Carretera i Manta

Una mica de relax.

2012-01-19T02:24:00.001-08:00

L'anterior post va ser carregat de lletra, i els que vindran d'aqui uns dies també ho seràn: molta lletra i poques fotos, així és que ara toca fer un parèntesi.
Una mica de relax.
Ens a anem a fer una volta en barca pel llac d'Iseo.

Abrigueu-vos!

Isola San Paolo

Peschiera Maraglio (MonteIsola) i Sulzano

Isola di Loreto

Port de Pilzone

La Quinta Forca

2012-01-07T10:30:00.000-08:00

Durant l’edatmitjana i fins a mitjans segle XIX, la ciutat de Barcelona tenia entre els seusprivilegis el d’ajusticiar els malfactors. Amb aquesta finalitat tenia demanera permanent primer quatre i després cinc forques, a diferents entrades dela ciutat i així servien , de passada d’avís a aquells que s’hi apropaven amb males intencions.

Segons Huertas Claveria: “En temps molt reculats, en cadascun dels quatre camins principals que duiena Barcelona hi havia un element més aviat sinistre: una forca. Un dels caminsmés coneguts era el que venia de Sants, que passava per un petit coll conegutprecisament com a coll dels Forcats, on més endavant s'hi instal·laria la CreuCoberta per purificar-lo.

Era ben clar que, a més de considerar la ciutat unarxiu de cortesia, les autoritats volien demostrar que qui la feia la pagava.Asseguren que també hi havia hagut forques al que avui coneixem com a Pla dePalau, aleshores una mena de porta de la ciutat que donava al mar, per advertirels mariners de què li esperava a qui cometés un greu delicte.”

D’aquesta de Pla de Palau se sap queel 1382 els veïns van demanar al rei que la traslladés. Les altres dues forquesestaven al portal de Sant Antoni i al pla de la Boqueria, ja que també esconsiderava un bon lloc per a penjar als sentenciats: Per a més escarni, a prop d’un escorxador.

Però... i la quinta forca????

Continua Huertas Claveria:

“A més de les quatre forques situades als camins que anaven a Barcelona,es va decidir aixecar-ne una cinquena al camí que duia de la ciutat cap alVallès, que després va ser la carretera de Ribes i més tard l'avingudaMeridiana. La quinta forca es va situar en el turó de la Trinitat, coneguttambé com Finestrelles, en un terreny propietat del duc de Montcada que per ala majoria de ciutadans quedava molt lluny; tant que es va fer popularl'expressió «sembla que és a la quinta forca»per indicar que hi havia una grandistància fins a un lloc.

S'hi va fer construir amb la mateixa idea que lesaltres quatre: perquè era un camí força concorregut, en aquest cas per aquellsque arribaven del Vallès o que hi anaven provinents de Barcelona. Així es voliaavisar els nouvinguts del que podia passar en cas que algú actués com unmalfactor. “

El 1994-95 es va instal.lar una reproducció de la creude terme de Sant Andreu de Palomar, al coll de Finestrelles, a on aproximadament es pensa que hi havia la quinta forca i on possiblementtambé hi havia una fita o creu marcant el terme de Barcelona.

El 2009 la creu es va traslladar uns 200 metres a causad’unes obres.

Creu de Terme de Sant Andreu de Palomar. Coll de Finestrelles

Detall

Info:

Huertas Claveria, Josep Maria. Mites i gent de Barcelona. Ed. 62.

http://modernistespuntcom.blogspot.com

http://w110.bcn.cat/portal/site/SantAndreu/

http://vivianita.cadiretes.cesca.cat/index.php/Finestrelles/index

La Garriga. L’explosió de l’estiueig. (2)

2011-12-20T09:01:00.000-08:00

Reprenem el nostre passeig per La Garriga allà a on el vàremdeixar: La Torre Iris. Encarregada per la senyora Cecilia Reig i Argelagós aManel Joaquim Raspall el 1910. Adiferència d’altres cases aquesta no és un únic habitatge, sinó que són trescases independents que va fer construir per a llogar-les.

Torre Iris en semi contrallum

Detall dels esgrafiats del pis superior, la barana de la terrassa i el coronament de forja

Del conjunt destaca la torre-mirador, que conté l’escala.Són d’assenyalar els esgrafiats de les façanes i el treball de forja de totl’edifici, sense deixar de parlar de les capricioses formes de les xemeneies il’original balcó triangular del carrer Figueral.

Sota balcons amb ceràmica.

Xemeneia

____

Al costat, formant part del que es coneix com a “IllaRaspall” hi tenim la magnífica Casa Barbey. Diuen els experts que es tracta dela millor obra de M. Joaquim Raspall. Aquesta torre d’estiueig, encarregada peren Juli Barbey i Poinsard, president de la companyia d’indústries agrícoles data també de 1910.

I... si a la Torre Iris vàrem començar amb el timbre, aratambé picarem a la porta.

Timbre exterior de la Casa Barbey

L’edifici s’agrupa alvoltant d’un cos principal en el que es coneix com a planta concentrada. Ens presentaun joc de volums sobresortint una torre mirador i les cobertes amb quatrenivells i diferents orientacions, totes elles amb ceràmica vidriada.

De l’exterior són de remarcar les decoracions ceràmiques queemmarquen les finestres, el rellotge de sol i el plafó de trencadís dedicat a SantJordi, obra de Lluís Bru, seguint el dibuix de Joan Triadó.

Un altre element a destacar del jardí són les jardineresrevestides de trencadís de la llotja d’entrada, que s’enllacen entre elles iamb les columnes del porxo. I un sense fi de detalls aquí i allà que fan quesigui un plaer acostar-s’hi per mirar-se-la un cop i un altre. A cada mirada unnou “descobriment”.

Ara marxem, deixem La Garriga però... tornarem.

Info: Diputació de Barcelona i Ajuntament de La Garriga

LA GARRIGA. L’explosió de l’estiueig. (1)

2011-11-27T09:44:00.001-08:00

A finals del segle XIX principis del XX La Garriga , juntamb altres poblacions properes, va esdevenir un indret de referència per bonaparts dels industrials, juristes, metges i comerciants rics de Barcelona.

Era època de casad’estiueig per les famílies benestants. Uns van optar, com ja hem vist, pel projecte innovador de l’Avinguda delTibidabo. D’altres els va semblar millor marxar lluny i així “desconnectar”millor del tràfec de la gran ciutat. I tot plegat va coincidir amb elcreixement i acceptació social del modernisme.

La Garriga, afavorida per la seva tradició d’aigües termals,va convertir-se en un dels llocs escollits per aquesta societat ambpossibles. Relativament a prop de laciutat i prou ben comunicada era un lloc perfecte per passar els estius entre trobades literàries, petitesfestes privades, i algun que altre contacte productiu.

Per sort nostreencara queden avui en dia força mostres dels edificis on aquells senyors deciutat anaven a passar-hi uns dies. Fem un primer tastet.

Casa Pere Serra i Pons. Arq. Manel J. Raspall i Mayol 1910.

És un edifici molt gran, que correspon a les primeresèpoques d’en Raspall, i que ens ensenya unes formes neo-barroques poc habitualsen la seva arquitectura. A primer cop de vista, a part de les seves dimensions destacaríem la coberta, a doble vessant amb teulavidriada i les xemeneies de formes capricioses recobertes amb trencadís.

Façana Principal

Les xemeneies i la teulada

La porxada

Casa Joan Colom i Capdevila, també coneguda com a CanDurall. Arq. Manel J. Raspall iMayol 1905.

Aquesta és una casa d’estiueig més aviat petita, sense massaelements arquitectònics destacables, més enllà de la decoració de la façana amb sanefes ceràmiques. En canvi a on hi haun treball digne de fer-ne menció és en els ferros forjats de dels finestres ila tanca del jardí, seguint els paràmetres modernistes pel que fa a formes idisseny.

Façana principal

Detall de la barana d'una finestra

Reixes de la tanca del jardí.

Per acabar us deixem un petit detall per anar fent boca dela Torre Iris: El timbre.

Lovere: Una sorpresa

2011-10-23T09:52:00.000-07:00

Queda lluny, vaja, no és que quedi lluny, més ben dit no és un lloc que vingui de passada. Però acostar-se fins a Lovere paga la pena.

La veritat és que hi vàrem anar quasi de casualitat. Desprès de voltar pel llac, el fred va començar a passar factura i s’havia de fer una parada per a recuperar la temperatura. Tant l’Emma com jo ens vàrem estimar més anar a fer una volta que no pas ristrettos, macchiatos, capuccinos o el que sigui.

Aquí us en fem quatre pinzellades.

Torre del Orologio. Plaça de Vittorio Emanuele II. Palau podestarile, a on hi havia fa anys la seu de l’alcaldia. A la façana s’hi pot veure un fresc (còpia) amb un lleó símbol del temps de dominació del Veneto (República de Venècia) . L’original, conservat a l’ajuntament, data de 1442.

Un racó de la part medieval.

Santuari de Santa Vicenza Gerosa i Santa Bartomea Capitanio, fundadores de la congregació de germanes de Maria Bambina. Edifici d'estil neogòtic de finals dels anys 30 (consagrat el 1938). És de destacar la torre, qua fa vint metres i acaba en agulla.

Ja marxant, el llac en ofereix una bona vista del poble, destacant-hi el Palazzo Tadini- Edifici neoclàssic fet construir per comte Luigi Tardini el 1821 juntament amb una capella per acollir les restes del seu fill mort. Es va obrir al públic com a museu el 1828 essent un dels més antics de la Llombardia. La galeria alberga una rica col·lecció de porcellana d'Itàlia i d'Europa i una àmplia selecció de pintures de l'escola llombarda i veneciana del segle XIV al XVIII, amb obres de L. Veneziano,B. Jacopo, Tintoretto, G. Ceruti (il “ Pitocchetto”) etc.

Motius més que sobrats per a tornar-hi amb temps.

Info: Comune di Lovere, www.borghitalia.it

Mercats i Teulats

2011-08-29T11:39:00.000-07:00

Mercat de Santa Caterina. Està situat al solar que hi havia hagut el convent de Santa Caterina.Data del 1848, i en foren arquitectes en Josep Mas i en Josep Buxareu. D'aquest primer edifici només es conseven la façana i els laterals. El 2005 es va remodelar tot seguint un projecte d'Enric Miralles i Benetta Tagliabue.

Mercat del Born. Edificat entre el 1874 i 1878 segons un projecte d'Antoni Rovira i Trias. L'estructura metàl·lica va ser produïda per la Maquinista Terrestre i Marítima El 1977 es va reformar i va deixar de ser un mercat per passar a ser un centre d'activitats culturals, el 2002 durant l'execució de les obres per instal·lar-hi la Biblioteca provincial de Barcelona s'hi van trobar les restes de la ciutat del s. XVII -XVIII. Donada el seu bon estat i la seva importància, es va aturar el projecte. Ara sembla ser que ja hi ha un nou pla que convertirà l'antic mercat en un museu de l'edat moderna de la ciutat, conservant i valorant el jaciment arqueològic i alhora explicant la realitat i la societat catalana del 1714.

Avinguda del Tibidabo (2)

2011-07-10T10:22:00.000-07:00

Seguim la visita per l’Avinguda del Tibidabo

Casa Ignacio Portabella o Casa Bernat i Creus 1905. Mestre d’obres Josep Perez Terraza. Modernista.

Es tracta d’una torre unifamiliar, de dues plantes pis i una torre-mirador circular coronada amb balustres i garlandes.

Les pintures de l’últim pis , que representen les quatre estacions de l’any, es van poder recuperar amb la darrera rehabilitació, totes menys la que representava l’Hivern, ja que no s’havien trobat cap document fotogràfic o escrit que la descrivís. Es va fer una interpretació seguint els altres models.

Casa Roviralta o El frare blanc. Arquitecte Joan Rubió i Bellvé- Arq. 1903 -13 Restauració 1986-89.

“Casa unifamiliar, resultat d'una profunda reforma de la masia existent anomenada El Frare Blanc, nom que li ve dels antics ocupants i propietaris de l'ordre dels dominics. De l'antiga masia conserva l'estructura i disposició dels volums amb lleugeres ampliacions com són la tribuna, la galeria sobre el jardí i l'esplèndida planta de les golfes, i més concretament la capella, com a peça original amb la seva decoració. La rica i complexa distribució i decoració dels espais interiors és poc apreciable exteriorment, on el protagonisme és assumit pel preciosisme artesanal amb què se solventen els elements constructius tradicionals. Llindes de portes i finestres, balustrades i pòrtics, coronaments i ràfecs, estan resolts amb l'ús de maons i altres materials ceràmics, contrastant amb els paraments llisos emblanquinats”

Torre Salvador Andreu. 1915-18. Arquitecte: Enric Sagnier i Vilavechia. Estil Noucentista

Torre unifamiliar, originàriament per a l'estiueig i en l'actualitat utilitzada com a centre mèdic que consta de planta baixa, pis i golfes.

L'edifici es resol amb un llenguatge classicista d'inspiració francesa, en què la planta de les golfes conforma la coberta, de pissarres amb finestres en mansarda.

La volumetria de l'edifici es resol a partir d'un cos únic molt compacte flanquejat per quatre torres que componen les cantonades, emfasitzant-se amb la solució cupular de les cobertes coronades amb els corresponents parallamps.

El tractament de les façanes es realitza a base d'estucs llisos i material prefabricat en els relleus de les arestes, pilastres, ràfecs i guardapols de finestrals.

(Textos extrets del Web de Patrimoni Urbanístic de Barcelona i Itineraris Tibidabo)

Avinguda del Tibidabo (1)

2011-03-26T11:49:00.000-07:00

Una mica d’introducció.

A finals del segle XIX es va estendre entra la burgesia catalana el costum d’anar a passar els estius fora ciutat. Adaptant les idees d’urbanisme anglès d’Ebenezer Howard que es van conèixer gràcies a la revista “Civitas” i a Cebrià de Montoliu, el Doctor Andreu va endegar la urbanització de la finca coneguda com el Frare Blanc, al peu de la muntanya del Tibidabo.

El 1889 es va constituir la “Sociedad Anónima del Tibidabo” i l’enginyer militar Marià Rubió i Bellvé va dissenyar la zona a modus de ciutat lineal, amb una gran avinguda amb voreres amples, tramvia al centre fent d’eix vertebrador de la zona

El conjunt s'inaugurà l'any 1901, i les construccions que durant les tres primeres dècades de segle s'hi bastiren, són un excel.lent conjunt de l'arquitectura d'estiueig i de primera residència de la burgesia catalana, especialment del moviment modernista, amb obres dels arquitectes Enric Sagnier i Villavecchia, Adolf Ruiz i Casamitjana , Joan Rubió i Bellvé , Josep Puig i Cadafalch , Nicolau Mª Rubió i Tudurí , a més d'altres.

La zona ha sofert una importantíssima modificació d'usos abandonant-se progressivament el d'habitatge excepte en aquells edificis que s'han transformat en plurifamiliars i el de la part alta del conjunt, per acollir usos d'oficines, docents, hostaleria , etc

Residència escola. 1913 Arquitecte Josep Pujol .

Torre unifamiliar d'estiueig i actualment residència d’un col.legi que consta de planta baixa, planta pis i torre de planta circular en l'aresta que conforma un xamfrà. Utilitzant un llenguatge noucentista proper al “beaux arts” francès compon la façana a partir d’aquesta torre, remarcant l’entrada amb la terrasseta superior

Les façanes tenen gran proliferació d'elements ornamentals de formigó prefabricat, coronant l'edifici amb baranes de balustres ritmats i teulades de pissarres amb finestres en mansarda.

Torre unifamiliar de 1915. Arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana

Torre unifamiliar, originàriament d'estiueig, de planta baixa, dues plantes i torre-mirador angular, amb proliferació de volums regulars. L'edifici, tractat amb estucs que imiten carreus conformant paredats comuns, té un caire feixuc, tot i que se'n destaca la lleugeresa del porxo.

Casa Fornells. 1903 . Arq. Joan Rubió i Bellvé. Ampliació de 1940.

Habitatge unifamiliar que, per l'època en què va ser construït i pels materials i elements formals, hem de qualificar com a modernista amb unes façanes de forta influència medievalista. Es desenvolupa en tres plantes esglaonades, formant un volum compacte que queda coronat per una torre-mirador, que s’aixeca sobre l’espai del vestíbul ,de planta rectangular i amb unes galeries adossades formades per columnes.

El medievalisme és present a les façanes, totes de maó vist, en el disseny de l'emmarcament petri de la porta principal, en el de les finestres (bífores i amb guardapols), en les gàrgoles i en les espitlleres. En altres elements, especialment en els ferros, les formes són típicament modernistes.

És un dels edificis més antics i característics del conjunt de l'avinguda.

Casa Arnús ( o el pinar)

Casa Arnús

Tècnicament no està a l’avinguda del Tibidabo, és, de fet la seva continuació però com que aquest és un edifici que em té el cor robat em permeto la llicència d’incloure’l en aquesta entrada.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar , de grans dimensions, voltat per una pineda limitada per una tanca de maçoneria . La porta principal acompanya la casa del guarda, tota ella també de pedra.

La mansió està pensada com un palau-castell. El plànol de construcció s'organitza al voltant d'una estructura en forma de creu amb teulades a doble vessant molt pronunciada, cobertes amb ceràmica vidriada de colors. Diversos cossos amb coberta plana uneixen les ales entre si. A la façana oest hi ha dues torres, una quadrada, amb teulada piramidal i una altre octogonal i emmerletada. Aquesta última havia tingut una coberta punxeguda.

La façana és de pedra i decorada amb esgrafiats.

Tramvia blau (foto penjada aquí gràcies a la idea d'en Manel, el dels fogons)

Informació extreta de www.bcn.es i www.gaudiallgaudi.com

Una pinzellada de Perugia

2011-03-02T09:46:00.000-08:00

Si us allargueu un dia a Perugia , capital de l’Umbria, m’agradaria que aquesta petita aportació nostra us fes servei. A part de la monumental (monumental per esplèndida, no pas per dimensions) plaça 4 de Novembre (o piazza grande) amb la fontana Maggiore, la catedral de San Lorenzo , i l’impressionant Palazzo dei Priori (no us podeu la sala dei notari), us recomanen que us lligueu fort les sabates i us disposeu a caminar pels seus carrers, carrerons i places. Descobrireu infinitat de tresors. Molts més que aquests quatre que ara us ensenyem.

Abbazia de San Pietro. Abadia benedictina fundada el segle X

Rocca Paolina, fortalesa construïda al s.XVI, per ordre del papa Pau III. Va ser destruïda i reconstruïda durant el s.XIX. Avui per avui “només” queda la part subterrània. És de visita obligada.

Església de Sant Ercolano. (1297 -1327) construïda a tocar de les muralles etrusques. Una impactant mola octogonal amb un cert aire de torre defensiva.

Porta san Pietro. Una de les portes medievals de la ciutat s. XIII –XIV

Can Remissa

2011-01-17T09:02:00.000-08:00

Can Remisa, també coneguda com a Colònia Rusiñol, és un recinte emmurallat a on hi ha l’antic economat, el magatzem, la nau de la fàbrica..... En el seu temps van viure-hi una seixantena de persones, però dels habitatges dels treballadors no en queda res.

La casa del amo, coneguda com a can Faluga, va ser construïda pels volts de 1880 per la familia Rusiñol on hi va viure uns anys l'escriptor i pintor Santiago Rusiñol, moltes vegades acompanyat pel seu amic Ramon Casas.

KAUNAS. Uns petits detalls

2011-01-01T11:26:00.000-08:00

Tornem avui a presentar-vos un parell racons no massa habituals, aquest cop de Kaunas, vaja de fet seran quatre. Més enllà de la plaça de l’ajuntament, el casc antic de la ciutat, el castell o l’església de Sant Miquel Arcàngel, tot passejant per la ciutat vàrem veure algunes coses curioses, alguns racons que ens varen cridar l’atenció. Aquí en teniu quatre.

No em direu que aquestes tres cabines de telèfon no son originals?

... i què me’n dieu d’aquesta casa, amb les finestres pintades?

...Ara que.... aquests tres vells sortidors de benzina fa goig, no?

... i aquesta teulada? tant simpàtica ella, amb aquestes ones lleus

MASIES. Les cases de la terra -7- MAS CERDÀ

2010-11-21T08:44:00.000-08:00

Mas documentat des de 1160 quan encara eren dues cases, els masos Cerdà Jussà i Cerdà Sobirà pertanyents als terrenys dels Castell de Sant Martí. Al s. XVI van passar a dependre del mas Rovira de Dalt, i es van unir en una sola. El gran casal que coneixem avui data del 1750, tot i que ha estat un mas que ha viscut moltes renovacions i ampliacions.

Antic corró

El Mas Cerdà és bon exponent de les gran masies catalanes, envoltades de masoveries independents i , fins i tot se sap que durant una llarga època va disposar d’una torre de defensa.

Monument a Ildefons Cerdà. Centelles. 2010. esc. J. Diez.

El 1815 hi va néixer l’enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà, que va heretar la casa el 1850.

Tres racons de Nova York

2010-10-24T10:55:00.000-07:00

Viatjarem avui a Nova York , però veurem tres racons que no són pas els més coneguts. Tres indrets diferents, de diferents èpoques, estils i utilitats. Una esglèsia del s. XIX , un hotel de l’any 2002 i un edifici d’apartaments del 2005. Som-hi!

Christ Church de Cobble Hill.

Seguint un disseny de Richart Upjohn ( el mateix arquitecte de la Trinity Churh de Wall street, el 1842 es va consagrar aquest petita església.

El 1916 L. C Tiffany (dels Tiffany de tota la vida) va fer-ne el vitralls, que malauradament van desaparèixer en un incendi l’any 1939, quedant-ne només un de sà i estalvi.

Westin New York at Times Square.

Un espectacular edifici de 49 plantes , (4 del complex d’entreteniment e-walk, i 45 d’hotel), portat a terme pels arquitectes Bernardo Ford-Brescia i Laurinda Spear l’estudi Arquitectonica. Finalitzat l’any 2002 està destinat a esdevenir una de les noves icones de la ciutat.

Astor Place .

Edifici del 2005 , de 21 plantes, d’us residencial i comercial seguint un projecte de Gwathmey Siegel & associates, amb Ismael Leiva com a arquitecte associat. De formes curvilínies i façana de mirall, no us recorda una mica les torres Trade?

informació extreta de:

http://cchf.tripod.com/history.html

http://www.arquitectonica.com/

http://www.gwathmey-siegel.com/firm/firmprofile.html

Casa Comalat. Barcelona

2010-08-26T02:00:00.000-07:00

Edifici modernista , obra de l’arquitecte Salvador Valeri i Popurull, de l’any 1906 – 1911.

Es de destacar el fet que les dues façanes de la casa són totalment diferents.

La façana principal ( Avinguda Diagonal) respon a criteris urbans clàssics. És simètrica i està abundantment decorada amb escultures.

És de remarcar el frontó, amb garlandes que l’emmarquen, ressaltant les finestres ovalades i les figures de dóna que el limiten.

La façana posterior (Carrer Còrsega), està clarament influenciada per l’obra d’en Gaudi, amb un aspecte molt més lleuger, abundància de ceràmica i vitralls i profusió de colors.

Tot i constar al catàleg del patrimoni de Barcelona és un obra no molt coneguda, però interessant.

Bell Esguard (Casa Figueras)

2010-07-18T03:22:00.000-07:00

Entre 1900 i 1909 Antoni Gaudí va construir per a la família Figueres, a instàncies de la Senyora Maria Sagués , la coneguda torre del Bell Esguard. El nom , no cal dir-ho , l’hi ve donat per la magnífica vista que des d’aquí es té de la ciutat.

Diuen les cròniques que aquest projecte va tenir una significació especial per en Gaudí, pel fet de construir-se en el mateix lloc a on hi havia les restes d’un castell, residència d’estiu de l’últim rei de la dinastia catalana Martí, “l’humà”. Aquest fet va portar-lo a idear una casa amb aspecte de castell gòtic, com a homenatge a la història.

Detall del vitrall de l'entrada

Destaca la creu de quatre braços, element força habitual a les construccions gaudinianes. Aquest creu va haver de ser desmuntada i reforçada l’any 2008 perquè s’hi van trobar esquerdes que amenaçàven la seva estabilitat. La polèmica va venir quan es va insinuar que les deformacions de la creu eren degudes a les explosions per a construir una canonada d’aigua que havia fet l’ajuntament a Collserola. Els responsables polítics van assegurar que eren degut a l’esgotament de materials i a "l'arriscada" estructura de la torre.

Detall de la creu de quatre braços

MASIES: Les cases de la terra -6 - L'OMS

2010-05-06T23:22:00.000-07:00

D’aquest gran casal, m’haureu de disculpar, però no n’he pogut trobar massa informació. Tot està una mica per aquí una mica per allà. Amb tot vull creure que encara en sortirà un post mitjanament correcte.

Situat pràcticament al centre geogràfic del terme de Gurb, el mas Oms compleix amb totes les característiques històriques de les masies.

Apareix documentada el 955 quan els marmessors del sacerdot Elmon van donar a l’església de St. Andreu 1 casa, 1 cort, 1 hort i 2 peces de terra de la vil.la d’Oms.

El nom de la casa prové com moltes d’aquelles èpoques del lloc a on estava situada. Era una manera de localitzar-les.

Se sap que el 1487 el batlle (1) de Gurb era en Pere d’Oms, quan seguint amb la tradició va convocar a una reunió de la universitat (2) a tots els prohoms del terme per escollir la terna que es presentaria al batlle general de Catalunya, a fi efecte que aquest en tries un per als propers 3 anys.

De la riquesa de la casa en dóna fe els imports que pagaven en concepte de talla (3), situats entre el 1,50% i el 1,99% del total recaptat l’any 1564 i de més del 2% els altres anys que s’aplicà (1564, 1656, 1661, 1681, 1719, i 1738)

La seva estructura actual segurament data del s.XVIII, amb 2 pisos de galeries al cos central i un ample barri.

1.- batlle. No només era el recaptador sinó que també era el representant del senyor, i encarregat d’impartir judica en delictes menors i de promulgar, aplicar i regular les normes per a la bona convivència dels veïns.

2.- universitat entès com a reunió dels caps de casa i funcionant de fet com poder civil de la vila o del terme. Se’n té coneixement des del s.XIII, i se l’hi reconeixien alguns privilegis i una certa representativitat davant el poder reial, senyorial o tercers. Una mena de corporació municipal, vaja.

3.- talla. Impost veïnal extraordinari (tot i que utilitzat amb molta freqüència) destinat a satisfer les exigències financeres del monarca i suplir la manca de recursos de la hisenda local. Era decidida, organitzada i cobrada pel mateix consell municipal. A Gurb s’aplicava el sistema “per sou i liura” (es feia una comparativa de totes les cases, que prèviament havien declarat els seu inventari de bens i propietats i es decidia quan aportava cada mas)

La informació ha estat extreta, bàsicament de:

CANADELL, Gerard i altres. Ajuntament de Gurb. “Gurb. Un poble arrelat a la terra”. Edicions L’Àlber s.l. 2002

Ponte Vecchio. Florència

2010-04-24T10:51:00.000-07:00

Símbol de Florència, el ponte vecchio és el pont de pedra en arc segmentat més antic d’Europa. Va ser construït pels volts de 1170 sobre la base d’un antic pont de fusta, i posteriorment reconstruït en diferents ocasions (1222, 1322, 1333) degut a que les riades del Arno el malmetien. El disseny actual data del 1345 i es creu que és obra d’en Taddeo Gaddi.

Des d’un bon principi va acollir locals i punts de venda. Primer adobers, peixaters i carnissers. Tots aquest oficis comportaven unes olors diguem que poc agradables als narius de la rica Florència i el 1565 Cosimo de Medici va fer construir un corredor que comuniqués directament el Palazzo Vecchio amb el Palazzo Piti amb l’excusa de connectar directament els centres politics i administratius amb les seves estances. Així nasqué , de mans de Giorgio Vasari el conegut “corridoio vasariano”, que fa més d’un quilòmetre de llarg. El 1593 el gran duc Ferran I va ordenar fer fora del pont, definitivament aquests comerços, i van ocupar el seu lloc orfebres i joiers monopolitzant, encara avui dia el pont.

Amb la retirada de les tropes nazis el 1944, va ser l’únic pont de Florència que no es va aterrar. Diuen que per ordre expressa de Hitler.

Sigui com sigui, tant de nit com de dia, paga la pena anar a fer-hi una volta.

Vista des de la Galeria dels Uffizi. Es pot observar perfectament el corredor Vasariano per sobre del lungarno dels Archibusieri.

Imatge des del Ponte a la Carraia

Informació extreta de > http://it.wikipedia.org/wiki/Ponte_Vecchio i

de > http://numberonestars.com/travel/ponte_vecchio_florence.htm.

Barcelona. Carrer Balmes.

2010-04-02T03:55:00.000-07:00

Dius... avui em vindria de gust anar a veure algun edifici però... no vull caminar massa, em fan mal les cames (per exemple) ... Doncs, cap problema: Vas fins a Barcelona ( si no és que ja hi estiguis) i tens tots aquest edificis, de l’època modernista, al mateix carrer, a tocar l’un de l’altre.

Estem al carrer Balmes, entre València i Mallorca.

Edifici del 1908. Arquitecte J.B. Pons i Trabal. Crec que son de destacar la rica ornamentació floral de tota la façana i els esgrafiats. He llegit que també es digne de remarcar la manca de simetria que mostra.

Detall balcó i esgrafiats, núm 81

Detalls del edifici del núm. 85

Ja ho heu vist?, doncs ara ... Sorpresa !!!! : Entre aquests edificis n’hi ha un altre, també modernista, de l’any 1905-6 que no apareix en aquest post. És la casa Larcegui, de l’arquitecte E. Mercader i Sacarella. Si el voleu veure... ja ho sabeu, carrer Balmes entre Mallorca i València.

Madrigal de las Altas Torres. Extramuros.

2010-03-22T08:27:00.000-07:00

“Las torres de la muralla de Madrigal se recortaron en el horizonte y un suspiro se escapó del pecho de María, siendo acompañado por otro de Joaquina. Volvían al hogar después de un largo viaje que había durado cinco meses. (...)
Habían transcurrido seis largos años sin que ningún acontecimiento especial turbara la tranquilidad de su retiro. El monasterio seguía siendo el único motivo de la alegrías y preocupaciones de María. (...)
Desde la torre, a la que seguía subiendo para meditar y, de paso, contemplar el atardecer, María podía ver los tejados del palacio del rey Juan, segundo de su nombre. “
Paràgrafs extrets de “La Abadesa. Maria, la Excelenta”, de Toti Martínez de Lezea.

La lectura d’aquest llibre va contribuir molt al viatge fins a Madrigal de las Altas Torres. Estàvem per Castella i no vam deixar passar l’oportunitat d’arribar-nos-hi. I, podeu donar per cert, que s’ho va valer.

Us presentem ara unes quantes imatges del que queda del convent d’Extramuros. Un lloc impressionant.

L’edifici data del segle XIV. Si voleu conèixer una mica la seva història podeu a anar a http://www.guiarte.com/noticias/el-convento--de-extramuros-de-madrigal.html.

Escut de Gaspar de Quiroga, Arquebisbe de Toledo i Inquisidor general 1577-1594

Un lloc que, si no s’hi fa res aviat tampoc en quedarà res, com ha passat fa poc a la torre del homenatge del castell de Constantina tal i com ens explica la nostra amiga MªAngeles al seu blog: http://doenjo.blogspot.com/2010/03/la-historia-por-los-suelos.html
Enllaç noticia mobilització ciutadana a Madrigal: http://www.madrigal-aatt.net/info/info/resultados.asp?msgid= 2108

Santuari de Montserrat. Montferri

2010-03-05T03:54:00.001-08:00

Va ser iniciat el 1926 segons projecte de l’arquitecte modernista Josep Mª Jujol, deixeble de Gaudí. Les obres s’aturaren per motius econòmics el 1931, i desprès la guerra i la postguerra van deixar-lo en l’oblit, fins el punt que quasi va caure. A mitjans dels anys 80 es va re-emprendre la seva construcció acabant a finals de segle.

Jujol volgué fer una obra molt lligada a la terra, que suggerís elements naturals del medi, i que representés la muntanya de Montserrat. Es va edificar amb una barreja de ciment, sorra i carbonet que l’hi ofereix una tonalitat semblant a la de muntanya sagrada.

Backstage -1- . Egipte

2010-02-25T20:25:00.000-08:00

A vegades, al anar a un lloc tenim la sensació d’estar en una mena de decorat. Com si la realitat no fos ben bé allò que ens estan ensenyant. És una sensació que , per exemple, hem notat de manera bastant acusada en llocs tant distants i diferents com Lituània i Egipte, per motius ben diferents l’un de l’altre però la percepció ha estat la mateixa. ...i , de fet, només sortir una mica dels carrers que “et volen” ensenyar, sovint anant tant sols al carrer de darrera , o fer una mica de volta ja veus un altre món, una altre realitat.

Vindria a ser els que els anglesos en diuen backstage, però no entès com a entre bambolines, sinó com a darrera l’escenari. Aquí no tot és polit i net, ni brillant, ni restaurat. És a on hi ha la vida, els racons, la pols, les cases a mig caure, els velles andròmines...

De la mateixa manera, Barcelona és la Sagrada Família, però també el carrer Romans que no té rés d’especial , o els habitatges que encaren queden a CanTunis. (sense que ningú se m’enfadi)

Avui ens anem, doncs al “backstage” de Egipte.

Luxor

Mahamid.

El Caire.

Camí de Saqara

Hauamdiya

MASIES : les cases de la terra -5- LA TORRE D'EN FRANCH

2010-01-24T07:55:00.000-08:00

Expliquen les llegendes que els amos de la casa, fa molt molt temps es van aventurar a fer un viatge per l’Orient. Diuen que, sovint, les van passar magres però que també van tenir temps per establir contactes amb la reialesa. Però no una reialesa de pa sucat amb oli, no! Ni més ni menys que amb els Tres Reis d’Orient, que també estaven de viatge per aquelles terres. Va ser tanta l’amistat que els amos de la Torre d’en Franch i ses majestats van fer que els van convidar a casa seva. I així, cada any els reis preparen la seva comitiva, amb els patges, els portadors de torxes, les carrosses engalanades.... tot, a la Torre d’en Franch i surten cada dia 5 de Gener al vespre per que tots els nens i nenes de Vic els hi puguin donar la benvinguda.

La Torre d'en Franch.
En el seu temps va ser un dels grans casals de Vic. La torre d’en Franch és espectacular vista de qualsevol cantó. La seva estructura quadrada la fan contundent, la seva situació dalt d’un turonet imponent.
El 1919 l’arquitecte vigatà Josep Mª Pericas hi va construir l’església que hi ha a la part posterior. (consagrada el 1926). L’interior està decorada pel pintor Llucià Costa Bosch.
És propietat privada i no s’hi pot accedir.

Un dels vigilants és aquesta fera ferotge.

BESTIOLES -3-

2010-01-10T08:35:00.001-08:00

Hem de donar per fet que la majoria d’animalons que hi ha escampats per tot arreu son bestioles mítiques ( tipus lleons alats, aus fènix o dracs). Donem-ho!

Donem també per fet que hi ha altres cases decorades amb animals, diguem-ne normals i corrents (de l’estil de cavalls, gossos, gats, ocells...) Fet!

Doncs ... per aquest món de Déu també podem veure escampats per teulades animals, diguem-ne més curiosos. Vegeu, si no!

Londres

Folgueroles

Londres

Una volta per Lovaina

2010-01-01T11:45:00.000-08:00

Passejar per Lovaina és com ramblejar per l’edat mitjana o donar tombs pel renaixement. És, a més, una d’aquelles ciutats que respiren història i cultura per tots els racons. No podem oblidar que és la seu de la universitat més antiga de Flandes (1425) i, que fins i tot el mateix Erasme de Rotterdam va fer-hi classes.

Amb una animació cultural pròpia d’un lloc que en època d’estudi veu com creix la seva població un terç és també un d’aquells indrets que conviden a caminar, parlar amb la gent, asseure’s un estona en una cafè, i ... a badar.

Una ciutat prou petita per oferir caliu i prou gran per donar anonimat.

.

Ajuntament de Lovaina, magnifica obra del gòtic flamíger.

Església de Sant Pere (1425 – 1500)

Detall del púlpit que mostra la caiguda del cavall de Sant Norbert de Xanten. Aquesta caiguda, explica la història, va fer que renunciés a la vida cortesana i es dediqués a la espiritual.

Carrers de Lovaina

MASIES : les cases de la terra -4- CAN SOCA

2009-12-26T10:01:00.000-08:00

Aquesta és una masia d’unes dimensions més que considerables. La seva façana orientada a migdia ens mostra una espectacular porxada. Ja sabeu que aquest tipus d’elements tant protegeixen del fred com de la calor. ..i per aquí, no ens falta de res.
Fins i tot hi ha una dita que en parla (com sempre hi ha dites per tot): Vic, nou mesos d’hivern i tres d’infern.

La història de Can Soca ens porta fins més enllà del segle XVI. En aquella época era propietat dels frares de Sant Tomàs (http://somdecarreteraimanta.blogspot.com/2009/06/sant-tomas-de-riudeperes.html ); és a on hi tenien la masoveria. Durant un temps també va ser masoveria depenent del mas La Calveria.
Apareix igualment a les pàgines que expliquen les gestes d’en Perot Rocaguinarda, qui, segons diuen l’hi va donar una lliçó a l’amo de la casa per que l’havia menystingut.

Avui per avui, els seus propietaris es dediquen a criar vaques de raça frisona, i a més amb molt encert. Han obtingut molt bones classificacions en diferents concursos d’aquest tipus de bestiar.

2009-12-15T10:55:00.000-08:00

Aquest serà un post vist i no vist. És a dir, durarà poc. No correspon a la manerade fer habitual del nostre blog. Serà com un parentèsi.

No ho puc negar! M’agrada el fred.

Per això em ve molt de gust ensenyar-vos unes fotos de boira. Totes son del mateix lloc. El lloc no té res d’especial, ni cap interès específic. Ni les fotos tampoc. Només que hi ha uns arbres que poden donar una idea de l’espessor de la boira. De la visibilitat. Us he de dir que em fa l’efecte que algun cop n’hi ha més de boira, però ja fa dies que estic preparant aquest post i no podia esperar més.

Així és que.... abrigueu-vos !

Foto del 4-10-2009

Foto del 31-10-2009

Foto del 6-11-2009

Foto del 3-12-2009

Foto del 11-12-2009

Roma recorda Berlín.

2009-12-12T10:15:00.001-08:00

El passat dia 9 de novembre es va commemorar el vintè aniversari de l’enderroc, per part del poble, del mur de Berlín. (no m’agrada parlar de la caiguda del mur perquè jo diria que no va caure, el va tirar la gent tipa d’estar com estava i amb ganes de viure amb una mica de futur esperançat) , Be , tornem a començar; com dèiem ara fa poc s’ha celebrat el vintè aniversari de l’enderroc del mur de Berlín. Evidentment al lloc a on hi ha hagut la rememoració més important a estat al mateix Berlín , però a d’altres ciutats també hi ha hagut actes en record d’aquell fet. Per exemple Roma.

Durant una colla de dies a la conegudíssima escala de la Trinità dei Monti que porta a la Piazza d’Spagna de la capital del Lazio hi ha hagut un muntatge de diferents artistes, que inclou entre altres coses (muntatge multimèdia, explicant els fets amb música de fons de Enrico Ruggeri i Andrea Miró) una reconstrucció simbòlica del mur. (Jo diria que estarà fins a principis de Gener però no us ho puc assegurar, disculpeu.)

Clar que els culers també podem escoltar en el nostre interior el “Viva la Vida” de ColdPlay i pensar, per un moment, (en clau d’humor) que es tracta d’un homenatge a la nostra victòria del 27 de Maig passat.

En aquest cas crec que un Blanc i Negre , també és molt escaient.

BESTIOLES -2-

2009-12-09T07:10:00.000-08:00

Tornem a les "bestioles", i centrem-nos en animalons una miqueeeeta difícil de trobar vius; per exemple lleons alats, dracs, o aligues mossegadores.

... i ... aquest cop, tot aixó a tocar de casa.

Vic. Casa Comella 1896 Arq. Gaietà Buigas. HDR lleu

Vic. Casa Comella. 1986 HDR lleu

Vic. Casa Comella 1896. HDR lleu.

Barcelona. Casa Perez Samanillo (círculo equestre) 1910 Arq. José Hervás. HDR

Sant Andreu de Palomar

2009-12-01T07:30:00.001-08:00

Aquest post l’hem d’agrair al bon amic Jordi Carbonell. Va ser ell qui ens va posar sobre la pista. Ens va informar de l’existència de Casa Vidal, al barri de Sant Andreu, i, és clar, hi vam anar a fer-hi quatre fotos. Va ser tota una troballa. En un pam quadrat, com aquell que diu, hi varem saber veure un munt de joies. Veieu si no!

Casa Vidal. 1906. Arquitecte i Mestre d'Obres Joan Torras i Guardiola

Casa Vidal. Detall dels sotabalcons amb trencadis

Al mateix carrer hi ha el convent de les Germanes de l’Assumpció edificat sobre les restes d'una antiga masia del cami vell de Sant Andreu a Horta. (també comegut com cami de St. Llorenç)

Hi ha també l’edifici “El Siglo”, seu antigament una delegació dels coneguts magatzems. 1895

I, encara unes passes més enllà l’edifici de la farmàcia Reixach.

Àvila a l'hivern.

2009-11-24T09:08:00.000-08:00

No fa fred. N’hauria de fer però no en fa. Com a mínim comerçar a fer-ne. Però no!...com a molt una mica de fresca a primera hora i ja està. Per això ens vé molt de gust recordar l’hivern de l’any passat. Llavors si que en va fer de fred. Un fred continuat i constant. En castellà diuen “La luna de octubre siete lunas cubre”. És a dir que el temps que fa durant la lluna , (nova suposo) de l’octubre es manté durant els mesos propers. I l’any passat es va complir fil per randa.

Us ensenyem avui unes imatges d’Àvila. Si ja de per sí és un lloc on paga la pena desplaçar-s’hi en qualsevol època de l’any per poder gaudir del seu patrimoni, la seva història o el seu art, tenir la sort d’anar-hi si està nevat ens ofereix unes imatges impagables.

Palau dels Dávila. Aquest foto no ens mostra res de fred, però en agrada. HDR lleu

Vista del dia 5 de Febrer de 2008. HDR lleu

Vista del 6 de Febrer de 2008. HDR lleu

" Los cuatro postes" el 5 de Febrer de 2008. HDR lleu

"Los cuatro postes" el dia 6 de Febrer 2008. HDR lleu

BESTIOLES -1-

2009-11-21T08:49:00.001-08:00

Avui farem un post diferent. No serà ni d’aquí ni d’allà. Serà una mica de tot arreu.

Segur que us heu adonat que hi ha molts edificis, per tot arreu i de tota mena, que tenen alguna figura animal que els decora. N’hi ha tant de pedra com de metall; A la façana, a la teulada o al penell.; Veiem lleons, gats, ocells, cavalls, animals mitològics...

Doncs mira, ara comencem una sèrie que anomenarem “bestioles”. (també en penjarem a la nostre pàgina de Panoramio http://www.panoramio.com/user/3124005)

És clar que sempre hi ha qui té la "bestiola" quasi tant gran com la casa.

PRIMER ANIVERSARI

2009-11-10T07:31:00.000-08:00

Ja fa més d’un any que varem començar aquest blog (8-XI-08).

Moltes gràcies per les 2864 visites (tot i que més de dues i més de tres son nostres).

Moltes gràcies, especialment a tots aquells que en un moment o altre heu fet algun comentari.

Amb el vostre permís i el vostre suport continuarem per aquí una mica més.

Barcelona, un altre cop.

2009-10-27T11:17:00.000-07:00

Avui, tornem a fer un tomb per Barcelona.
Potser es tracta d'anar per les nostres ciutats i els nostres pobles amb el mateixa esperit que mantenim quan estem a fora. Passejar, mirar, badar...

Tot passejant ens trobarem amb autèntiques meravelles arquitectòniques.

Com sempre aixó només és una petita mostra del que ens ofereix la ciutat, però... de mica en mica...

C/ Mallorca. Casa Vallet i Xiró. 1912 -13 Arquitecte Josep Mª Barenys i Gambus

Trav. Gràcia. Modernista. 1900. Arquitecte Sebastià Gelabert Serra. (informació obtinguda gràcies a en Jordi Carbonell)

Carrer Paris. Modernista. 1905. Aquitecte Jaume Torras i Grau

Plaça Bonanova. D'aquest edifici ho desconeixem tot. No sabem ni l'any, ni l'arquitecte ni res de res. Si hi ha algú que en sap alguna cosa i ens ho vol fer saber...

Temples Bàltics

2009-10-07T03:55:00.000-07:00

Al trobar-nos davant de les esglésies ortodoxes el primer que ens crida l’atenció són les seves cúpules. Pel que hem pogut saber tant el número de cúpules, com el color són simbòlics; així habitualment una cúpula sola simbolitza un sol Déu, tres la santíssima trinitat, cinc a Crist ...
Igualment el color daurat és la glòria, el verd l’esperit sant o els sants, el blau la verge Maria, tot i que també representa el cel ...

Fins i tot la forma que tenen aquestes cúpules també té un significat, si tenen forma de ceba diuen que és una flama que ens il.lumina i, en canvi si tenen forma de casc simbolitzen la lluita de l’església contra les forces del mal.

Sigui com sigui, indiquin el que indiquin, ...o no! , el que no es pot negar és que es tracta d’uns edificis singulars que atrauen especialment l’atenció.

Liepaja. Letònia Catedral ortodoxa de Sant Nicolau.
Riga. Letònia. Catedral ortodoxa. Església de la nativitat de Crist.

Durant l’ocupació soviètica, aquest temple va ser un observatori astronòmic.

Vilnius. Lituània. Església ortodoxa de St. Miquel i St. Constantí.

Vievis. Lituània. Església ortodoxa de Nostra Senyora.

Vilnius. Lituània. Església ortodoxa de l'Aparició de la Mare de Déu.

Fins i tot el temples catòlics també estan guarnits amb espectaculars cúpules.

Vilnius. Lituània. Església catòlica de St. Pere i St. Pau.

Kaunes. Lituània. Església catòlica de St. Miquel Arcàngel.

Santa Eugènia del Congost

2009-09-24T08:14:00.000-07:00

L'església existia ja el 1038; era la capella de l'antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia. La formació d'un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebréssin missa el diumenge des del s XVII.
El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent i fou ampliada al mateix s XIX . (enciclopèdia catalana).
Com la pràctica totalitat d’esglésies de la zona fou saquejada i cremada l’any 1936.

Dues cases a tocar de l'església . HDR lleu

Detall d'una finestra de la casa més pròxima a l'església.

CRITS DE PEDRA

2009-09-24T01:29:00.000-07:00

Us sona l’Art Nouveau?.
Vindria a ser el nostre Modernisme.
Arreu d’Europa aquest corrent artístic de finals del XIX, princips del XX pren diferents noms, però si fa no fa els principis són el mateixos. (Jugendstill a Alemanya, Sezession a Austria, Liberty a Anglaterra...) De fet, es tracta d’una reacció romàntica, llibertària contraposada a l’eclecticisme acadèmic regnant fins a les hores. Prou rotllo.

Riga té un parell de carrers plens d’edificis amb cariàtides, màscares, dimonis, bèsties... Avui ens volem dedicar només a les imatges de cares que estant cridant.

Com hem vist, molts d’aquest edificis ja estan rehabilitats però encara en queden per refer, fet que no vol dir que no tinguin el seu encant.

Per últim una del que segurament és l’edifici més conegut. No està cridant però ens ha vingut de gust posar-la. Serà com un avançament d’un proper post.

Barcelona. Les Saleses

2009-09-14T09:32:00.000-07:00

Està considerada l'obra cabdal de l'arquitecte barceloní Joan Martorell i Montells, mestre d'Antoni Gaudí.

L'església és de planta de creu llatina, amb cimbori i àbsis heptagonal. Presenta una solució propia pel campanar, situant-lo a la façana amb accés directe des de la base. L'obra combina materials de procedència diversa, tècnica que més tard també utilitzarà el modernisme.

L'edifici fou construit com a monestir de Visitació de Maria entre 1878 i 1885.

Durant la setmana tràgica de 1909 i la guerra civil va patir greus desperfectes i les monges el van abandonar. El 1923 el monestir el va adquirir l'Institut dels Germans Maristes, i, després d'una reconstrucció i remodelació el va convertir en col.legi.

Durant el 1945 l'església ja va acollir la parroquia de St. Francesc de Sales.

Els anys següents va patir un fort deteriorament fins que els anys 80 un incendi va deixar el temple en un estat lamentable.

La restauració i neteja de l'interior i exterior de l'església va anar des del 1991 fins al 2001 quan es va deixar (més de 100 anys després de la seva cosntrucció) amb l'explendor que podem veure ara.

Als Països Bàltics parlen Català.

2009-09-03T10:14:00.000-07:00

Avui us presentem un post diferent, una mica divertit, per fer passar millor els primers dies de tornada a la normalitat.
I si ens ho permeteu el dediquem una mica especialment a la Filla d’en Manel, perquè sap veure més enllà de les paraules i, també, l’hi agrada jugar-hi, i a un tal D. Tall Ista, perquè ell n'hauria vist més, segur.

A estones, voltant per Letònia i Lituània ens feia l’efecte que parlaven en català. Vet aquí algunes mostres.

Per si no ho veiem massa clar, no hi ha dubte. (Lituània)

Aixó podria ser allà on van a morir els dofins (, o no.) (Letònia)

Els mòbils de Lituània son divertits, son “mòbils-iuju”, amb un nom així no poden ser tristos. (Lituània)

Les coses tal com sonen. (Lituània)

En aquesta botiga podrien vendre cançons, no? (Letònia)

De vegades no calen paraules o, per si no s’entenen ja sabem allò d’una imatge...
(Letònia)

I encara n’hi havia més però alguns se’ns van escapar, recordo per exemple “autoskola” en Letó, o una botiga que vèiem quasi cada dia que es deia “casa nostra”, i de tant veure-la no l’hi varem fer cap foto. Serà qüestió de tornar-hi alguna hora. (ha ha).

MASIES : les cases de la terra -3- La Torre d'en Morgadés

2009-08-25T07:56:00.000-07:00

De fet, més que una masia, avui us presentem una part. Una edificicaió peculiar.

La Torre d’en Morgadés, es una torre de defensa medieval que data del s. XV o XVI. Està catalogada com a patrimoni històric de l’estat (des de l'any 49). De planta quadrada la part superior ha estat restaurada no fa massa temps. Per contra, està adossada a una edificació que es veu bastant abandonada.
Com tota casa pairal, masia, o castell també té una llegenda. Diuen que els esperits que hi viuen fan sonar les campanes (que també són etèries, ja que avui per avui no n’hi ha cap). Bé el que deia: fan sonar les campanes els dies de tempesta, i si hi ha algú per allà i les sent desapareix.
Per si de cas, millor no córrer molt a prop si veiem que s’acosta una tronada.!

Old Old West

2009-07-22T03:24:00.000-07:00

Res més per dir.

Tant sols ensenyar-vos quatre imatges .
Aixó, si, una mica “tocadetes” amb HDR .
Si sou dels que l’Oest Americà, la vella ruta 66 i les seves icones us criden l’atenció segurament us agradarà veure-les. Totes són d’Arizona
Enjoy.

Hackberry Az

Hackberry (Az)

Hackberry (Az)

Hackberry (Az)

Oatman (AZ)

Seligman (Az)

Williams (Az)

PEDRA EN SEC

2009-07-12T09:48:00.001-07:00

La construcció de pedra en sec ( o pedra seca) es dona a tota la riba mediterrània. El seu origen, antiquíssim, ve donat per diferents necessitats. Tant es fan casetes per tenir una mica de refugi i aixopluc quan calgui, com es construeixen marges per a poder aprofitar millor la terra, el bé més preuat dels nostres avantpassats. També es coneixen construccions dedicades a la caçera, entesa com a activitat de subsistència, no de diversió com en l’actualitat. Vegeu-ne unes mostres. Totes les fotografies son d'El Vilà, Traiguera.

Són construccions que neixen desprès de moltes, moltes hores de feina i manifesten un coneixement del medi extraordinari. Com si no es poden fer el marges, de tal manera que aguantin tota la pressió de la terra si que alhora siguin prou permeables a l’aigua, evitant que es desfacin cada dos per tres?

Caseta d’assedegador, tot i que es coneix popularment com a “Assebador”. Uns metres més endavant hi ha una pedra en forma de cosi a on s’hi posa aigua. Es para i dissimula el filat per a caçar els ocells (bàsicament tords) i cap dins, sense fer soroll i a esperar que vinguin, vigilant per la petita espitllera que es pot veure a la dreta, a sobre del brotet verd d'herba.

Les casetes acostumen a tenir alguna lleixa per a poder-hi deixar les quatre coses que es porten per a menjar. També és habitual que hi hagi una menjadora per al matxo o ase. Serveixen més que res per a refugi en cas de mal temps. Si la finca està molt allunyada del poble, els nostres avis o besavis també hi han passat alguna nit, a fi efecte d’aprofitar més el temps i tornar cap a casa amb una collita més complerta.

Igualment es fan pous, si el terreny ho permet per recollir l’aigua de la pluja (un altre bé preuat i en molts casos escàs) , camins i tancats per el bestiar, divisions de finques etc.

NOVA YORK EN BLANC I NEGRE.

2009-06-26T11:41:00.000-07:00

De Nova York no cal que expliquem res. Dir alguna cosa no us aportaria res que no sabéssiu ja. Per tant sols us presentem alguna foto.

Fetes el 1999, amb càmera analògica Cannon AE1 i pel.licula (fuji crec recordar) Blanc i Negre.
Esperem que us agradin. Ja ens ho fareu saber.

Sant Tomàs de Riudeperes.

2009-06-20T11:17:00.000-07:00

Tot i que sovint no s’hi pot entrar, fer una petita volta per l’exterior també paga la pena. Si esteu per la plana, no deixeu d’allargar-vos-hi.

UNA MICA D'HISTÒRIA:Hi ha documentada a l'any 1045 una església dedicada a Sant Tomàs molt a prop del lloc a on es va alçar a finals del s.XI el monestir canonical gràcies a la família dels Riudeperes. L’any 1095 es va consagrar la nova església. El 1560 el bisbe Caçador i el seu nebot Guillem van transformar el canònic en un convent de pares franciscans. Durant la Guerra del Francès (1808 -14), les tropes napoleòniques van ocupar el monestir de manera reiterada, destruint-lo en bona part. Ja des de 1813 es va començar la seva reconstrucció. L’església, el col·egi, les cel·es, el refectori, la biblioteca, van anar essent reconstruïdes, rectificades i ampliades. Entre 1901 i 1970 va ser noviciat i residència dels pares Camils. A partir del 1966, any en el que es va fundar l'Associació Sant Tomàs, l'edifici és un centre dedicat a l'aprenentatge i al desenvolupament humà de persones amb discapacitats intel·lectuals.

HDR

Albuquerque: tres punts i una radio.

2009-06-14T04:09:00.000-07:00

Fent ruta per la 66 cap a l’est, Albuquerque, la ciutat més gran de Nuevo México, ens rep amb la part antiga de la ciutat. Fundada pels colonitzadors espanyols l’any 1706 encara avui conserva les cases d’adob “casitas amables” que en diuen. Una zona curiosa.

"casitas amables"

Un "Correcaminos" voltant per la barriada. En Català no sabem com es diu, però es parent dels cucut i el nom científic és Geococcyx Velox
Crida l’atenció l’existència d’un conjunt escultòric dedicat al colonitzador Juan de Oñate. Dius: com pot ser que facin un monument a qui va “contribuir” a l’aniquilament dels nadius, però més tard sabem que, degut a una sèrie de controvèrsies politiques (els indis no volien de cap manera retre homenatge al seu botxi) en realitat l’escultura està dedicada a les contribucions positives que la conquesta espanyola va representar, com per exemple els animals de granja, o el sistemes de reg importats. Una manera de vendre-ho.

Conjunt escultòric "La Jornada" de l'equip de Betty Sabo (2005)

Ja a la ciutat més actual no ens passa inadvertit aquest local. Fixeu-vos en els noms dels lloms dels llibres. Un lloc interessant i divertit.

Durant tota l’estada a Albuquerque i voltants és d’obligat compliment escoltar l’emissora de radio “La Jefa".

Deixant Albuquerque al darrera. HDR

MASIES : les cases de la terra -2- L'EIMERIC

2009-06-07T10:59:00.001-07:00

L’Eimeric (també escrit Aymerich) és una de les cases més importants i notables de la comarca. Documentada des dels segle XIII.
Durant l’edat mitjana era un mas d’homes lliures, amb domini alodial de la propietat, és a dir lliure de càrregues i drets senyorials. Els seus estadants estaven sota la protecció reial.
La masia consta d’un nucli central de planta quadrada i una torre de defensa enganxada a la part Est. Amb posterioritat es va afegir una capella dedicada al Sagrat Cor.

San Millán de la Cogolla

2009-05-31T08:34:00.000-07:00

San Millán de la Cogolla (La Rioja) bressol de la llengua castellana, té en els seu municipi dos monestirs que fan que sigui un lloc abastament conegut.

El monestir Suso (el de dalt) data del segle VI, fet que el porta a ser un dels més antics de la península. Expliquen les cròniques que San Millán va ser un pastor que es va convertir en eremita. Visqué en unes coves i va anar tenint seguidors. Quan va morir amb 101 anys fou enterrat també en una cova, i es constitueix (l’any 574) a prop seu la primera comunitat de monjos que combinaven la vida d’anacoreta amb les trobades setmanals del cenobi.

D’aquest monestir procedeixen les “Glosas emilianenses”, petites anotacions manuscrites moltes d’elles en llengua romanç que un monjo desconegut va fer als marges d’un còdex llatí amb la finalitat de fer entendre a la gent del poble què els hi estaven dient. Val a dir que el text també conté anotacions en euskera (probablement els textos euskars més antics que es coneixen). Recordem que el primer text considerat català (encara una mica més vell que el castellà) és també un document eclesiàstic: Les Homilies d’Organyà, és a dir, el mateix procediment: donar les explicacions, els sermons, als fidels de manera que entenguin el que se’ls hi està dient, en la seva llengua, no en llatí. (disculpeu, ja m'ha tornat a sortir la vena filològica)

El monestir de Yuso (el de baix) és més recent. Es va començar a construir el 1053 per a poder-hi portar les despulles de San Millan, fins a les hores en el monestir de dalt, per desig del rei de Navarra García Sánchez III.
El 8 de Maig del 1981 entre els seus murs es va signar l’Estatut de la Rioja, conegut també com a Estatut de San Millán.

Conté una important col.lecció de cantorals del s.XVII, alguns d’ells d’un pes més que respectable, i una biblioteca considerada entre les primeres de tipus monàstic pels documents i rareses que guarda.

Còpia de les "Glosas Emilianenses" a Yuso.

Torres Trade. Barcelona

2009-05-23T10:10:00.000-07:00

Dissenyats per Jose Antonio Coderch el 1965, es van anar inaugurant en etapes successives entre el 1968 i el 1971. De seguida es van convertir en una icona arquitectònica de la ciutat.

Van ser els primer edificis construïts amb la façana de vidre i acer a Barcelona. Les seves formes sinuoses contribueixen a donar una impressió de lleugeresa inhabitual en els blocs d’oficines. La zona enjardinada que els rodeja, i que hi ha al centre, tot i ser petita encara reforça més a aquesta imatge. Amb la remodelació i cobertura de la Ronda del Mig finalitzada pels vols del 2002 els edificis han guanyat en tranquil·litat però potser han perdut visió, tot i que continua essent un dels paisatges urbans més cotitzat entre el turisme arquitectònic.

"Nazareno,¿ me da cera, por favor?"

2009-05-10T08:41:00.001-07:00

De Setmana Santa tots en coneixem més menys alguns costums i tradicions. Via crucis, processons multitudinàries, passos que són obres d’art, representacions teatrals específiques... A més molts pobles tenen els seus costums concrets; aquella processó que es remunta segles enrere, o aquella peregrinació nocturna fins a l’ermita o el calvari. El silenci profund que abraça la manifestació al carrer, o el tronar de trompetes i tambors.
Hi ha, però, un costum que, nosaltres, desconeixíem fins ara. La canalla, a Còrdova, fa unes boles amb paper de plata i, quan poden s’acosten als participants en les processons per a demanar-els-hi si l’hi poden tirar sobre les boles que porten una mica de la cera de les atxes o ciris que porten, aconseguint així fer unes boles de cera realment grans. I això sempre va precedit d’una frase: “Nazareno, ¿me da cera por favor?”

MASIES : les cases de la terra -TORRELLEBRETA

2009-05-06T07:11:00.000-07:00

Les masies son, segons el nostre parer, les cases de la terra. N’hi de totes menes: de documentades des de fa una eternitat, de les que no se’n sap gran cosa. D’interessants arquitectònicament, de simples refugis pels seus hospedants. D’immenses, de grans, de menudes. De restaurades, d’oblidades. Les seves pedres les han vist de tots colors. Entre elles s’hi ha suat i s’hi ha lluitat, els homes i les dones que hi ha viscut han vist néixer i morir el seus. Han passat estones bones, i també han patit. Han esdevingut lliures o han restat sotmesos. La nostra història s’ha dibuixat en totes i cadascuna aquestes llars.

Torrellebreta. Documentada des del 976 té als seus voltants restes prehistòriques i arqueològiques. En un principi era coneguda coma Torre de Probes. El nom actual de la masia, que data del s.XI, podria ser que vingués de “Turre laberta” un derivat de “Turris liberta”, és a dir, torre lliure, el que fa pensar que en algun moment de la seva història va ser un mas d’homes lliures, el remences que van aconseguir desfer els lligams amb els senyors feudals. Posteriorment (s. XVI) va passar a ser domini reial, i va recuperar l’autonomia el 1770.

Capadòcia, bressol de la Història

2009-04-26T02:52:00.000-07:00

De les nostres iaies, a una també l’hi agrada molt viatjar. La última escapada que ha fet a estat a la Capadòcia, i n’ha tornat amb algunes fotografies que ens vé de gust compartir amb tots vosaltres.
Fa milers d’anys una erupció del volcà Erciyes va cubrir de lava més de 4000 km2. Amb el pas del temps, l’erosió ha dibuixat unes formes particulars i estranyes, deixant uns paisatges irrepetibles.

Viatge amb globus per la vall de Göreme, coneguda com a les xemeneies de les fades.

En aquesta zona s'hi han trobat restes que daten entre 9 i 10 mil anys enrera.

La Casa de la Por.

2009-04-23T02:57:00.000-07:00

Tots aquells que han anat algun dia de Vic a Santa Eugènia de Berga han vist, sense cap mena de dubte aquest edifici.

Tot i formar part de l'antiga masia del Mas Gener (documentada al s.XII) la part més coneguda és un vell casalot, d’estil acadèmic francès datat a finals del segle XIX. Avui en dia està en un estat semi – ruïnós (ja no s’hi pot accedir), i és propietat municipal. Porta per nom Villa Carmen, però la canalla del poble (i no tant canalla) la coneix com a La Casa de la Por. De fet no se’n va gaire del motel d’en Norman Bates a Psicosi, no creieu?
Encara la veurà algun productor de Hollywood i els tindrem per la Plana fent de les seves.
Per cert, el tram de carretera que ens porta de Vic a Santa Eugènia, també és conegut amb un sobrenom: La carretera dels gats morts.

ZUHEROS, ÀNIMA BLANCA

2009-04-15T07:10:00.000-07:00

A prop de l’extrem nord del parc natural de “las Sierras Subbéticas”, rodejat de muntanyes per tots costats hi trobem el poble de Zuheros. És un poble petit, amb uns 800 i escaig habitants. Cases blanques, blanquíssimes i carrers empinats.
Hi ha un castell, en part excavat a la roca, d’origen musulmà i les restes d’un antic palau renaixentista. És conegut, també per la “cueva de los murcielagos”, a pocs km del poble. Les diferents excavacions arqueològiques que s’hi han fet han descobert unes pintures rupestres considerades entre les més importants d’Andalusia, així com també diferents restes d’eines, demostrant que fa uns 35.000 els homes del neandertal hi vivien.
També crida l’atenció la processó de Setmana Santa que hi celebren, diferent a les habituals. El divendres sant hi ha la processó de “Los Apostoles” on uns vilatans porten unes carotes representant els diferents apòstols, així com d’altres elements identificatius de cada un d'ells.
Però de tot el que Zuheros ens en ofereix, el millor és la seva gent. Amable i cordial. Dedicada, en la seva major part, a conreuar la terra, a cuidar les oliveres.

Zuheros, per fora: cases blanques.

per dins: Ànima blanca.

La processó de "los apostoles"

Anella Olímpica de Barcelona

2009-03-31T07:05:00.000-07:00

Amb l’excusa de la celebració a Barcelona dels jocs olímpics de 1992, la ciutat va patir una important transformació. Molts llocs van ser dissenyats de cap i de nou i d’altres reinventats a partir dels edificis ja existents. Entre els uns i el altres, crec que podríem inscriure-hi l’anella olímpica de Montjuïc.
D’una banda es va aprofitar l’antic estadi del 1929, (conservant-ne només l’exterior), obra de Pere Domènech i Roura (fill de Domènech i Montaner), i es van actualitzar les instal.lacions de les piscines Picornell que dataven de 1970. De l’altre es va edificar el Palau Sant Jordi, i la seu de l’Institut Nacional d’Educació Fisica.
Tota aquesta extensió està presidida per la torre de comunicacions coneguda com a torre Calatrava, tot i que originàriament se’n deia torre de Montjuïc. Amb els seus 136 metres d’alçada ha esdevingut una de les referències visuals de Barcelona. La seva orientació, a més la converteix en un rellotge de sol.
Unificant-t’ho tot plegat hi tenim un bosc metàl.lic, anomenat Canvi, format per 36 tubs de formigó, segons un disseny de l’escultora Aiko Miyawaki, que (casualitats de la vida) és l’esposa de Arata Isosaki, l’arquitecte del Palau.
Diuen que el millor moment del dia per gaudir de la bellesa estètica del conjunt és el capvespre. Així us l’oferim.

Les Piràmides de Gizeh

2009-03-29T10:26:00.001-07:00

No serem nosaltres els qui intentem desxifrar les incògnites que envolten les piràmides de Gizeh, ni desvetllar-ne el misteris.
No buscarem explicacions sobre com es van transportar i moure milions de blocs de pedra.
No ens preguntarem d’on van sortir els coneixements matemàtics que fan que el perímetre de la piràmide de Keops, dividit pel doble de la seva alçada sigui igual a PI (número que, d’altre banda no fou descobert pels matemàtics grecs centenars d'anys més tard).
Tampoc raonarem sobre l’alienació exacte de la gran piràmide vers els punts cardinals, donat que segons sembla la brujula encara no existia. Ni l'orientació entre elles mateix i el triangle perfecte que formen.
Ni intentarem esbrinar com es van fer forats al granit que avui dia serien difícil d’aconseguir amb broques de punta de diamant. Ni com van aconseguir que els canals interns (alló que alguns en diuen galeries de ventilació) apuntin directament a dues estrelles que sembla eran importants pels egipcis.
No discutirem si les piràmides eren tombes, o temples iniciàtics, o estructures catalitzadores d’energia, o màquines astronòmiques.
No.

Tot aixó ho deixarem pels egiptòlegs. Si busquem una mica, trovarem teories de tots colors, explicacions de totes menes i raonaments per a tots els gustos.
Senzillament us convidem a que les mireu, que en gaudiu. Són una meravella.
A nosaltres, personalment, un cop allà se’ns va posar la pell de gallina.

Una mica de poesia. Frases lapidàries (5)

2009-03-25T04:27:00.000-07:00

Per celebrar que ja passem de les MIL visites al nostre blog, (moltes gràcies a tots) posem una mica de poesia.
Es tracta d’una altre “frase lapidària” del parc de les Set Fonts a Sant Julià. És, però, una frase un pel diferent, tant per ella mateixa com per el lloc a on està. Si recordeu en l’últim post de frases parlàvem d’un caminoi que portava a una petita placeta de pedra a on hi havia una font diferent, solitària. És aquesta. És un petit cercle, allunyat del brogit de l’aigua dels set brocs, apartat, quasi reservat, que convida a seure, descansar, llegir...
Al damunt mateix de la sortida de l’aigua hi ha esculpida una figura, amb un trident cavalcant sobre un peix que, segons sembla, podria ser una representació de Poseidó.
La frase, “En retrobar la meva llibertat, trobo la meva cançó” està diguem que inspirada, com gaire bé totes les del parc, en escrits de Rabindranäth Tagore.

"En retrobar la meva llibertat, trobo la meva cançó"

Escales baixant de la glorieta

Duomo de Siena

2009-03-16T09:26:00.000-07:00

Avui trencarem una tradició. Fins ara no havíem posat cap fotografia d’interior, però hi ha casos que mereixen ser especials. L’interior de la Catedral de Siena (a La Toscana) és un d’aquests.
És l’interior de catedral que més ens ha impressionat de les que hem vist fins avui.

El Duomo de Santa Maria dell’Assunta, construït en el s.XII-XIV, amb marbre blanc i verd molt fosc, és una mostra del gòtic italià. Però sense cap mena de dubte el seu interior és una obra mestra. Es tracta del terra, amb 59 panells de mosaic pintats i gravats en marbre. Els mosaics són obra de diferents artistes i la seva creació va des de 1372 fins a 1547.
L’inconvenient: normalment el terra està cobert per protegir-lo. Només està a la vista durant festa del Palio ( les dues setmanes del mig d’Agost) I, ocasionalment aquest període s'allarga uns dies més enllà. És un tema a tenir present si s’hi vol anar.

L'interior, ja de per si, és original i molt interesant

Un dels mosaics gravats

Un dels mosaics amb incrustacions de marbre de diferents colors

Un noi esta realitzant treballs de conservacióo dels mosaics. Quina enveja de feina!!

Gaudí

2009-03-09T03:48:00.000-07:00

El 1883 el comte Eusebi Güell volia ampliar la seva finca a Pedralbes , a on hi tenia la casa d’estiueig, i va donar part de l’obra al seu protegit Antoni Gaudí. Hi feu fer uns estables, un jardí i una casa pels guardià de la finca. Gaudí , encarregat de crear els accessos i la casa del guarda, va omplir el nou espai de referències literàries a l’Atlantida d’en Verdaguer (el Drac de la porta) i a la feina del seu protector, industrial tèxtil, (plantes de cotó). L’obra es va acabar el 1887. Avui en dia pertany a la Universitat Politècnica de Catalunya, i és la seu de la Càtedra Gaudí
Part de la finca va passar a formar part del Palau reial de Pedrables l’any 1918.

Rodeo

2009-03-04T09:24:00.000-08:00

Una de les coses que identifiquen als nord-americans són els “Rodeos”. A Estancia, (New Mexico) varem tenir la sort de poder veure’n un d’infantil. Va ser tot un espectacle, i és un dels records més divertits que tenim d’aquelles terres.

Els nens més grandets (d’uns 9-10 anys) muntaven vedells, i els més petits ovelles.

No és d’estranyar que sàpiguen muntar a cavall. Fixeu-vos en la nena que fa quatre per la dreta, amb el cavall encara de entravessat. Segur que ha après abans a anar a cavall que no pas a caminar.

I que me’n dieu d’aquesta nena? Heu vist amb quina desimboltura va?

La pubilla de la festa

Esglésies

2009-03-03T11:44:00.000-08:00

És curiós que a vegades anem a fora i visitem castells, catedrals, palaus o ermites i els nostres, els de casa, els desconeixem. Comencem doncs a fer un repàs per les esglésies de casa nostra, aquelles que tenim més aprop, les que tot sovint passem per davant sense quasi ni mirar. Ni les podrem veure totes, és evident, ni és aquesta la nostra intenció. Com dèiem en el nostre perfil, les imatges més properes ens dibuixen històries, ens parlen de la nostra gent, ens fan coneixedors de les nostres arrels. Som-hi doncs.

Sant Josep Oriol. Situada al carrer Diputació de Barcelona. És una obra del 1917 de l’arquitecte Enric Sagnier Villavechia. (el mateix de la coneguda casa Arnus a la carretera del Tibidabo). L’edifici fou modificat desprès de la guerra civil. El fris de mosaic és una al.legoria de la canonització de Sant Josep Oriol, i les figures representades són retrats de persones que intervingueren o bé en el procés eclesiàstic o bé en la construcció de l’església.

Sant Gervasi i Sant Protasi, a la plaça de la Bonanova. A mitjans de segle XIII Pere de Montjuïc va fundar una parròquia dedicada a aquests dos sants. Durant el segle XV, dins l’església s’hi erigí una capella en honor de la Mare de Déu dels Afortunats, que fou derruïda el 1706 per l’exèrcit que assetjava Barcelona. Fou tornada a reedificar i, posteriorment, tornada a destruir durant la guerra civil. El 1939 sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés Torras fou reconstruïda de nou.

Hermitage

2009-02-19T03:07:00.000-08:00

Lluny de tot arreu, de tal manera que cal voluntat per acostar-s’hi, trobem el castell de l’Hermitage (Escòcia). Una edificació impressionant, amenaçadora i, a l’hora agobiant. Ja se'n té notícia el 1242, i és durant la guerra de la Independència del 1296 quan es coneix la seva importància, donada la seva proximitat amb la frontera anglesa. Paga la pena anar-hi.

Amb una estructura bastant inusual, el castell de l’Hermitage atresora un tou de llegendes. Segons sembla, el primer propietari es dedicava a la màgia negre. Diuen que molts dels visitants informen haver sentit sorolls estranys o haver vist aparicions fantasmagòriques.

Nosaltres no varem ser testimonis de res d’aixó . Tot i que ... , si t’hi fixes una mica, ves a saber, potser endevines .... alguna ombra a l’interior...

Frases lapidàries. (4)

2009-02-16T07:57:00.000-08:00

Tornem a les frases lapidàries que tenim escampades pel parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. Ara feia dies que no en presentàvem cap, així és que, aquí en teniu una.

"Et farà més feliç el donar que l’agavellar".

Tot i que “agavellar” no apareix ni al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ni al Fabra, si que surt a l’Alcover –Moll que ens en dona dues definicions. La primera com a verb transitiu que significa reunir certa quantitat (de blat, herba, llenya, etc) formant gavella o gavell i la segona amb el significat de amuntegar en desordre. Ens avisa l’Alcover-Moll que no s’ha de confondre amb Agabellar pel seu origen distint. A més amb “b” alta seria tant sinònim de acaparar, com d’abassegar, monopolitzar o unir. Pel context de la frase lapidària d’avui crec que, senzillament, en Miquel Pallàs va cometre una falta d’ortografia al escriure-la, i el concepte correcte és el d’agabellar. Disculpeu, però, ja ho veieu, m’ha sortit la vena filològica.

"Et farà més feliç el donar que l'agavellar" HDR

Un petit caminoi del parc que ens condueix a una font diferent de les set principals. Una font que compta amb una petita placeta per ella. HDR

Resina de pi

2009-02-15T03:31:00.001-08:00

Dels pins, a part d’ombra i uns paisatges que fan tremolar també en podem obtenir la resina. Abans l’extracció comportava amb facilitat la mort de l’arbre però des de mitjans del segle XIX s’aplica una nova tècnica consistent en fer unes incisions a l’escorça d’una determinada fondària a fi efecte que l’arbre no pateixi però prou com per que “plori” resina i pugui ser recollida amb unes fulles de zinc cap a pots de ceràmica (semblants als testos). S'estableix també un període de descans entre operacions. De la resina se n’obté, entre d’altres substàncies, trementina, aiguarràs, cua de peix, o colofònia (que en els seus derivats intervé en la fabricació del cautxú, els xiclets, els vernissos etc).

Bosc de pins entre Peñafiel i Coca a Castella i Lleó

Fira de Barcelona. L'Hospitalet

2009-02-11T08:50:00.000-08:00

A la part de l’Hospitalet de la Fira de Barcelona s’estan construint dues torres que, de ben segur en seran una referència internacional i és possible que en futur proper siguin també la imatge de la fira mateix. Son les torres dissenyades per l’arquitecte Toyo Ito. Un cop acabades tindran 117 metres d’alt, i uns 1.300 metres quadrats per planta. Destinades a oficines i hotel la intenció de l’arquitecte és que, en un joc de miralls, una sigui el reflexe de l’altre.

Potsdam

2009-01-28T02:17:00.000-08:00

Al bell mig del Land de Brandeburg hi ha Postdam. Una ciutat plena d’història. De la més recent en podem destacar que en un dels seus castells (concretament el Scholss Cecilienhof) s’hi va celebrar des de mitjans de Juliol a principis d’Agost del 1945 la reunió dels líders aliats durant la segona guerra mundial. (Truman, Churchill i Stalin),durant la qual decidiren el futur d’Alemanya i, en definitiva, de tota Europa. És la coneguda Conferència de Postdam.

Com a curiositat observeu la teulada de l’esquerra, a on les finestres semblen conformar una cara.

Aspecte exterior de la sala de reunions de la conferència de Potsdam

Elk City

2009-01-14T02:27:00.000-08:00

Tots sabem de l’afició dels nord-americans a posar Déu en tots els aspectes de la vida pública. Aquí tenim dos exemples. Dues façanes pintades amb referències nacional-religioses. És a Elk City, Oklahoma.

Barcelona

2009-01-10T10:24:00.000-08:00

Quedem-nos a Barcelona per veure alguns d'aquells edificis que moltes vegades se'ns escapen.

El primer és l'antic convent del redemptor, avui dia seu de la Universitat Abat Oliba, obra de l'arquitecte Bernardí Martorell de 1926. L'altre és bloc de pisos conegut com casa Eugeni Duran. És del 1940 i l'arquitecte fou Eusebi Bona i Puig.

Universitat Abat Oliba Carrer Bellesguard

Casa Eugeni Duran. Muntaner / Consell de cent

Cadillac Ranch

2009-01-06T08:59:00.000-08:00

A prop d’Amarillo, Texas, seguint per la interestatal 40, que en aquest tram va paral.lela a la vella 66 hi trobem el Cadillac Ranch. El 1974, un grup d’artistes de l’ anomenat Ant Farm van idear i crear aquesta instal.lació pública que, segons diuen és la personificació de les esperances i els somnis d'America.

Curiosa senyalització que hi ha a la valla del recinte.

Frases lapidàries. (3)

2008-12-31T04:09:00.000-08:00

A tots i totes, per acabar l’any, esperar que el 2009 ens sigui favorable.

I relacionat amb la frase lapidària d’avui recordar el poeta:…

" que tot està per fer i, tot és possible."

Bon any !!!!

Una vista general del parc de les Set Fonts

"L'home resolt fa el que vol"

BON NADAL

2008-12-25T04:13:00.000-08:00

Hackberry

2008-12-23T10:03:00.001-08:00

En un tram poc circulat de la Route 66, a prop de Kingman hi ha l’encantador poble de Hackberry. La vella gasolinera, i botigueta una-mica-tot és avui dia tot un museu de la ruta i, passar-hi una estona et porta a reviure un munt de sensacions que només la vella carretera mare t’ofereix. Per a nosaltres, amants de la carretera, tota una experiència. Tota una sort.

Santuari de l'Ajuda

2008-12-20T11:49:00.000-08:00

A Balenyà tenim el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Segons sembla, la primitiva església de Sant Fruitós data del segle VI, però no hi ha cap document que ho testimoniï de manera concloent, i no és fins al s. XI que es restaura. Es tracta d’un conjunt on podem trobar-hi testimonis romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs. Es curiós el fet que s’ha conegut amb diferents noms al llarg de la història, així al consagrar-se de nou al s. XI fou Sant Fruitós de Balenyà, al s. XII era Santa Maria de les Dones, al s. XVII el santuari de la Verge de la Bona Sort i finalment el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.

Creu del terme i accés

Façana

"Divertimento"

2008-12-11T09:28:00.000-08:00

Avui posem a l’aparador un senzill “divertimento”. Uns retocs de color.
Un dels trets distintius de Berlín son les figures dels semàfors dels vianants. Es diuen Ampfelman i son així de divertits.

Barcelona -Zona forum-

2008-12-07T04:24:00.000-08:00

Barcelona vol tornar a viure de cara al mar. A la zona recuperada amb motiu de la cel.lebració del Forum s’hi han construït una colla d’edificis que formen part del nou paisatge urbà. Encara que alguns ens agradin més que d’altres aquest és el llegat positiu d’aquells dies.

Blocs coneguts com "Illa de llum" de l'estudi d'arquitectura de LL. Clotet i I. Paricio. Al mig es veu la punta de la Torre Agbar d'en J. Nouvel i el grup b720

Les dues torres que formen l 'Illa del Mar, obra dels arquitectes Martinez - Sisternes.

No és el que sembla.

2008-12-06T03:40:00.000-08:00

Tot i que sembla ser la Giralda de Sevilla no ho és. Estem a Kansas City (Missouri), i és una fàbrica de pastissos de formatge. L’any 1922 J.C. Nichols , després d’un viatge per Andalusia ,va dissenyar i fer construir la Country Club Plaza, la primera zona comercial de l’extraradi urbà de Kansas City, avui dia integrada ja a la ciutat. Per cert a Kansas City es mengen unes costelles fetes a la barbacoa molt interessants.

Frases lapidàries. (2)

2008-12-03T00:58:00.000-08:00

Tornem a Sant Julià. Aquí teniu una altre frase d’aquelles.
Picada a la pedra. Sentida dins el cor.

"RESPECTA TOTS EL POBLES, ESTIMA EL TEU"

Els brocs Imatge HDR

Saint Andrews, història viva

2008-12-02T11:22:00.000-08:00

Saint Andrews és una de les ciutats més antigues d’Escòcia, se’n té referència des de l’any 573. Es coneguda pel la seva Catedral del 1161 i destruïda el 1559, per la universitat més vella d’Escòcia (1411), i per ser el bressol del golf, ja que s’hi va crear un club el 1754 (el primer que es coneix arreu del món). Passejant-hi notes que la Història t’envolta.

Però avui voldriem també fer una altre aportació. Us presentem dues imatges tal qual foren preses i les mateixes tractades (lleument) amb HDR. És només un exercici de comparació. Segur que a cada un de nosaltres ens inclinarem estèticament més per un tipus o l’altre. Us convidem a tots a participar en la nova enquesta, i/o fer comentaris sobre el tema.

Catedral Imatge HDR

Esglèsia de la Universitat Imatge HDR

Voltants de la Catedral de Vic

2008-12-01T07:46:00.000-08:00

De l’antiga catedral en honor a Sant Pere, ordenada construir pel bisbe i abat Oliba el s. IX -X, avui dia sols en queda el campanar i la cripta. Tota la resta respon a la nova edificació neoclàssica del s. XVIII. És fent un tomb pels peus del campanar que ens trobem amb aquestes dues imatges. La primera ens mostra el campanar romànic, de 46 metres d’alçada, amb l’escultura de M. Cusachs dedicada a l’abat Oliba en primer terme. I del mateix lloc estant, sols cal girar-nos per veure la casa modernista de Anita Colomer, del 1906 obra de l’arquitecte Josep Mª Pericàs.

Campanar i escultura de l'Abat Oliba

Casa d'Anita Colomer

Runes de Pompeia

2008-11-30T06:47:00.000-08:00

Pompeia, a la regió de Campania (Itàlia) va ser destruida per una erupció del Vesubi l'any 79 d.C.
Una volta pels seus carrers et transporta a la civilització romana. Veus amb claretat com eren les seves ciutats, com s'hi vivia... . Tal com diu la Unesco les runes "constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món".

És precisament la lava d'aquella erupció la que ha fet possible aquest estat de conservació, i avui, sota la capa volcànica encara hi ha gran part de l'antiga ciutat per descobrir...

Forum

Un carrer de Pompeia

Parc d'entrenament dels gladiadors i dels soldats

Frases lapidàries.

2008-11-27T09:56:00.000-08:00

A Sant Julià de Vilatorta hi ha el parc de les Set Fonts. Construit amb aportacions dels vilatans sota les ordres del Mestre d’obres Miquel Pallàs i Sala el 1933 s’inaugurà el parc. Antigament en el mateix indret hi havia la Font Noguera, segons sembla datada del 1723, que comptava amb només 5 brocs. Fent una volta pel parc podem anar llegint diferents frases que estan gravades a les pedres. Aquestes en son una mostra. Llegiu-les, ja veureu com us fan pensar.

"QUI ES VEN NO INSPIRA CONFIANÇA NI ALS QUI EL COMPREN"

"EDUCANT BÉ ELS TEUS FILLS FARÀS GRAN EL TEU POBLE"

Salzburg

2008-11-25T10:46:00.001-08:00

Dir Salzburg és dir Mozart, Música, però també història i art. Edificis de totes les èpoques i estils conformen el seu casc antic, declarat Patrimoni de la Humanitat. Us ensenyem avui diferents fotografies de la seva fortalesa, el Hohensalzburg.
Edificat el 1077 per ordre arquebisbal. Mai, durant els seus més de 900 anys de història ha estat envaït.

Vista del Castell de Salzburg des de la ciutat

Funicular antic. Funcionava amb tracció animal.

Vista des del Castell

Sant Martí de Riudeperes

2008-11-23T08:31:00.001-08:00

Avui anirem a fer un volt per l’església romànica de Sant Martí de Riudeperes. Aquesta petita església està documentada des del 1050 i presenta planta quadrada. El campanar i les cobertes daten del segles XVI –XVII.

Detall del fanal de l'entrada i campanar. Imatge HDR

"GRAND CANYON DEL COLORADO"

2008-11-22T05:11:00.000-08:00

Sovint la natura ens ofereix espectacles únics, impressionants.

El "Grand Canyon del Colorado" n'és un.

Tot i estar tips de veure'l a les pelis del "Oeste" un cop allà la seva magnitud quasi inabastable, els seus colors impossibles, la seva profunditat silent fa que un calfred et corri per l'esquena. No cal dir que les imatges no l'hi fan honor.

Església de Traiguera

2008-11-19T07:24:00.000-08:00

Us presentem avui dues imatges de l'església parroquial de Traiguera. Dedicada a la Mare de Déu d'Agost compte amb elements gòtics i renaixentistes. La seva construcció va des del s. XV al s. XVII. Tot i que es va preveure més gran, tal i com està en l'actualitat presenta planta octogonal i voltes de creueria.

Campanar de l'esglesia. Segle XV

Detall de la façana. Segle XVII. Imatge HDR

Chicago, quina hora és?

2008-11-18T03:44:00.001-08:00

A Chicago, semblen estar obsesionats per l'hora. Moltes cantonades estan enriquides amb rellotges de diferents estils i èpoques variades. Si mai arribes tard a algun lloc no podràs donar l'escusa de no saber quina hora era.

Aquí en tenim alguns exemples.

Sant Pere de Casserres

2008-11-17T07:41:00.000-08:00

A tocar de casa tenim el Monestir Benedictí de Sant Pere de Casserres. Edificat sobre una antiga necròpolis data del 898. La seva vida monàstica va perdurar fins el 1767

Cami d'accés al Monestir

Claustre. Imatge HDR

Aneu-hi i deixeu-vos seduir per les seves llegendes. Amb una mica de sort podreu endevinar un frare meditant al clautre, o fins i tot sentir el galop del cavall del mateix Serrallonga.

Un tast de Washington

2008-11-14T03:39:00.000-08:00

Washington, ciutat construida explícitament per ser la capital dels Estats Units, recull entre molts altres edificis una colla de monuments dedicats als presidents més destacats del país. Situada a la riba del riu Potomac, és el centre neuràlgic de la política nord-americana i pràcticament mundial. Les imatges adjuntes mostren el Capitol, edifici neoclàssic que recull les activitats de les dues cambres del Congrés, i el monument al president Washington, primer president dels Estats Units i al qual fa referènia al nom de la ciutat.

Captioli vist des dels jardins del recinte

Monument a Washington vist des de la Reflecting Pool

Barcelona

2008-11-12T03:04:00.000-08:00

A Barcelona tenim edificis que, a voltes, desconeixem.

Comencem avui un recorregut per alguns d'ells.

Casa Arnús
Casa Arnús. Obra del 1903 d'Enric Sagnier. Vista des de l'Avinguda del Tibidabo.

Imatge HDR Hotel La rotonda

La Rotonda, estil neoclàssic. Edificat per encàrrec del Dr. S. Andreu el 1918. Obra d'Adolfo Ruiz Casamitjana. Fou un hotel conegut primer com a Hotel Metropolitan i més tard com a Hotel La Rotonda.

Neuchatel a la tardor

2008-11-10T09:56:00.000-08:00

vista dels sostres de Neuchatel

Catedral

El poble de Neuchatel a Suïssa és simplement fantàstic. Un poble de muntanya pintoresc, de carrers amb molt pendent, fred, tranquil i amb una arquitectura sorprenent. Les fotos mostren la catedral de Neuchatel construida al segle XII d'estil romanico-gòtic i una vista de les teulades de la vil·la on s'hi aprecia al fons el Llac.

La Doma

2008-11-10T07:15:00.000-08:00

A La Garriga (Vallès Oriental) trobem l'església de la Doma, que data del segle XII, tot i que ja n'hi ha referència l'any 966, al testament del Comte Miró I.

Imatge HDR
Panteó de la Família Fargas, obra d'Emili Sala.

Temple d'Edfú

2008-11-09T12:18:00.000-08:00

El Temple d'Edfú a Egipte està dedicat al Déu Horus, es començà a construir l'any 237 a.C i es finalitzà l'any 57 a.C. És considerat el temple egipci més important després del de Karnak.