14.1.17

Santa Magdalena de Conangle



L'església es construí entorn el 1231, En els anys successius es documenten diversos llegats testamentaris.


Cap a les darreries del segle XIII, s'hi va aplegar una comunitat de religioses que fou erigida canònicament com a monestir d'augustinianes. Un grup que mai va sobrepassar el nombre de quatre o cinc religioses, compromeses a conviure en comunitat i portar l'hàbit segons la regla de Sant Agustí. També estaven obligades a mantenir i millorar el patrimoni per tal de garantir-ne la conservació i el manteniment del culte. Son les dones conegudes amb el nom de "Donades".


Les guerres, epidèmies i despoblacions de mitjan segle XIV i XV, foren el detonant d'una profunda crisi econòmica que originà una davallada important de les rendes percebudes per a la comunitat de religioses instal·lada a Santa Magdalena de Conangle, fins el punt que cap a 1450 van abandonar la capella.


Aleshores, la capella va romandre com a santuari sota la cura d'ermitans o simplement masovers.
El lloc de Conangle, fou durant l'època moderna refugi de bandolers i escenari favorit de dimonis, bruixes i bruixots. Està documentada l'estada el 1610 del bandoler Perot Rocaguinarda refugiat als boscos de Santa Magdalena amb una partida de 200 homes, i perseguits per soldats, membres del Sometent i la Unió de Vic.

El 1927 el bisbat va vendre els terrenys a una família particular,que es va comprometre a preservar, conservar i mantenir la capella.


El 1960 hi adossaren el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic, quan aquest es va veure afectat per unes reformes urbanístiques i es va enderrocar. L'any 1984 fou cobert amb teules.

Els edificis que avui podem veure formen un conjunt en bon estat de conservació, que des dels seus orígens remots s'ha anat modificant. L'origen romànic hi és ben palès en l'articulació originària de l'edifici, i no es pot descartar que l'origen fos més remot.

En època barroca s'hi feren les addicions de la construcció de dues capelles laterals, un campanar de planta quadrada amb teulada de quatre vessants de lloses amb barbacana, amb aiguafonts i gàrgoles.

L'absis és cobert amb volta de punt d'ametlla, poc acusat, i en el mur del fons de l'absis hi ha un nínxol excavat al mur, com si hagués estat fet per ubicar-hi una imatge.

 

Informació: Ajuntament Masies de Roda



The church built surroundings the 1231, In the successive years document several bequeathed testamentary.

From 1304-1450 he hosted a small community of deodatas devout women committed to live in community and wear the habit under the rule of St. Augustine.

The cloister of Sant Josep convent (in Vic), When this one was overthrown was relocated here, stone by stone, in 1960.




6.1.17

St. Paul. Munic


Després de molt temps, reprenem el nostre blog. I ho fem amb l'església de St Paul a Munic. 
After a long time, we continue our blog. The restart is with Saint Paul Church in Munich.



Construida entre el 1892 i el 1906 seguint els plànols de G. von Hauberrisser. El seu estil neo-gòtic la converteix en un punt d'atracció visual.

It was built in 1892-1906, designed by G. von Hauberrisser, in Gothic Revival architecture.


Originalment el seu interior era ric en ornamentació però la Segona Guerra Mundial en va destruir bona part. La seva reconstrucció durant la dècada dels 50 va optar per una interpretació més austera i moderna de l'nterior.
The interior was very rich and decorated.During WWII St. PAul was heavily damaged. With the reconstructio (1950's) chose a modern style.



El púlpit data de 1900 i és obra del mateix Georg von Hauberrisser.
Pulpit by Georg von Hauberrisser (1900)





Capella lateral // Side chape 

Vista de l'entrada des de l'interior. / Main entrance



 Detall dels vitralls moderns  // Modern stained glass

 Detall del púlpit // Pulpit detail
  
Detalls de l'exterior. Outside details





Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.