes renovacions i ampliacions.

Antic corró

El Mas Cerdà és bon exponent de les gran masies catalanes, envoltades de masoveries independents i , fins i tot  se sap que durant una llarga època va disposar d’una torre de defensa.  

   

Monument a Ildefons Cerdà. Centelles. 2010. esc. J. Diez.

El 1815 hi va néixer l’enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà, que va heretar la casa el 1850.

Tres racons de Nova York

Viatjarem avui a Nova York , però veurem tres racons que no són pas els més coneguts. Tres  indrets diferents, de diferents èpoques, estils i utilitats. Una esglèsia del s. XIX , un hotel de l’any 2002 i un edifici d’apartaments del 2005. Som-hi!

Christ Church de Cobble Hill.

Seguint un disseny de Richart Upjohn ( el mateix arquitecte de la Trinity Churh de Wall street, el 1842 es va consagrar aquest petita església.

El 1916 L. C Tiffany (dels Tiffany de tota la vida) va fer-ne el vitralls, que malauradament van desaparèixer en un incendi l’any 1939, quedant-ne només un de sà i estalvi.

Westin New York at Times Square.

Un espectacular edifici de 49 plantes , (4 del complex d’entreteniment e-walk, i 45 d’hotel), portat a terme pels arquitectes Bernardo Ford-Brescia i Laurinda Spear l’estudi Arquitectonica. Finalitzat l’any 2002 està destinat a esdevenir una de les noves icones de la ciutat.

 

 

Astor Place .

Edifici del 2005 , de 21 plantes, d’us residencial i comercial seguint un projecte de Gwathmey Siegel & associates, amb Ismael Leiva com a arquitecte associat. De formes curvilínies i façana de mirall, no us recorda una mica les torres Trade?

 informació extreta de:

http://cchf.tripod.com/history.html

http://www.arquitectonica.com/

http://www.gwathmey-siegel.com/firm/firmprofile.html

Casa Comalat. Barcelona

Edifici modernista , obra de l’arquitecte Salvador Valeri i Popurull, de l’any 1906 – 1911.


Es de destacar el fet que les dues façanes de la casa són totalment diferents.

La façana principal ( Avinguda Diagonal) respon a criteris urbans clàssics. És simètrica i està abundantment decorada amb escultures.

És de remarcar el frontó, amb garlandes que l’emmarquen, ressaltant les finestres ovalades i les figures de dóna que el limiten.

 
 

La façana posterior (Carrer Còrsega), està clarament influenciada per l’obra d’en Gaudi, amb un aspecte molt més lleuger, abundància de ceràmica i vitralls i profusió de colors.

Tot i constar al catàleg del patrimoni de Barcelona és un obra no molt coneguda, però interessant.

Bell Esguard (Casa Figueras)

Entre 1900 i 1909 Antoni Gaudí va construir per a la família Figueres, a instàncies de la Senyora Maria Sagués , la coneguda torre del Bell Esguard. El nom , no cal dir-ho , l’hi ve donat per la magnífica vista que des d’aquí es té de la ciutat.

Diuen les cròniques que aquest projecte va tenir una significació especial per en Gaudí, pel fet de construir-se en el mateix lloc a on hi havia les restes d’un castell, residència d’estiu de l’últim rei de la dinastia catalana Martí, “l’humà”. Aquest fet va portar-lo a idear una casa amb aspecte de castell gòtic, com a homenatge a la història.

Detall del vitrall de l'entrada

Destaca la creu de quatre braços, element força habitual a les construccions gaudinianes. Aquest creu va haver de ser desmuntada i reforçada l’any 2008 perquè s’hi van trobar esquerdes que amenaçàven la seva estabilitat. La polèmica va venir quan es va insinuar que les deformacions de la creu eren degudes a les explosions per a construir una canonada d’aigua que havia fet l’ajuntament a Collserola. Els responsables polítics van assegurar que eren degut a l’esgotament de materials i a "l'arriscada" estructura de la torre.

Detall de la creu de quatre braços