Hermitage

Lluny de tot arreu, de tal manera que cal voluntat per acostar-s’hi, trobem el castell de l’Hermitage (Escòcia). Una edificació impressionant, amenaçadora i, a l’hora agobiant. Ja se'n té notícia el 1242, i és durant la guerra de la Independència del 1296 quan es coneix la seva importància, donada la seva proximitat amb la frontera anglesa. Paga la pena anar-hi.

Amb una estructura bastant inusual, el castell de l’Hermitage atresora un tou de llegendes. Segons sembla, el primer propietari es dedicava a la màgia negre. Diuen que molts dels visitants informen haver sentit sorolls estranys o haver vist aparicions fantasmagòriques.

Nosaltres no varem ser testimonis de res d’aixó . Tot i que ... , si t’hi fixes una mica, ves a saber, potser endevines .... alguna ombra a l’interior...

Frases lapidàries. (4)

Tornem a les frases lapidàries que tenim escampades pel parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. Ara feia dies que no en presentàvem cap, així és que, aquí en teniu una.

"Et farà més feliç el donar que l’agavellar".

Tot i que “agavellar” no apareix ni al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ni al Fabra, si que surt a l’Alcover –Moll que ens en dona dues definicions. La primera com a verb transitiu que significa reunir certa quantitat (de blat, herba, llenya, etc) formant gavella o gavell i la segona amb el significat de amuntegar en desordre. Ens avisa l’Alcover-Moll que no s’ha de confondre amb Agabellar pel seu origen distint. A més amb “b” alta seria tant sinònim de acaparar, com d’abassegar, monopolitzar o unir. Pel context de la frase lapidària d’avui crec que, senzillament, en Miquel Pallàs va cometre una falta d’ortografia al escriure-la, i el concepte correcte és el d’agabellar. Disculpeu, però, ja ho veieu, m’ha sortit la vena filològica.

"Et farà més feliç el donar que l'agavellar" HDR

Un petit caminoi del parc que ens condueix a una font diferent de les set principals. Una font que compta amb una petita placeta per ella. HDR

Resina de pi

Dels pins, a part d’ombra i uns paisatges que fan tremolar també en podem obtenir la resina. Abans l’extracció comportava amb facilitat la mort de l’arbre però des de mitjans del segle XIX s’aplica una nova tècnica consistent en fer unes incisions a l’escorça d’una determinada fondària a fi efecte que l’arbre no pateixi però prou com per que “plori” resina i pugui ser recollida amb unes fulles de zinc cap a pots de ceràmica (semblants als testos). S'estableix també un període de descans entre operacions. De la resina se n’obté, entre d’altres substàncies, trementina, aiguarràs, cua de peix, o colofònia (que en els seus derivats intervé en la fabricació del cautxú, els xiclets, els vernissos etc).

Bosc de pins entre Peñafiel i Coca a Castella i Lleó

Fira de Barcelona. L'Hospitalet

A la part de l’Hospitalet de la Fira de Barcelona s’estan construint dues torres que, de ben segur en seran una referència internacional i és possible que en futur proper siguin també la imatge de la fira mateix. Son les torres dissenyades per l’arquitecte Toyo Ito. Un cop acabades tindran 117 metres d’alt, i uns 1.300 metres quadrats per planta. Destinades a oficines i hotel la intenció de l’arquitecte és que, en un joc de miralls, una sigui el reflexe de l’altre.