PRIMER ANIVERSARI

Ja fa més d’un any que varem començar aquest blog (8-XI-08).

Moltes gràcies per les 2864 visites (tot i que més de dues i més de tres son nostres).

Moltes gràcies, especialment a tots aquells que en un moment o altre heu fet algun comentari.

Amb el vostre permís i el vostre suport continuarem per aquí una mica més.

Barcelona, un altre cop.

Avui, tornem a fer un tomb per Barcelona.
Potser es tracta d'anar per les nostres ciutats i els nostres pobles amb el mateixa esperit que mantenim quan estem a fora. Passejar, mirar, badar...

Tot passejant ens trobarem amb autèntiques meravelles arquitectòniques.

Com sempre aixó només és una petita mostra del que ens ofereix la ciutat, però... de mica en mica...

C/ Mallorca. Casa Vallet i Xiró. 1912 -13 Arquitecte Josep Mª Barenys i Gambus

Trav. Gràcia. Modernista. 1900. Arquitecte Sebastià Gelabert Serra. (informació obtinguda gràcies a en Jordi Carbonell)

Carrer Paris. Modernista. 1905. Aquitecte Jaume Torras i Grau

Plaça Bonanova. D'aquest edifici ho desconeixem tot. No sabem ni l'any, ni l'arquitecte ni res de res. Si hi ha algú que en sap alguna cosa i ens ho vol fer saber...

Temples Bàltics

Al trobar-nos davant de les esglésies ortodoxes el primer que ens crida l’atenció són les seves cúpules. Pel que hem pogut saber tant el número de cúpules, com el color són simbòlics; així habitualment una cúpula sola simbolitza un sol Déu, tres la santíssima trinitat, cinc a Crist ...
Igualment el color daurat és la glòria, el verd l’esperit sant o els sants, el blau la verge Maria, tot i que també representa el cel ...


Fins i tot la forma que tenen aquestes cúpules també té un significat, si tenen forma de ceba diuen que és una flama que ens il.lumina i, en canvi si tenen forma de casc simbolitzen la lluita de l’església contra les forces del mal.

Sigui com sigui, indiquin el que indiquin, ...o no! , el que no es pot negar és que es tracta d’uns edificis singulars que atrauen especialment l’atenció.

Liepaja. Letònia Catedral ortodoxa de Sant Nicolau.
Riga. Letònia. Catedral ortodoxa. Església de la nativitat de Crist.

Durant l’ocupació soviètica, aquest temple va ser un observatori astronòmic.

Vilnius. Lituània. Església ortodoxa de St. Miquel i St. Constantí.

Vievis. Lituània. Església ortodoxa de Nostra Senyora.

Vilnius. Lituània. Església ortodoxa de l'Aparició de la Mare de Déu.

Fins i tot el temples catòlics també estan guarnits amb espectaculars cúpules.

Vilnius. Lituània. Església catòlica de St. Pere i St. Pau.

Kaunes. Lituània. Església catòlica de St. Miquel Arcàngel.

Santa Eugènia del Congost

L'església existia ja el 1038; era la capella de l'antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia. La formació d'un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebréssin missa el diumenge des del s XVII.
El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent i fou ampliada al mateix s XIX . (enciclopèdia catalana).
Com la pràctica totalitat d’esglésies de la zona fou saquejada i cremada l’any 1936.

Dues cases a tocar de l'església . HDR lleu

Detall d'una finestra de la casa més pròxima a l'església.

CRITS DE PEDRA

Us sona l’Art Nouveau?.
Vindria a ser el nostre Modernisme.
Arreu d’Europa aquest corrent artístic de finals del XIX, princips del XX pren diferents noms, però si fa no fa els principis són el mateixos. (Jugendstill a Alemanya, Sezession a Austria, Liberty a Anglaterra...) De fet, es tracta d’una reacció romàntica, llibertària contraposada a l’eclecticisme acadèmic regnant fins a les hores. Prou rotllo.

Riga té un parell de carrers plens d’edificis amb cariàtides, màscares, dimonis, bèsties... Avui ens volem dedicar només a les imatges de cares que estant cridant.

Com hem vist, molts d’aquest edificis ja estan rehabilitats però encara en queden per refer, fet que no vol dir que no tinguin el seu encant.


Per últim una del que segurament és l’edifici més conegut. No està cridant però ens ha vingut de gust posar-la. Serà com un avançament d’un proper post.

Barcelona. Les Saleses

Està considerada l'obra cabdal de l'arquitecte barceloní Joan Martorell i Montells, mestre d'Antoni Gaudí.

L'església és de planta de creu llatina, amb cimbori i àbsis heptagonal. Presenta una solució propia pel campanar, situant-lo a la façana amb accés directe des de la base. L'obra combina materials de procedència diversa, tècnica que més tard també utilitzarà el modernisme.

L'edifici fou construit com a monestir de Visitació de Maria entre 1878 i 1885.


Durant la setmana tràgica de 1909 i la guerra civil va patir greus desperfectes i les monges el van abandonar. El 1923 el monestir el va adquirir l'Institut dels Germans Maristes, i, després d'una reconstrucció i remodelació el va convertir en col.legi.

Durant el 1945 l'església ja va acollir la parroquia de St. Francesc de Sales.


Els anys següents va patir un fort deteriorament fins que els anys 80 un incendi va deixar el temple en un estat lamentable.


La restauració i neteja de l'interior i exterior de l'església va anar des del 1991 fins al 2001 quan es va deixar (més de 100 anys després de la seva cosntrucció) amb l'explendor que podem veure ara.

Als Països Bàltics parlen Català.

Avui us presentem un post diferent, una mica divertit, per fer passar millor els primers dies de tornada a la normalitat.
I si ens ho permeteu el dediquem una mica especialment a la Filla d’en Manel, perquè sap veure més enllà de les paraules i, també, l’hi agrada jugar-hi, i a un tal D. Tall Ista, perquè ell n'hauria vist més, segur.

A estones, voltant per Letònia i Lituània ens feia l’efecte que parlaven en català. Vet aquí algunes mostres.


Per si no ho veiem massa clar, no hi ha dubte. (Lituània)


Aixó podria ser allà on van a morir els dofins (, o no.) (Letònia)

Els mòbils de Lituània son divertits, son “mòbils-iuju”, amb un nom així no poden ser tristos. (Lituània)

Les coses tal com sonen. (Lituània)

En aquesta botiga podrien vendre cançons, no? (Letònia)

De vegades no calen paraules o, per si no s’entenen ja sabem allò d’una imatge...
(Letònia)

I encara n’hi havia més però alguns se’ns van escapar, recordo per exemple “autoskola” en Letó, o una botiga que vèiem quasi cada dia que es deia “casa nostra”, i de tant veure-la no l’hi varem fer cap foto. Serà qüestió de tornar-hi alguna hora. (ha ha).