22.3.10

Madrigal de las Altas Torres. Extramuros.

“Las torres de la muralla de Madrigal se recortaron en el horizonte y un suspiro se escapó del pecho de María, siendo acompañado por otro de Joaquina. Volvían al hogar después de un largo viaje que había durado cinco meses. (...)
Habían transcurrido seis largos años sin que ningún acontecimiento especial turbara la tranquilidad de su retiro. El monasterio seguía siendo el único motivo de la alegrías y preocupaciones de María. (...)
Desde la torre, a la que seguía subiendo para meditar y, de paso, contemplar el atardecer, María podía ver los tejados del palacio del rey Juan, segundo de su nombre. “

Paràgrafs extrets de “La Abadesa. Maria, la Excelenta”, de Toti Martínez de Lezea.

La lectura d’aquest llibre va contribuir molt al viatge fins a Madrigal de las Altas Torres. Estàvem per Castella i no vam deixar passar l’oportunitat d’arribar-nos-hi. I, podeu donar per cert, que s’ho va valer.

Us presentem ara unes quantes imatges del que queda del convent d’Extramuros. Un lloc impressionant.

L’edifici data del segle XIV. Si voleu conèixer una mica la seva història podeu a anar a
http://www.guiarte.com/noticias/el-convento--de-extramuros-de-madrigal.html.


Escut de Gaspar de Quiroga, Arquebisbe de Toledo i Inquisidor general 1577-1594

Un lloc que, si no s’hi fa res aviat tampoc en quedarà res, com ha passat fa poc a la torre del homenatge del castell de Constantina tal i com ens explica la nostra amiga MªAngeles al seu blog: http://doenjo.blogspot.com/2010/03/la-historia-por-los-suelos.html
Enllaç noticia mobilització ciutadana a Madrigal: http://www.madrigal-aatt.net/info/info/resultados.asp?msgid= 2108

5.3.10

Santuari de Montserrat. Montferri

Va ser iniciat el 1926 segons projecte de l’arquitecte modernista Josep Mª Jujol, deixeble de Gaudí. Les obres s’aturaren per motius econòmics el 1931, i desprès la guerra i la postguerra van deixar-lo en l’oblit, fins el punt que quasi va caure. A mitjans dels anys 80 es va re-emprendre la seva construcció acabant a finals de segle.

Jujol volgué fer una obra molt lligada a la terra, que suggerís elements naturals del medi, i que representés la muntanya de Montserrat. Es va edificar amb una barreja de ciment, sorra i carbonet que l’hi ofereix una tonalitat semblant a la de muntanya sagrada.






Nosaltes

La meva foto
En el blog barregem fotos de llocs més o menys llunyans amb fotos del nostre entorn. Mentre algunes de les de més enllà ens parlen de la Història, les de més cap aqui ens dibuixen les històries. Si unes ens evoquen lectures o pel.lícules, les altres llegendes. Unes ens ensenyen alló més públic, més famós (brevetat obliga), les altres ens mostren el dia a dia. Unes són de desconeguts i les altres de les nostres arrels. Totes, les unes i les altres formen part del nostre equipatge. I ara les volem compartir amb tots vosaltres.